Enguany, el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i l’Associació de Dones del Solsonès han organitzat tres actes: la presentació del llibre “El silenci dels telers”, el taller “Ni princeses ni guerrers” i l’acte principal, Solsonines Actives amb la projecció del curtmetratge “Luisa no és a casa”
Un any més en motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, diferents entitats i institucions de la comarca organitzen actes per commemorar aquesta efemèride. Enguany, el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i l’Associació de Dones del Solsonès s’han organitzat tres actes.
El proper divendres 1 de març, a les 8 del vespre, a la Sala Francesca Llobera del Consell Comarcal del Solsonès se celebrarà la presentació del llibre “El silenci dels telers”. La presentació anirà a càrrec d’Assumpta Montellà. Després de l’èxit de “La Maternitat d’Elna”, Assumpta Montellà ens presentarà el seu darrer llibre que parla de la vida de les dones a les colònies tèxtil.
El dissabte 16 de març, a Sant Llorenç, la tècnica de polítiques de dones del Consell Comarcal del Solsonès, Maribel Bella impartirà el taller “Ni princeses ni guerrers”. Un taller promogut pel l’AMPA de la Vall de Lord que anirà adreçat a famílies per parlar de com podem educar els infants evitant els estereotips de gènere.
Finalment, el dissabte 23 de març, a les 8 del vespre, se celebrarà l’acte Solsonines Actives al Teatre Comarcal de Solsona amb la projecció del curtmetratge “La Luisa no és a casa” Guanyador del Premi Gaudí 2013 al millor curtmetratge. A continuació se celebrarà una taula rodona: dones i envelliment actiu. La taula, moderada per Imma Serra comptarà amb la participació de dones grans i actives de Solsona.
“La Luisa no és a casa”
“La Luisa no és a casa” és un curtmetratge de Celia Rico on narra la història de Luisa, la protagonista que se li ha espatllat la rentadora. El desastre inicial que suposarà per a la seva llar aquesta avaria s’acabarà convertint en la coartada perfecta per a trencar amb la seva lenta quotidianeïtat. Però per al seu marit, l’absència de rentadora implicarà una absència encara més important: la Luisa ja no és a casa complint amb la seva condició de mestressa i esposa submissa.
La directora ha intentat construir una història senzilla, comú, composant un breu capítol en la quotidianitat d’un matrimoni i plantejar la necessitat que una paraula aliena alteri el silenci d’una soledat compartida. Paradoxalment, el sorollós desencadenant, la rentadora – que mantenia la Luisa ocupada dins la llar-, li otorga ara una possibilitat nova, la de no ser a casa, la de poder ser ella mateixa.
“Luisa no és a casa” és la història del naixement d’una amistat. També és la història d’una absència, la de la Luisa a casa. I, per què no?, podria ser la història d’una dolça i silenciosa venjança.
És, a més, la història d’uns objectes, d’uns llençols que viatgen en un cistell, d’una rentadora vella que, tot i que ja no serveix per res, es resisteix a ser substituïda.
