Experts i propietaris defensen la regulació de la recollida de bolets

El CTFC calcula que els bolets mouen 11 MEUR l'any a Catalunya entre importacions i exportacions

Publicat el 22 d’octubre de 2011 a les 23:28
Juan Martínez de Aragón, Laia Ribes, Joan Vendrell, Joan Rovira i Josep Pintó Foto: Ramon Estany

MARTÍ, MAR - ACN · ID 639156
Solsona (ACN).- Micòlegs, propietaris forestals i empresaris turístics del Solsonès han posat sobre la taula aquest divendres en el marc de la Fira del Bolet i el Boletaire de Solsona la necessitat de regular la recollida de bolets en el marc de la taula rodona 'S'ha de pagar per buscar bolets? Una oportunitat o amenaça?'. Juan Martínez, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), ha explicat que els bolets mouen 11 MEUR l'any entre importacions i exportacions i que hi ha uns dos milions de boletaires a Catalunya. Pel què fa al Solsonès, Martínez ha destacat que cada any van als boscos de la comarca a buscar bolets unes 40.000 persones que recullen una mitjana de dos quilos cadascun i que deixen al Solsonès entre 15 i 20 euros.
 
El gerent del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira; la vicepresidenta de la Societat Catalana de Micologia, Laia Ribas; el president del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Vendrell; l'empresari micoturístic Josep Pintó; i l'investigador del CTFC Juan Martínez, han estat els encarregats de debatre sobre la necessitat de regular la recollida de bolets i de fer pagar o no per recollir-los.
 
L'investigador del CTFC, Juan Martínez, ha explicat que des de la institució han preguntat als boletaires si estarien disposats a pagar per anar a buscar bolets i ha afirmat que un 54% estaria disposat a pagar si els diners anessin destinats a oferir serveis com ara punts d'informació, guies, rutes o restauració associada amb la micologia. 
 
L'empresari micoturístic Josep Pintó, que ha tancat la seva finca de 220 hectàrees de Sant Llorenç de Morunys i farà pagar per recollir els bolets, ha defensat aquesta actuació tant per raons econòmiques com també de gestió dels boscos i educatives. Pintó ha destacat que el sector dels bolets té unes possibilitats "enormes" , ja que "tenim dos milions de clients potencials" . A més, Pintó ha afirmat que l'horitzó dels boscos és "el foc" perquè "molts d'ells estan abandonats". En aquest sentit, l'empresari ha dit que els bolets són una "excusa genial per començar a organitzar-nos i fer gestió dels boscos"
 
Per la seva banda, el gerent del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira, ha destacat que a Catalunya el 85% dels boscos són de propietat privada i que els darrers anys "s'ha anat abandonant la seva gestió" , ja que "l'activitat forestal ha perdut rendibilitat econòmica". Rovira aposta per regular la recollida de bolets creant una llicència, igual com s'ha fet amb la pesca i la caça. Segons Rovira, hi hauria d'haver un òrgan públic que tutelés aquesta gestió forestal i que els diners que es recollissin amb les llicències "s'invertissin en la millora dels boscos i el territori"
 
Al debat també s'han plantejat dubtes sobre la viabilitat de fer pagar per anar a buscar bolets com els que ha posat sobre la taula el president del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Vendrell. Per Vendrell, es tracta d'un tema "molt complex" perquè el fet de fer pagar "podria comportar que els nostres clients anessin a una altra comarca a buscar els bolets" . Segons Vendrell, el Solsonès no pot liderar aquest aspecte en solitari i ha defensat que la regulació s'hauria de fer "a nivell de Catalunya". 
 
Un altre dels aspectes que també s'ha destacat en el debat és l'educació en l'àmbit de la recollida dels bolets. Laia Ribas, la vicepresidenta de la Societat Catalana de Micologia, ha explicat que la "massificació de la gent que va a buscar bolets cada dia és més important" i "s'evidencia la mala praxis de molta gent" . Segons Ribas, "si tots plegats tenim consciència del problema" que hi ha amb els bolets "serà més fàcil poder implantar una regulació".  

 
Assistents a la xerrada Foto: Ramon Estany