Jaume Subirà Cambray (Solsona, 1974),  ha estat el Carnestoltes 2016. Subirà, casat i amb un fill, és tot "un malalt del carnaval" com van definir-lo el passat dissabte a la Plaça Major en l'acte de proclamació del Carnestoltes, i és que el seu pare, el Joan de la Rossa, en va ser un dels promotors de la seva recuperació, a principis dels 70. El Jaume, de formació musical, es dedica a l'ensenyament, a l'Escola Arrels, i des dels 2001, és el coordinador de l'orquestra Patinfanjàs, l'anima musical del carnaval de Solsona i de tot el folklore solsoní per extensió.
Amb aquest currículum, el Jaume tenia molts números per ser Carnestoltes, com així ha estat.
-NacióSolsona -T'esperaves que et demanessin fer de Carnestoltes?
-Jaume- Entrava dins les possibilitats, el que passa és que no sabia si havia de ser aquest any o més endavant. Era un tema que contemplava.
-N- Et va costar dir que sí?
-J- No!. De fet, quan m'ho van proposar, els vaig demanar un parell de dies, en vaig parlar amb la meva dona, i per part d'ella no hi va haver cap problema, i vam decidir que endavant, per que era el moment iu ens trobàvem bé.
-N- Ets d'una família molt carnavalera. Havent viscut molts anys la festa al costat del teu pare, t'ha portat molts records fer de carnestoltes?
-J- Cert, quan vaig nèixer, el Carnaval s'estava iniciant i eren els primers anys, que jo recordo de ben petit haver viscut moltes nits de ball i adormir-me a la llotja moltes vegades. I aquest cop  m'ha fet vindre moltes coses que et passen pel cap.
Realment  és molt agraït ser Carnestoltes, i suposo que també es viu d'una manera molt especial, per que saps el siginificat de tot i ho vius amb intensitat.
-N- Com a membre de la patinfanjàs, la part més musical de la festa,    creus que el Carnaval de Solsona sense el bufi, seria el mateix?
-J- Jo penso que no, a més, aquí a Solsona, vam tenir una sort molt important, que va ser coincidir el mestre geganter Casserras i el mestre músic, Joan Roure. Aquestes músiques són especials per que estan fetes expressament per a cada gegant, i això ho fa especial. Jo crec que els gegants s'han convertit en la imatge , però certament, sense la música, no funcionarien.
-N- Quin ha estat el moment més especial i que t'ha emocionat més aquest Carnaval?
-J- Hi ha hagut molts moments, però n'hi ha un de concret, en entrar a la Plaça i sentir la estimació de la gent, l'alegria, les salutacions....
-N- I que t'emportes d'aquests dies?
-J- M'ha agradat molt fer-me fotos amb la mainada. He vist que la figura del Carnestoltes és un element molt valorat i respectat, i no se si sempre ha estat així. He pogut comprobar com els nens i nenes em venien pel carrer i em demanaven fer-se una foto i fer-me un petó, i això és molt emocionant.