MIRET, SALVADOR -Lleida (ACN).- Càritas Diocesana de l'Urgell, Lleida i Solsona han presentat avui la memòria d'activitats del 2011, en què juntes van atendre 13.762 persones, un 3% més que l'any anterior. Destaca l'augment dels ajuts en metàl·lic que les entitats va donar per temes relacionats amb l'habitatge, que van superat per primer cop els ajuts per alimentació. Els responsables de les tres entitats han explicat que les necessitats socials estan per damunt de les seves possibilitats d'atenció el que les ha portat a prioritzar i a centrar els seus esforços en els nens, joves, gent gran i "nous pobres" . Així mateix, han alertat que noves retallades poden posar en perill alguns dels programes que porten a terme.

 

Càritas Diocesana de l'Urgell, Càritas Diocesana de Solsona i Càritas Diocesana de Lleida han presentat avui de manera conjunta la memòria d'activitats que les tres entitats, que donen cobertura a tota la demarcació de Lleida a més d'alguna altra comarca, van portar a terme durant el 2011. En aquest any, van atendre en els set programes que porten a terme un total de 13.762 persones, el que representa un increment del 3% respecte l'any anterior, quan van ser 13.482. Càritas Solsona va atendre 9.225 persones (67%), Càritas Lleida 3.175 (23%), mentre Càritas Urgell va donar atenció a 1.362 persones (10%). També van augmentar les atencions fetes per aquestes tres entitats, el que vol dir que una mateixa persona o unitat familiar necessita ser atesa més cops i l'existència de "casos més complexos", segons el director de Càritas Diocesana de Lleida, Ramon Baró.  

 

El programa d'ajuda a les persones sense llar va ser en el que les tres entitats van atendre més persones, 3.710 (un 27% del total); seguit pel programa d'integració laboral i social, amb 3.532 (25%); el programa d'acollida i d'ajuts d'assistència, amb 3.396 persones ateses (25%); el programa d'infància, família i adolescència, amb 1.542 (11%); i el programa de gent gran, amb 1.518 (11%). 

 

Augment dels ajuts per habitatge  

 

Una de les modalitats d'ajut que ofereix Càritas són els ajuts directes en metàl·lic. En aquest àmbit, les tres entitats lleidatanes van destinar durant el 2011 110.773 euros, per cobrir les necessitats bàsiques de persones. Desataca el fet que en el darrer any, els ajuts per habitatge -gas, llum, aigua o per la hipoteca- que dóna Cáritases van triplicar, arribant a superar els ajuts per alimentació, que ja per si sols suposen al voltant d'un terç el total. Per roba i medicaments, han estat altres dels ajuts que han lliurat les entitats. A banda, Càritas també ofereix ajuda en espècies com ara bolquers i aliments, serveis de suport psicològic i d'acompanyament en la inserció sociolaboral. 

 

Pel que fa a recursos humans i materials, destaca la disminució dels diners emprats per Càritas Solsona, Lleida i Urgell per portar a terme les seves activitats, passant dels 1.735.680 euros del 2010 als 1.668.612 del 2011. Aquesta davallada, però, té com a resposta la creació d'una entitat social a Tàrrega sorgida de Càritas Solsona, que tot i mantenir-hi el vincle, els seus números han deixat de ser comptabilitzats per Càritas, segons ha aclarit el sotsdirector de Càritas Diocesana de Solsona, Carles Martín.  

 

També van disminuir els recursos que les tres entitats van destinar a campanyes d'emergència, que van passar dels 185.841 euros del 2010, als 66.669 euros, el 2011. En aquest cas, des de Càritas han justificat aquesta davallada per l'augment d'aportacions que es van rebre al 2010 per ajudar la població afectada per la catàstrofe d'Haití. Altrament, les tres entitats comptaven amb 1.471 voluntaris l'any 2011, 32 més que al 2010. 

 

Creixen les necessitats socials i disminueixen els recursos per fer-hi front 

 

Durant la roda de premsa en què han presentat aquestes dades, els responsables de Càritas Diocesana de Solsona, l'Urgell i Lleida han denunciat un augment de les necessitats d'ajuda social i que " estan per sobre de les possibilitats que té l'entitat de poder-les atendre" . Per això, Càritas ha hagut de prioritzar i centrar l'ajuda a aquelles persones a qui els serveis socials no poden arribar a atendre d'un forma adequada, especialment infants, joves i la gent gran, a més dels anomenats "nous pobres" . L'entitat social ha denunciat algun cas d'infant mal nodrit que ha notat el tutor d'alguna escola o els casos de "pobresa sobrevinguda" , l'augment de persones grans que no surten de casa i que podrien estar passant per importants problemes econòmics o la manca de treball entre els joves i. També han augmentat les persones o famílies, sense feina i que s'han vist afectades per un desnonament que demanen ajuda.   

 

Els responsables de Càritas de les comarques de Lleida han deixat clar que aquesta entitat social no pot ni ha de suplir la tasca de l'administració d'ajuda a les persones necessitades "que és a qui pertoca aquesta responsabilitat" . 

 

Càritas alerta que les retallades poden comportar la supressió de programes d'ajuda a persones necessitades 

 

Des de l'entitat han assegurat que aquest 2012 les entitats socials ja han començat a notar l'efecte de les retallades i s'han vist obligats a suspendre un programa d'inserció laboral. Però per l'any vinent, Càritas preveu que les retallades encara seran més importants, al voltant d'un 50% més, i que podrien comportar la reducció supressió de més programes, especialment aquells relacionats amb les polítiques actives de creació d'ocupació, que són les que més notaran l'ajust econòmic de l'administració. Així, els responsables de Càritas han alertat que les retallades poden deixar l'atenció social a la situació de vint anys enrere.  

 

Càritas disposada a a pagar l'IBI si tothom fa el mateix

 

Altrament, els responsables de les tres entitats s'han mostrat disposats a pagar l'IBI pels seus locals en cas que la llei així ho establís però han recordat que actualment Càritas ja l'està pagant per algunes de les seves instal·lacions. En aquest sentit, han remarcat que a més de les entitats socials també haurien de pagar-lo els partits polítics, sindicats o fundacions.  

 

Des de Càritas Diocesana de Lleida, Urgell i Solsona tampoc s'han mostrat preocupats pel fet que l'Església també hagi de pagar aquest impost, fet que podria derivar en una reducció de les aportacions que fa a aquesta entitat. Baró ha explicat que dels 250 MEUR que mou Càritas al conjunt de l'Estat per portar a terme les seves activitat, només una 15% procedeixen de la Conferència Episcopal Espanyola. Al voltant d'un 60% del pressupost de Càritas prové de subvencions i convenis sobretot amb administracions públiques.