MIRATGE, CONFUSIÓ, ENSARRONADA,…?
Sortim de la crisi econòmica? Fins i tot, hi ha qui diu que ja hem sortit de la crisi! Ben cert per alguns! Ni més ni menys, per tots aquells que ni l’han olorat. És que ens han volgut fer creure que l’entrada a una situació de crisi econòmica suposava que s’havien exhaurit els recursos econòmics. En conseqüència, uns quants milions de persones es quedarien sense feina, altres quants milions reduirien la seva jornada o el seu sou, o les dues coses a la vegada, ens hauríem de pagar part de la despesa per la pròpia salut, així com part de la despesa per ensenyament,... en fi, gens o menys ingressos bàsics i alhora menys serveis essencials. Tot justificat pel fet que la crisi econòmica ha deixat a la societat sense recursos. Una fatalitat inexorable! Una situació desesperada!
Pensem que aquesta visió no s’ajusta a la realitat. Permeteu-nos un símil, salvant les pròpies
peculiaritats. Imaginem-nos que una greu sequera minva les reserves d’aigua. L’embassament d’Oliana, p.e., ha perdut un 25% de la seva capacitat i en el futur pot perdre encara més. Es preveu, doncs, que no hi ha aigua per a tot. Cal racionar-la! Ara entren en joc els “reguladors”, els que col·loquen les tanques de pas dels diversos regs per decidir quina i quanta aigua correrà per cadascun d’aquests (Imatge esquerre). Feta la distribució, resulta que en un canal (imatge central) corre tanta o més aigua que abans de la sequera; en canvi, l’altre canal (imatge dreta) pràcticament no porta aigua, morint-se tot el seu entorn. Pensem que amb la crisi ha passat una cosa semblant. Sinó, ¿com s’explica que una minoria de persones –les grans fortunes-, al llarg d’aquests anys, o hagin doblat els seus guanys i patrimoni o l’hagin incrementat en un 30%, 40%, 50%,...? ¿O que el cabdal millor d’aigua (recursos públics) hagi anat a parar als jardins i piscines dels banquers amb uns sous “mínims” de 800 a 1.000 €. diaris?
Un altre miratge i/o ensarronada és la creació de llocs de treball. S’assegura que no podrem dir que hem sortit de la crisi fins que la taxa d’atur s’hagi reduït sensiblement. I els poders
economico-polítics es llancen a crear ocupació. Quin tipus d’ocupació? Emparats amb el canvi de normativa laboral, es creen llocs de treball precaris, sigui en el sou sigui en el temps de treball.
Conseqüència, uns sous de 400, 500, 600 €/mensuals. Recordeu quant guanyen els banquers en un dia? Pels treballadors, potser, això encara és més frustrant que trobar-se a l’atur. Amb aquests recursos no poden sortir de la “dependència” assistencial, ja que segueixin en la pobresa, segons ens diuen els mateixos experts.
Conclusions: El més remarcable, en positiu, d’aquesta crisi és l’immensa solidaritat de la societat civil, que esperonada per les associacions socials ha respost amb gran generositat a favor dels que “certs poders” els havien tallat l’aigua de reg, compartint, uns i altres, el poc pa de cada dia.
Semblava que aquesta solidaritat duraria poc –massa temps la faria insostenible-, però,
sortosament, s’ha mantingut i es manté des de fa 8 anys. Quants anys! També és veritat que la nostra societat comença estar exhausta per la tan feixuga càrrega que ha hagut d’assumir. Amb tot, som molts els que diem ben alt que no defallirem, que estarem al costat de qualsevol conciutadà que ens necessiti, alhora també, que denunciem la gran injustícia duta a terme contra les classes humils de la nostra societat. Denunciem igualment la instrumentació que s’ha fet –i s’està fent- de totes aquelles persones “dependents assistencials”, per part de poders polítics i religiosos, exigint, a canvi de l’ajuda, una fidelitat més vinculant a idearis partidistes o sectaris, aliens a llurs necessitats reals: de gana, de set, de fred,...!
Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys, amb cooperació i coordinació amb la resta de serveis
socials, continuarà la seva tasca d’acolliment i ajuda a les persones més colpejades per aquesta llarga situació. De fet, voldríem aconseguir la real sortida d’aquesta crisi. Però, com que això no està al nostre abast, fem una crida al món del poder i del diner per a que aturi aquesta sagnia, que han provocat en els més febles, que, no ho oblidem, són germans nostres, tot preguntant-nos amb el lema d’aquesta campanya de Càritas: QUÈ FAS AMB EL TEU GERMÀ?
Pensem que aquesta visió no s’ajusta a la realitat. Permeteu-nos un símil, salvant les pròpies
peculiaritats. Imaginem-nos que una greu sequera minva les reserves d’aigua. L’embassament d’Oliana, p.e., ha perdut un 25% de la seva capacitat i en el futur pot perdre encara més. Es preveu, doncs, que no hi ha aigua per a tot. Cal racionar-la! Ara entren en joc els “reguladors”, els que col·loquen les tanques de pas dels diversos regs per decidir quina i quanta aigua correrà per cadascun d’aquests (Imatge esquerre). Feta la distribució, resulta que en un canal (imatge central) corre tanta o més aigua que abans de la sequera; en canvi, l’altre canal (imatge dreta) pràcticament no porta aigua, morint-se tot el seu entorn. Pensem que amb la crisi ha passat una cosa semblant. Sinó, ¿com s’explica que una minoria de persones –les grans fortunes-, al llarg d’aquests anys, o hagin doblat els seus guanys i patrimoni o l’hagin incrementat en un 30%, 40%, 50%,...? ¿O que el cabdal millor d’aigua (recursos públics) hagi anat a parar als jardins i piscines dels banquers amb uns sous “mínims” de 800 a 1.000 €. diaris?
Un altre miratge i/o ensarronada és la creació de llocs de treball. S’assegura que no podrem dir que hem sortit de la crisi fins que la taxa d’atur s’hagi reduït sensiblement. I els poders
economico-polítics es llancen a crear ocupació. Quin tipus d’ocupació? Emparats amb el canvi de normativa laboral, es creen llocs de treball precaris, sigui en el sou sigui en el temps de treball.
Conseqüència, uns sous de 400, 500, 600 €/mensuals. Recordeu quant guanyen els banquers en un dia? Pels treballadors, potser, això encara és més frustrant que trobar-se a l’atur. Amb aquests recursos no poden sortir de la “dependència” assistencial, ja que segueixin en la pobresa, segons ens diuen els mateixos experts.
Conclusions: El més remarcable, en positiu, d’aquesta crisi és l’immensa solidaritat de la societat civil, que esperonada per les associacions socials ha respost amb gran generositat a favor dels que “certs poders” els havien tallat l’aigua de reg, compartint, uns i altres, el poc pa de cada dia.
Semblava que aquesta solidaritat duraria poc –massa temps la faria insostenible-, però,
sortosament, s’ha mantingut i es manté des de fa 8 anys. Quants anys! També és veritat que la nostra societat comença estar exhausta per la tan feixuga càrrega que ha hagut d’assumir. Amb tot, som molts els que diem ben alt que no defallirem, que estarem al costat de qualsevol conciutadà que ens necessiti, alhora també, que denunciem la gran injustícia duta a terme contra les classes humils de la nostra societat. Denunciem igualment la instrumentació que s’ha fet –i s’està fent- de totes aquelles persones “dependents assistencials”, per part de poders polítics i religiosos, exigint, a canvi de l’ajuda, una fidelitat més vinculant a idearis partidistes o sectaris, aliens a llurs necessitats reals: de gana, de set, de fred,...!
Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys, amb cooperació i coordinació amb la resta de serveis
socials, continuarà la seva tasca d’acolliment i ajuda a les persones més colpejades per aquesta llarga situació. De fet, voldríem aconseguir la real sortida d’aquesta crisi. Però, com que això no està al nostre abast, fem una crida al món del poder i del diner per a que aturi aquesta sagnia, que han provocat en els més febles, que, no ho oblidem, són germans nostres, tot preguntant-nos amb el lema d’aquesta campanya de Càritas: QUÈ FAS AMB EL TEU GERMÀ?
