Joan Armengol i Puig és el secretari particular del bisbe Novell Foto: Ramon EstanyEl Joan Armengol és un manresà de 60 anys que s'ha dedicat tota la vida als mitjans de comunicació, però des d'aquesta setmana, ell, i la seva família, la seva esposa i la seva filla, s'han traslladat a Solsona per viure al Palau Episcopal servint al senyor bisbe en les tasques d'administradors de la residència episcopal i secretaria particular.
- Què t'ha portat fins a Solsona?
Jo penso, de fet, com a creient que sóc, que ha estat el Senyor qui m'ha portat a Solsona. El Senyor fa una història amb cadascú de nosaltres, que quasi mai és el que planifiquem. Els fets més concrets és que nosaltres som de Manresa, i estem molt vinculats amb Solsona per que hi tenim una comunitat de fe integrada per gent de Manresa i Solsona. Amb aquesta comunitat realitzavem convivències periòdiques i alguna d'aquestes trobades les havia presidit el senyor bisbe abans de ser nomenat, quan era secretari del bisbe Jaume, i la coneixença ja venia d'aquí.
Ja un cop va ser nomenat Mons. Xavier Novell, a través d'aquestes persones de Solsona vam assabentar-nos que el sr. bisbe buscava una persona per portar la casa, el que s'en diu una majordoma, que tingués cura una mica de tot, de tenir la casa neta, d'anar a comprar, de fer els menjars, etc. I a la meva esposa li va interessar i es va propossar per fer aquesta feina.
Quan el sr. bisbe va tenir aquesta proposta, ell li va donar un gir i ens va dir que també estava buscant un secretari i potser també ens aniria bé de venir tots dos a casa seva, que ens contractaria, la meva esposa per la casa i a mi per secretari.
-Que et va fer acceptar aquesta proposta?
Jo ja estava en una situació de mitja jubilació, ara fa un any just que havia decidit jubilarme i llavors, quan el sr. bisbe em va fer aquesta proposta la vaig trobar certament engrescadora, per que la meva voluntat un cop jubilat del tot era poder fer algunes feines al servei de l'Església, posant el meu temps lliure en alguna activitat a favor de l'Església, i d'aquesta manera, em venia tot brodat, per que a part de que em donàven feina i casa, en certa manera responia a la meva expectativa de poder ajudar amb una tasca concreta a l'Església.
-Quina ha estat la teva trajectòria professional abans de ser secretari personal del bisbe de Solsona?
Tota la meva vida he treballat en diaris. Vaig començar molt jovenet d'impressor. Treballava en una impremta que feia un diari. Després aquell diari va tenir la seva pròpia impremta i més endavant aquest diari va plegar. Aleshores van ser els inicis del Regió 7, i jo, amb la meva experiència professional, m'hi vaig oferir per treballar-hi, i així va ser que m'hi he estat 25 anys, portant el tema de la distribució.
-Què en penses del paper dels laics a l'Església. Creus que és bo que prenguin responsabilitats?
Doncs sí, encara que parlo per la meva experiència pròpia, crec que tothom hauria d'agafar responsabilitats, la vida és això. No podem venir només a passar el temps. Hem de mirar de ser útils, i aportar el millor de nosaltres en l'àmbit que sigui. Jo, com a cristià, que estic a l'Església, aquesta és la meva voluntat, poder fer un servei per l'Església, una cosa que no havia pogut fer fins ara, a l'haver-me d'involucrar molt amb el món laboral, i no em quedaven hores. Tot el que podia fer eren petites aportacions a la parròquia, com a lector.
Per això he acceptat aquesta feina, per que és el que m'havia proposat fer, i m'hi sento còmode.
És bo que les persones cristianes, compromeses amb l'Església, es plantegin no el que l'Església pot fer per elles sinó el que ells poden fer per l'Església. I és que l'Església no es cosa de capellans, sinó de tota la comunitat cristiana.
