S’inicià la funció amb el solemne toc de trompeta del Quirze Abella i del teclat amb sintetitzador de la Júlia Sala que entonaven la cançó He mirat aquesta terra, del cantautor Raimon.
Seguidament, una de les primeres alumnes de Llatí de la Roser, la Marta Escolies, ens va fer una pulcra recitació en la llengua original d’un fragment del primer llibre Metamorfosis d’Ovidi i va ser acompanyada pel so de la guitarra del professor Ramon Cases. La Marta Escolies exemplificava el pas del temps de la docència de la Roser, perquè ha estat, recentment, professora i tutora de la filla de la Marta, l’Elna Planas Escolies.
 
L’acte d’homenatge també gaudí de la participació desinteressada i lluïda de l’Escola de Dansa Solsona que, amb les seves coreografies tan dinàmiques, ens simbolitzaven els cossos en moviment del cosmos. A partir d’aquí, i en tres moments diferents, s’incorporava la Joventut, representada pels fills respectius de les professores, els quals també varen ser alumnes del centre i ens manifestaven el vessant anecdòtic d’haver estat alumnes i fills alhora; amb molt d’encert, ells ens varen saber reflectir l’estimació, la gràcia, la senzillesa i, el més important, la transmissió dels valors més significatius de cadascuna d’elles.
 
Totes i cadascuna de les actuacions foren molt lluïdes. L’exalumna Núria Florensa,
acompanyada de la guitarra del professor Joan Miquel Villaró ens va deleitar amb la
interpretació de la cançó He mirat aquesta terra de Raimon, i administratiu del centre, en
Quico Riu, va declamar El moment de Margaret Atwood, tingué com a acompanyants els
professors Albert Sancristòfol (baix) i Clàudia Cabanes (violí). Escapada a l’hora de dormir de R. L. Stevenson fou recitada per les professores Silvia Flores i M. Teresa Pijuan, tot sent acompanyades al piano per la professora Tate Gualdo. L’estrelleta de Roger Mas, articulada per l’alumna del centre Mar Valero i l’acompanyament al piano de la Tate Gualdo.
La interpretació de la cançó Un punt blau de Da Souza, musicada pels exalumnes Pol Solé i
Jaume Sànchez. La narració El puntet blau pàl·lid de Carl Sagan fou declamada per
l’exprofessor Eugeni Barniol i l’aspecte musical vingué dels professors Clàudia Cabanes(violí) i Albert Sancristòfol ( baix).
 
Cap a la fi de l’acte d’homenatge, hi hagué tres parlaments. Primer, el de l’AMFA; després el del director de l’Institut, Pep Porredon, que remarcà, a més d’unes anècdotes gracioses de les homenatjades, la ingent tasca docent de cadascuna d’elles; i el tercer fou el de les tres professores homenatjades (Roser, Mati i Nati), que, amb un discurs àgil i ocurrent, van
elaborar diverses seqüències del seu pas pel Francesc Ribalta i no van deixar d’esmentar
els puntals bàsics de tota docència: mètode, ordre, esforç, memòria, continguts.

Per finalitzar l’homenatge, Plus ultra de Roger Mas i Partícules de déu del Petit de Cal Eril,
foren les dues interpretacions grupals i de cloenda on tots els cantants i els músics
participants en l’acte varen actuar plegats.
 
Cal esmentar que el guió i la direcció d’aquest acte fou a càrrec del també exalumne del
centre Arnau Abella i Travesset. La coordinació la dugué la Comissió de jubilacions de l’Institut Francesc Ribalta, un petit grup de professorat encarregat d’organitzar aquesta
celebració.
A tots ells, moltes gràcies per fer possible una vetllada reeixida i lluïda de la festa de comiat
de les tres professores de les quals, durant més de dues dècades, hem pogut gaudir en el
nostre institut.
Bona feina i bona jubilació!