En la glossa d'aquesta setmana que publica el bisbe de Solsona Xavier Novell al Full Diocesà, manifesta el prelat solsoní que no s'ha de descartar en el "nostre treball evangelitzador" l'anunci de la fe als musulmans que habiten en els nostres pobles i ciutats, ja que "Si Crist és l'únic salvador, també ho és per a les persones que professen l'islam i, per tant, hem de pretendre llur conversió al cristianisme".
D'aquesta manera, Novell respon a aquells que consideren que anunciar la fe cristiana a gent d'altres confessions  és inadequat o contrari al diàleg, al respecte i a la tolerància, i a d'altres que opinen que és impossible perquè pensen que els musulmans no es convertiran mai al cristianisme. El bisbe de Solsona recorda en aquest punt que cal creue en el poder de l'Esperit Sant, i fa referència a una comunitat francesa  que ha visitat recentment i que té com a propòsit l'evangelització dels musulmans a Europa.
Novell lamenta que els musulmans "veuen el nostre cristianisme i el consideren una religió decadent moralment i dèbil en les conviccions i, per tant, ens veuen objecte fàcil de llur missió" . Per aquest motiu, el bisbe de Solsona reclama que les comunitats que han de nèixer a les nostres parròquies siguin radicals evangèlicament, capaces de donar raó amb coratge de la pròpia fe i convençudes del poder miraculós de l'Evangeli, ja que d'aquesta manera podran "veure i alegrar-se de la conversió de molts musulmans a la fe cristiana catòlica". 


Texte complet

Pasqua i nova evangelització (5) Xavier Novell, bisbe de Solsona

La primera lectura d'aquest diumenge relata la conversió del centurió Corneli. Aquest episodi em recorda el testimoni d'un cristià d'Algèria que fa poques setmanes, en el marc d'una visita a Toulon (França), ens explicava l'itinerari de la seva conversió.

Ja fa temps que manifesto públicament, malgrat la sorpresa que això provoca, que en el nostre treball evangelitzador no hem de descartar l'anunci de la fe als musulmans que habiten en els nostres pobles i ciutats. Si Crist és l'únic salvador, també ho és per a les persones que professen l'islam i, per tant, hem de pretendre llur conversió al cristianisme.

Això, a molts els sembla inadequat, contrari al diàleg, al respecte i a la tolerància! Aquesta és la posició típica del cristianisme secularitzat. Allò que tantes vegades hem sentit: l'important són els valors! Totes les religions són camins vàlids cap a Déu! cada religió té uns valors que hem d'integrar en una nova religiositat universal!

A molts d'altres, aquesta posició els sembla impossible. Els musulmans mai no es convertiran al cristianisme! Aquesta opinió retrata un crsitianisme que no creu en el poder de l'esperit Sant! La comunitat francesa que vàrem visitar i que té com a carisma l'evangelització dels musulmans a Europa, ens revelava els tres elements per a la missió entre els musulmans: un testimoniatge de virtut superior, una convicció forta de les veritats de la pròpia fe i un abandó al poder de Déu que pot fer el miracle de la conversió de l'interlocutor. De fet, ells afirmaven que aquestes conversions sempre es produeixen gràcies a esdeveniments extraordinaris. És ben cert, els musulmans veuen el nostre cristianisme i el consideren una religió decadent moralment i dèbiol en les conviccions i, per tant, ens veuen objecte fàcil de llur missió.

Estic convençut que les comunitats que han de néixer en les nostres parròquies -radicals evangèlicament, capaces de donar raó amb coratge de la pròpia fe i convençudes del poder miraculós de l'Evangeli- veuran i s'alegraran de la conversió de molts musulmans a la fe cristiana catòlica.