Fins ara ja hem pogut escoltar el Francesc de Dalmases i ben aviat podrem sentir Carles Campuzano (23 de gener: Refugiats de guerra: acció i inacció política) i Plàcid Garcia-Planas (20 de febrer: Guerra, patiment i narració).
També us convidem a conèixer la iniciativa de dos joves catalans que estan treballant a l'illa de Lesbos i que a través del seu blog ens donen a conèixer la realitat més crua:
De vegades ens preguntem què podem fer. Us suggerim:
-Per obtenir més informació i col·laborar es pot accedir a la pàgina web del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament:
-Fer aportacions a:
Triodos Bank - ES47 1491 0001 2620 0525 7510
Catalunya Caixa - ES87 2013 0500 1402 1395 4220
CaixaBank - ES79 2100 3200 9625 0002 9627
I un petit resum de la xerrada: L'ENÈSIMA CRISI DE REFUGIATS: DE LA INDIGNACIÓ A L'AUTOCRÍTICA
A la xerrada organitzada pel SOM el passat dia 12 de novembre, Francesc Dalmases, director de la revista ONGCatalunya i membre d'IGMAN-acció solidària, va exposar els orígens del drama dels refugiats, el paper que hi té Europa i quina resposta podem donar des de casa nostra.
Referent als orígens del conflicte, va fer un dibuix de l'estat actual d'alguns països d'on són originaris els refugiats.
- Els kurds han fet un procés important de democratització i avenç de les seves comunitats, però es troben amb una actitud hostil per part dels països on estan ubicats, especialment Turquia, Iraq i Síria.
- Aràbia: el seu règim és dictatorial i la seva política és molt dura contra els dissidents. Les decapitacions que tant esgarrifen quan les perpetra Estat Islàmic estan a l'ordre del dia consumades per l'estat a Aràbia. Occident mira cap a una latra banda ja que aquest país és un important aliat de les potències occidentals.
- Síria: Malgrat que molts dels refugiats són d'origen siri, en aquest moments els d'altres orígens, arriben a llençar els propis papers i es fan assar per siris, ja que són els més ben rebuts. És on hi ha una guerra declarada i on estan intenvenint directament diverses potències: Rússia, EEUU, França...
- Turquia: les darreres eleccions sembla que han sigut una autèntica tupinada. En els adarrers anys el govern té un tarannà cada vegada més conservador.
El paper d'occident:
- Participa de les guerres en tant que principal venedor d'armes.
- La burocràcia europea fa que qualsevol decisió sigui terriblement lenta.
- No hi ha una política exterior unificada.
- Hi ha un augment important de forces xenòfobes.
- Alemanya va acollir una gran quantitat de refugiats en un primer moment ja que estava interessada en tenir mà d'obra quaifficada i jove per contrarestar l'envelliment de la població.
La nostra resposta:
- L'experiència de la guerra de Bòsnia ens ha ensenyat que normalment enviar material no és la millor solució.
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament fa una bona feina:
- Detecta les organitzacions que estan treballant en països d'origen i les ajuda.
-Detecta les organitzacions que estan treballant en les zones de pas i també les ajuda.
- Per tant, a part de conscienciació i activisme ciutadà per endegar accions concretes, una bona solució es aportar recursos a les organitzacions que ja estan treballant i que el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament té ben identificades. Els ajuntaments, el de Solsona també, estan en aquest organisme i per això està obert a l'acollida de refugiats.
