Convoquen una concentració de suport al dret a l'avortament al Solsonès

El proper dijous 11 de juliol a 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça del Consell Comarcal del Solsonès convocat pel Casal La Fura de Solsona i l'Estaca de Sant Llorenç de Morunys

Publicat el 07 de juliol de 2024 a les 08:04
Actualitzat el 08 de juliol de 2024 a les 13:23

L'avortament a Catalunya és legal i gratuït segons la llei, tot i això no es garanteix d'igual forma a totes les persones gestants del territori. El dret a l'avortament continua sent un tema central de la lluita feminista però tot i que és una lluita històrica que s'ha aconseguit en diversos moments i llocs. Tot i això, hi continua havent molt desconeixement sobre els mètodes d'avortament i el què es garanteix. Volem fer una breu pinzellada per explicar algunes qüestions.

Quins mètodes existeixen per la interrupció de l'embaràs?


Hi ha dues tècniques per interrompre l'embaràs durant les primeres 9 setmanes de gestació: l'avortament quirúrgic o instrumental i l'avortament farmacològic. A partir de la setmana 9 de gestació només es pot realitzar l'avortament quirúrgic.

L'avortament farmacològic es realitza amb medicació i no hi ha una intervenció. Primer, al centre de salut la persona es pren una pastilla de mifespristona que provoca l'aturada
embrionària. I al cap de 24 o 48 hores amb pastilles de misoprostol que ja es prenen a casa i que provoquen les contraccions uterines i l'expulsió del contingut uterí. Amb aquesta
segona pastilla també es recepten analgèsics per minimitzar el dolor. Després de prendre el misoprostol a casa el procés d'expulsió comença entre 30 minuts i una hora i pot durar de 4 a 6 hores. Per tant, realment l'avortament es produeix a casa de la persona i no al centre sanitari.

Cal no confondre l'avortament farmacològic amb l'anticoncepció d'urgència. L'anticoncepció d'urgència, coneguda popularment com "la pastilla del dia després", es pot prendre per prevenir un embaràs després d'una relació sexual sense protecció o en cas que no hagi funcionat el mètode contraceptiu. L'anticoncepció d'urgència per tant, no provoa un
avortament sinó que endarrereix o evita l'ovulació impedint l'embaràs. Tot i això, és efectiva en un 95% dels casos i la seva eficàcia varia en relació amb el temps transcorregut.

Per altra banda, en l'avortament quirúrgic o instrumental hi ha diverses tècniques que es poden realitzar i depenen de l'estat de la gestació. Es fan al centre de salut sense ingrés.
Es pot trobar més informació dels dos mètodes a vullavortar.org.

A on es pot avortar?

En el cas que es vulgui interrompre l'embaràs CatSalut diu que la persona s'ha de dirgir al seu Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) assignat sense haver de passar pel CAP. Allà s'informa a la persona dels mètodes i aquesta escull, sempre i quan estigui de menys de 9 setmanes. Al Solsonès no tenim aquest servei, de fet el nostre ASSIR de referència és el del Bages. En el nostre cas, la persona es dirigeix a la llevadora del Centre Sanitari del Solsonès i aquesta gestiona la cita a Manresa.

Pel mètode quirúrgic és la persona que contacta amb la clínica i reserva un dia i una hora. En aquest cas remarcar que en el mètode quirúrgic majoritàriament el servei està externalitzat a clíniques privades, tot i que no tingui cost per la persona, s'externalitza el servei. En el cas de Manresa a la Clínica Sant Josep vinculada a la Fundació Althaia.

Com hem arribat fins aquí?

Fa 88 anys, el 25 de desembre de 1936, es va aprovar un decret de la Generalitat de Catalunya que convertia a Catalunya en el cinquè país del món a protegir el dret a l'avortament. Es podia avortar a tres centres hospitalaris de Barcelona i a municipis com Lleida, Girona, Puig Alt de Ter (Sant Joan de les Abadesses), Badalona, Berga, Granollers, Reus, Igualada, Olot, Vic i Vilafranca. A més, una ampliació posterior del decret instaurava que cap ginecòleg d'aquests hospitals es podia negar a fer la intervenció.
Posteriorment, amb l'arribada del govern franquista es va il·legalitzar l'avortament i fins a la dècada dels 80, les persones gestants havien de sortir del país per poder avortar. No només estava prohibit sinó que es perseguia a les persones que havien avortat il·legalment o que havien realitzat avortaments amb penes de presó.

El 1985 es va poder tornar avortar legalment amb l'aprovació de la Llei Orgànica 9/1985, que establia tres supòsits en els què es podia avortar: risc greu per a la salut física o psíquica de la dona embarassada (suposat terapèutic), violació (suposat criminològic) i malformacions o defectes, físics o psíquics, en el fetus (suposat eugenèsic). Era per tant,
menys progressista que la llei republicana. El 2010 es va ampliar aquesta llei amb l'aprovació de la llei orgànica 2/2010 amb la que es permetia que dones de 16 i 17 anys
poguessin avortar sense el consentiment familiar. El 2015 però amb la Llei orgànica 11/2015 del govern de Rajoy, es retrocedia en aquest dret i se suprimia aquest punt.

Actualment el dret a l'avortament es regeix per la Llei Orgànica 1/2023 aprovada el 28 de febrer del 2023. Aquesta revisava elements clau de les lleis anteriors com l'eliminació dels tres dies de reflexió abans d'interrompre l'embaràs, es torna a permetre a les persones de gestants de 16 i 17 anys avortar com al 2010, regulació de la possibilitat d'agafar una baixa laboral per recuperar-se després d'un avortament, petició a les Comunitats Autònomes que creïn un registre de professionals objectors per assegurar la prestació, s'esmenta al text de llei el suport a les entitats de la societat civil que promouen els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) i que s'impossibiliti el treball i les ajudes públiques a entitats contràries al dret a l'avortament, sassegura que es prendran mesures durant el procés garantir que la decisió de la dona no sigui "alterada". Per tant, només s'oferirà la informació clínica imprescindible i pertinent.

WhatsApp Image 2024 07 03 at 18.42.27
WhatsApp Image 2024 07 03 at 18.42.27

Tot i això, a dia d'avui, catorze anys després de l'entrada en vigor d'aquesta llei i amb les reformulacions de l'any passat, la xarxa de serveis públics de salut de Catalunya continua externalitzant l'avortament voluntari a empreses privades i negant a moltes dones la possibilitat d'avortar als seus propis territoris, com al Solsonès. És aquest el motiu pel qual, seguint la lluita pel dret a l'avortament a la nostra comarca que ens ha precedit, des del Casal Popular la Fura de Solsona i el Casal Popular l'Estaca de Sant Llorenç de Morunys estem realitzant una campanya perquè es garanteixi el dret a l'avortament a la nostra comarca. El dijous 11 de juliol presentem una moció al Consell Comarcal del Solsonès per tal que es garanteixi el dret a avortar a la nostra comarca, us esperem a 2/4 de 6 de la tarda davant del Consell Comarcal.