La resposta a aquesta pregunta és potser la que ens hem de fer tots els ciutadans, ja que el proper 24 de maig hem d’exercir el nostre dret a vot per elegir els representats dels ajuntaments, començant per l’alcalde. I el que volem és transparència en tots els àmbits d’actuació, claredat i honorabilitat a la paraula donada, fent prevaldre la legalitat vigent, no la interessada. 
Aquesta és la situació en què em vaig trobar amb l’Ajuntament de Pinell del Solsonès i el seu alcalde, Benjamí Puig, l’any 2009 per una bassa de purins de l’Avellana, una finca de la meva propietat.
Al cap de més de 6 anys de diversos plets, el Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida, en data 24 de febrer de 2015, ha estimat que l’actuació de l’Ajuntament no era ajusta a dret, declarant la legalització de la bassa de purins que vaig construir a la finca de la meva propietat, ordenant a l’Ajuntament que enviï l’expedient de legalització de les obres a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central de la Generalitat, per a la seva aprovació definitiva. Ara, l’Ajuntament ha apel·lat aquesta sentència a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És de destacar, que la Sentència manifesta la nul·la voluntat de l’Ajuntament de Pinell per resoldre l’expedient de legalització conforme l’establert en la llei. 

Més de 6 anys per legalitzar una bassa de purins
Tot va començar quan l’any 2008 vaig anar a trobar a l’alcalde de Pinell per exposar-li que em veia obligat a construir una bassa de purins en una finca de la meva propietat, donat que amb l’alta pluviometria d’aquell any corríem el perill de poder contaminar el riu. Sabia perfectament que la conversa amb l’alcalde no implicava cap autorització administrativa, que això ho tramitaria amb posterioritat.
Vaig construir la bassa i després vaig iniciar els tràmits corresponents, no comptant amb l’autorització inicial de medi ambient, perquè el terreny de la meva propietat està enclavada en una zona d’especial protecció, tot i que l’afectació, tenint en compte les dimensions de la mateixa, són mínimes.
L’Ajuntament, l’any 2010, va iniciar un expedient sancionador, que es va aturar en donar-me un termini de 5 mesos per aportar l’informe favorable de medi ambient. Aportat aquest informe favorable el maig de 2011, s’havia de traslladar als Serveis tècnics del Consell Comarcal del Solsonès per sol·licitar el perceptiu informe de compatibilitat urbanística, que és vinculant per a l’Ajuntament, però paradoxalment no ho fa, ja que sap que aleshores l’informe seria favorable a la legalització. 
El ple de l’Ajuntament celebrat el 20 de juny de 2011 desestima la sol·licitud de legalització de la bassa, basant-se en l’informe tècnic desfavorable del Consell Comarcal (el propi cap dels Serveis tècnics declara al judici que si els informes de la Generalitat li haguessin estat enviats, el resultat hagués estat favorable). L’informe tècnic és de la mateixa data de la celebració del Ple, per la qual cosa no podia haver entrat a l’Ajuntament en la mateixa data. La secretària ho justifica dient que era coneixedora de l’informe desfavorable perquè també presta els seus serveis al Consell i tramitava aquest expedient amb els serveis tècnics. Així, encara és més greu que els informes favorables de la Generalitat no s’haguessin entregat als serveis tècnics.
Contra la resolució denegatòria del recurs, es va interposar un recurs de reposició en el qual s’aportaven novament tots els informes favorables de la Generalitat. 
En aquest període va fer venir els Mossos d’Esquadra amb dues denúncies de l’Ajuntament de Pinell i no em va quedar cap altre remei que parlar amb els seus superiors del Cos de Mossos d’Esquadra de Solsona, els quals van dir-me que parlarien amb l’alcalde per intentar trobar una solució. Previsiblement, l’alcalde els va contestar negativament.
Davant d’aquest recurs, l’Ajuntament, en data 19 d’agost de 2011, va sol·licitar als Serveis tècnics del Consell Comarcal un nou informe de compatibilitat urbanística. En aquest cas, els Serveis tècnics emeten un informe favorable a la construcció de la bassa amb data 30 d’agost de 2011. I, paradoxalment, en aquesta data, el Ple de l’Ajuntament desestima el recurs, sense esperar l’informe de compatibilitat urbanística, perquè sabia que seria favorable. Ara, l’Ajuntament addueix una nova causa per denegar l’autorització, dient que existeixen altres alternatives per ubicar la bassa.
Després, saber l’Ajuntament que havia actuat de forma incorrecta, demana als Serveis tècnics del Consell Comarcal que es tornin a pronunciar, atès que hi ha informes favorables i desfavorables sobre la legalització de la bassa. L’11 de novembre de 2011, els Serveis tècnics del Consell Comarcal, ratifiquen novament el seu informe favorable.
Una vegada iniciat el procés contenciós administratiu, instat contra l’Ajuntament, l’alcalde sol·licita a Urbanisme un pronunciament sobre el criteri de l’Administració relatiu a les alternatives raonables d’ubicació. 
No content amb això, l’alcalde, Benjamí Puig, em denuncia a l’Oficina Antifrau. La Fiscalia obre diligències i, després d’una llarga tramitació, acorda l’arxivament per no existir cap tipus d’indici del delicte.
Entretant, l’Ajuntament em sanciona amb 50.000 € per concórrer una circumstància agreujant, que ni tant sols és capaç d’explicar. La Sentència, molt dura amb l’actuació de l’Ajuntament, sosté que la bassa és legalitzable. No obstant això, l’Ajuntament ha recorregut la Sentència. 

El temps dirà qui té la raó, però indubtablement l’actuació contrària a la Llei de l’Ajuntament, especialment de l’alcalde Puig i la secretària municipal, ha quedat molt malmesa.
Han estat informats els veïns de Pinell sobre qui paga totes aquestes despeses? L’advocat Rossend Mujal, els tècnics de Lleida contractats per l’Ajuntament, els procuradors, etc.
Cal posar de manifest també, que el senyor Mujal té molt a veure amb aquest cas, ja que el primer judici es va haver de suspendre perquè aquell dia tenia la baixa mèdica. Tot i tenir la baixa per malaltia se’n va anar a visitar o a treballar al jutjat de Solsona i, posteriorment, el mateix dia va anar també al jutjat de Cervera. Sense ser jo massa espavilat veig clarament que aquesta baixa mèdica va ser una excusa que es va utilitzar per aconseguir aplaçar el judici.
Com diu el refrany, “Quien mal anda, mal acaba”. Així doncs, el jutge no va tenir més remei que posposar el judici. Quan finalment es va celebrar el van acabar perdent el senyor Puig i el senyor Mujal. 
Què esperaven l’alcalde i el Mujal? Que la data d’aplaçament del judici es fixés per després de les eleccions, no fos cas que en perdre’l els afectés també en les votacions.
De tots aquests afers que han passat a l’Ajuntament de Pinell, el més trist és que alguns regidors no se n’han ni assabentat, i és per aquest motiu que faig aquestes crítiques, perquè espero que tots els veïns i regidors sàpiguen tota la veritat. 
Per finalitzar, res més que donar les gràcies i desitjar que aquest cas serveixi d’exemple per tots aquells pagesos que, algun dia, es puguin trobar en una situació similar.
Aquests són els Ajuntaments que volem? I aquest senyor, Benjamí Puig, volem que opti a la presidència del Consell Comarcal?