El germà Miquel Vila Foto: Monestir de MontserratA la matinada del dijous passat va morir al Monestir de Montserrat el G. Miquel Vila i Vernet. Tenia 94 anys i 52 de vida monàstica . Va néixer a Sabadell el 13 d'agost de 1917, era llicenciat en farmàcia i va fer la professió solemne el 21 de desembre de 1981.
Abadia de Montserrat, 27 feb. 12
D'adolescent, el G. Miquel va estudiar al col·legi del Collell, al Pla de l'Estany. Acabat el batxillerat, va estudiar farmàcia i es va llicenciar a la Universitat de Santiago de Compostel·la. L'any 1946 va entrar a Montserrat i a l'inici del noviciat li va ser imposat el nom de Bernat. Va professar l'any 1949. Va treballar a la impremta, a la biblioteca, a la sagristia del Cambril i a la farmàcia de la infermeria, a més de fer, durant un temps, de professor de química a l'Escolania. El 1963 va ser destinat al Monestir del Miracle, on va impartir classes a l'escola que hi havia pels infants del veïnat, a més de fer d'avicultor i de col·laborar en altres tasques d'aquesta casa depenent de Montserrat.
El seu procés interior, però, el va portar a replantejar-se l'opció de vida monàstica que havia seguit, com va apuntar el P. Abat Josep M. Soler a l'homilia del seu enterrament, que va tenir el divendres passat a la Basílica de Santa Maria de Montserrat. El 1971 va deixar el monestir -un cop obtinguda la dispensa corresponent - i va treballar en una farmàcia d'Abrera i, després, va passar a tenir farmàcia a Organyà. Amb tot, més endavant va arribar a la conclusió que aquest no era el seu camí i l'any 1980 va demanar de tornar a Montserrat i va ser admès novament. L'any següent va tornar a prendre el seu compromís monàstic, per bé que conservant el nom de pila. En aquesta segona etapa, va treballar entre altres llocs al taller de fotografia, a les còpies de música, a la sagristia d'aquesta basílica i al teloni de majordom.
“Al llarg de tot el seu itinerari monàstic i malgrat les seves limitacions, el G. Miquel ha tingut la voluntat de servir el Senyor; volia fer-ho bé, i quan creia que hi fallava, se sentia molt malament” , va dir el P. Josep M. Soler. “No li ha estat gens fàcil la lluita per mantenir la confiança interior, sobretot en alguns períodes. Les partícules de metralla que des de la guerra civil li havien quedat incrustades al cap sovint li causaven molèsties i dolors” , va destacar el P. Josep M. Soler. Malgrat que “les dificultats que trobava feien que el seu tarannà bromista i agut de vegades quedés velat, el G. Miquel es confiava a la misericòrdia divina”.
