En Josep M. Parcerisa, que estudia Dret i Economia a la Pompeu Fabra compagina estudis i teatre, la seva gran afició. Al Cobert de les estrelles és la tercera obra que escriu i dirigeix i que alhora interpreta, i que aquest cap de setmana encara podem veure al Tatrau teatre.
Parcerisa ha escrit anteriorment No cau la nit (2011)  i Pretium Doloris (2012)

-És fàcil escriure i alhora dirigir i interpretar una obra?
És molt complicat. Bé. Escriure no és el problema per què per sort no em costa i a més m'agrada molt. Però dirigir i actuar alhora és molt complicat  tot i que té molta gràcia dirigir una obra que has escrit per que pots veure com les teves paraules cobren vida i és una sensació única. Però alhora, actuar és molt difícil perquè haig d'estar pendent de mi, dels altres i del conjunt i és molt difícil poder-me centrar en el meu paper fins que els altres no ho estan, i al final cada any acabo molt nerviós i estressat, però bé, hi repeteixo per què el resultat és bo i la sensació també.

-Les teves obres requereixen una interpretació difícil. Com esculls els actors i actrius?
De les tres obres, l'únic que ha participat en totes ha estat l'Ostap, perquè som amics de sempre, ens entenem molt i això facilita molt les coses. Amb la Clara ja vam coincidir a la primera obra. Jo trio els actors en funció de l'obra i els papers. Com que fa anys que faig teatre i conec la gent, quan escric l'obra ja penso en qui farà cada personatge.

-Has comentat que portes molts anys vinculat al teatre. Com vas començar?
Va ser de rebot, a l'Institut, que em van proposar d'escriure una obra. Arran d'això vaig fer l'obra de la Mare de Déu del Claustre, per l'aniversari de la Coronació, i vaig participar a Hamlet del grup Lacetània. Sense oblidar la participació als Pastorets, molts anys.

-Quin denominador comú tenen les teves obres. La temàtica política, potser?
La segona obra, Pretium Doloris, de l'any passat, no tenia tant caràcter polític com aquesta tercera, tot i que no és el més important, però ajuda molt al context i a entendre els personatges.
Més que la part política, el que tenen en comú les meves obres són els dubtes o pensaments que tothom té en algun moment de la seva vida  i ningú no té collons a dir moltes vegades. Són com excuses per poder dir coses que la gent per quedar bé no diu. I els temes com l'amor, l'amistat i la família hi són presents.

-Podem dir que és d'actualitat l'obra?
Temporalment està ubicada en un futur pròxim. El temps podria ser d'aquí un, dos o tres anys, i transcorre durant el procès d'independència de Catalunya per problemes i conflictes que sorgeixen que desemboca en una segona setmana tràgica . És l'excusa per l'obra, però no és el més important.
La història parteix d'uns personatges, un obrer i un burgés, que han patit la setmana tràgica per què han vist morir els seus pares i han escapat de Barcelona. L'obrer fuig amb la seva parella i se'ls espatlla el cotxe i queden tirats en una carretera de la Catalunya Central, segurament del Solsonès, i aleshores arriba el tercer personatge, el burgés, que també fuig.
A partir d'aquí, l'obra esdevé un viatge mentres estan atrapats al bosc, i els personatges es plantegen si serà la seva darrera nit vius.
És una història de dependència dels amics, de la família, de les drogues, del sexe, en un entorn que s'independitza, un viatge sense moure's del lloc.