L’editorial Ara Llibres acaba de publicar EMBOSCATS d’Esther Miralles, que explica la història d’aquells que es van amagar als boscos per no anar al front.
Probablement, d’emboscats n’hi va haver arreu del país, però el Solsonès en va acollir molts gràcies als seus boscos frondosos i la mentalitat majoritàriament conservadora dels seus habitants. Per això, aquest territori té una importància cabdal en el llibre, el germen del qual es troba en una investigació impulsada pel Centre d'Estudis Lacetans i portada a terme per Esther Miralles. Arrel d'aquesta recerca la productora cardonina E2S va realitzar per a Televisió de Catalunya el documental Emboscats. Memòria d'una geografia secreta (2012).
El proper 31 de maig tindrà lloc la presentació del llibre a l’Ajuntament de Solsona.
Una part de la nostra història que restava oculta: la veritat de tots aquells que, durant la Guerra Civil, es van amagar als boscos per no haver d’anar al front. Els mateixos protagonistes –homes del camp, religiosos, polítics– ens expliquen de viva veu la seva versió de la història, uns fets que es van escriure a la llum de les
espelmes i que fins avui havien estat ignorats.
La decisió de fugir o amagarâ€se s’escapa de la grandiloqüència de la ideologia i diu més de la naturalesa humana que no pas de la mitologia entorn de la guerra. Ara, per primera vegada, aquells que ho van viure ens expliquen la seva experiència.
«S’ha escrit sobre anarquistes, comunistes, franquistes, falangistes, carlins i un llarg etcètera. Sobre els emboscats, no. Potser perquè és un subjecte difícil de catalogar, difícil d’etiquetar, de definir, amb angles i arestes, amb llums i ombres. Un subjecte amb formes complexes, com complexa és la naturalesa humana. Les seves veus s’estan apagant. Hem estat a temps d’atrapar gairebé les darreres; els emboscats més joves tenen avui més de 90 anys. Han estat generosos en voler compartir els seus records.»
Esther Miralles (Barcelona, 1970) és llicenciada en geografia per la Universitat de Barcelona i ha treballat per al desenvolupament i la cooperació amb pobles indígenes. Ha viscut al Brasil amazònic amb la comunitat Sateré Mawé i en l’actualitat es dedica, des de la seva residència al Solsonès, a la recuperació de la memòria històrica comarcal al Centre d’Estudis Lacetans. Ha publicat diversos llibres i el 2007 va ser
la guanyadora del Premi Jaume Sarri de l’IEC.
