Jo, el mateix dia de l'entrevista, en tenia una altra per anar a fer algunes classes a una acadèmia de Barcelona. No tenia cotxe i vaig decidir anar a Solsona. Així és que per uns 20 minuts, ja que havia d'anar a agafar el tren, bona part de la meva vida l'he viscuda a Solsona!
Les classes començaven el 15 de setembre i la meva sorpresa va ser quan un company de curs de Magisteri que es diu Francesc Fraile també es va incorporar a l'Escola.
El motiu que volguessin homes que fossin mestres era que volien consolidar la implantació de la coeducació (educació conjunta d'alumnat d'ambdós sexes) iniciada en aquest centre escolar el curs 1971-1972 i necessitaven més models masculins. Fins el curs 1977-1978 crec que només havien tingut de model mossèn Antoni Quesada i algun altre capellà. El primer any vaig ser tutor de 1r curs d'EGB (Ensenyament General Bàsic) i tenia de mestra paral·lela la Carme González.
Recordo que als primers anys hi havia moltes més nenes que nens sobre tot als cursos més alts. Passats uns quants anys es va anar igualant.
El segon any vaig impartir classes a 2n i a 4t.
El tercer any, a 4t i a 6è.
Més tard, a 5è...
La meva primera especialitat és en Ciències Matemàtiques i en aquest curs de 5è vaig gaudir molt amb els nens i nenes de 5è. Sempre hi havia un torn perquè fessin preguntes i les anava responent fins que deia: Prou! Ara hem de continuar el tema que toca!
A la classe de Ciències Naturals, quan els alumnes veien que tractava amb naturalitat els temes dels òrgans reproductors de l'home i de la dona, els motivava i agradava molt.
Crec que viure tantes hores junts nens i nenes a l'aula i al pati fa que l'escola no eduqui fent diferències per raó de sexe. Òbviament les diferències sexuals hi són, però l'educació ha de normalitzar la convivència d'ambdós sexes a l'escola perquè aquesta convivència continuï després a la societat adulta.
És ara, al llarg dels anys, quan es veu l'evolució de la societat en aquest aspecte.
Jo no vaig anar a classe amb noies fins a Magisteri.
Vaig estudiar en castellà fins que va morir el Cap de l'Estat Espanyol Francisco Franco (20 de novembre de 1975) quan feia 2n de carrera.
En aquella època, a Lleida, et relacionaves amb noies a les parròquies, als pastorets, en grups de teatre, en grups musicals, en esbarts dansaires, en corals, en discoteques de dia (de 7 a 9 del vespre) alternant amb les biblioteques, en els bancs d'algunes places, en alguns tipus de bars per a gent més jove, fent muntanyisme el cap de setmana, anant a l'estiu a les piscines de les Basses d'Alpicat, fent excursions de cap de setmana agafant el tren de la Pobla de Segur,...
El 2n quadrimestre de 2n de Magisteri es va programar un 1r curs de català i el curs 1976-1977 (3r curs i últim de Magisteri) es va impartir un 2n curs.
L'any que vaig arribar a Solsona (setembre de 1979) vaig haver de donar totes les classes en català, ja que l'Escola aquell any es va declarar escola catalana.
Ara ja podem veure com s'ha millorat en l'aspecte del tracte entre els dos tipus de gènere, sense fer distincions a l'hora d'escollir un ofici, o estudiar la carrera universitària que et vingui de gust.
A Solsona es respira, en general, un tracte entre els/ les joves de relaxada i autèntica amistat.
Confiem que en un futur proper ja no hi hagi abusos de gènere i que les relacions entre iguals formin part de les bones relacions humanes en la vida quotidiana.
Lluís Canes
Mestre de l'Escola Lestonnac - Arrels
