La festa del Brut i la Bruta de Torà (Solsonès) celebrarà el 21 i 22 de febrer la 36a edició amb la programació "més àmplia" de la seva història. Així ho ha explicat a l'ACN el president de l'Associació Cultural del Brut i la Bruta, Jordi Vila, que detalla que, d'una banda, es "reforcen" alguns dels actes que ja es feien en edicions anteriors i, de l'altra, se'n programen de nous. Una de les novetats és la creació de la Nit del Constantí i la Constantifarra, que tindran lloc el divendres 21. Es tracta d'una nit dedicada a un dels gegants més emblemàtics de la festa, el brau Constantí. També destaca l'aposta pels concerts amb la Fúmiga com a cap de cartell i la renovació dels actes destinats al públic infantil.

El brau Constantí és un dels personatges més emblemàtics de la festa del Brut i la Bruta de Torà i fa honor a un símbol de l'escut oficial del municipi. Es tracta del gegant més nou de la festa -es va presentar l'any 1998- i, des del 2014, aquest element té ballet propi. Ara, l'Associació Cultural del Brut i la Bruta vol donar "més protagonisme" a aquest gegant i han decidit donar-li un "moment destacat" dins de la programació. D'aquesta manera, el divendres 21 de febrer tindrà lloc l'estrena de la Nit del Constantí, que donarà el tret de sortida a la festa. En concret, es farà un espectacle i una cercavila nocturna en què aquest gegant amb cap de bou serà el protagonista.

El mateix divendres, després de la Nit del Constantí, tindrà lloc la Constantifarra. Es tracta d'un seguit de concerts que tindran com a cap de cartell el grup de música valencià La Fúmiga. Precisament, Vila ha explicat que en aquesta 36a edició també s'han volgut reforçar les propostes d'oci nocturn i s'ha volgut donar més pes a la festa de divendres. D'aquesta manera, s'han programat concerts totes dues nits, la de divendres i la de dissabte. "L'any passat, per primer cop, vam portar un grup referent -els Buhos-, i aquest any hem volgut seguir la línia de potenciar els grups musicals", ha destacat el president de l'associació.

Una altra de les novetats serà l'estrena de la Llordereta, una rèplica dels principals actes de la festa, però adaptats als més petits. Els infants podran gaudir dissabte al matí de la cercavila, el pregó, els diferents ballets i un concert amb el grup Atrapasomnis, guanyadors dels premis ARC a millor artista de Públic Familiar i millor disc per a públic familiar als Premis Enderrock 2024.

La festa del Brut i la Bruta té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder, d'on li ve el nom. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjan segle XVIII. La festa va desaparèixer durant la Guerra Civil i l'any 1990 un grup de joves del poble la van recuperar. La celebració manté els trets més característics del seu origen i, per això, la tradició i la cultura són els trets més destacats.

La diferència de la festa del Brut i la Bruta d'altres celebracions vinculades al Carnaval arreu de Catalunya són els seus gegants i les comparses. En concret, la festa compta amb les comparses del Brut i la Bruta -un noi i una noia que van vestits de calderer i filadora i bruts de cara, mans i roba-; i el Bonic i la Bonica -una parella vestida amb les millors robes-. També hi ha el personatge de la Lloca, interpretada per una noia vestida de catalana i que va muntada sobre una mula o un cavall guarnit de festa; i les noies de negre, que s'encarreguen d'obrir pas a la comitiva i organitzar els espais per a fer els diferents balls. Els gegants de Torà tenen la particularitat que tenen els braços mòbils, igual com passa amb els gegants del Carnaval de Solsona.