El passat dilluns, 18 d'agost, el barri de Sant Serapi de Solsona, format per la plaça Major i la del Palau Episcopal i que també inclou el primer tram del carrer Llobera, ( i que l’any 1743 es deia carrer de Sant Serapi), va celebrar la seva festivitat patronal. Una celebració interrompuda els darrers cinc anys per diversos motius, el principal, la pandèmia.
Però enguany, la voluntat i la il·lusió dels veïns ha retornat la festa a aquest raconet de Solsona, revivint les tradicions festives dels carrers solsonina. Així doncs, els actes van començar amb l'enramada dels carrers el diumenge, durant la vigília.
- Un bon sopar per cloure la vetllada
- Ramon Estany
Dilluns al matí, la celebració s'inicià amb la Missa, dedicada al Sant, a la Capella del Claustre. Tot seguit, els veïns han perfumat els carrers amb el tradicional barballó, un arbust aromàtic que es cull al bosc. El matí ha continuat amb el tradicional esmorzar amb coca, xocolata i mistela, que en aquest barri acompanyen amb tallicons de llonganissa.
- Gaudint del sopar
- Ramon Estany
La tarda és el moment dels infants del barri, amb jocs de cucanya i un berenar amb xocolata desfeta. Però el punt central de la festa és el sopar popular de veïns. Enguany, s'han entaulat al bell mig de la plaça major una setantena de veïns, que han gaudit d'un bon sopar a la fresca, compartint conversa, records i bons moments.
- Sant Serapi
- Ramon Estany
Sant Serapi o Sant Serapió d’Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l’Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat. És venerat com a sant per l’Església catòlica.
Va ser venerat com a màrtir des de la seva mort, al si de l’orde mercedari, i l’antipapa Benet XIII en reconegué el culte en 1398, com després Urbà VIII el 1628. La canonització oficial va arribar amb Benet XIV el 1748.
Sant Serapi arriba a Solsona gràcies a la nissaga dels Josa, presents al Solsonès des de l’any 1106, tres generacions s’identifiquen com a Senyors de Josa del Cadí. La quarta generació es troba molt implicada amb el catarisme.
L’any 1372 trobem a Solsona el carrer d’en Ramon de Josa i més tard el carrer d’En Josa, que judiquem era el nom que es donava al carrer Llobera des de la Plaça Major fins a la primera travessia, això és el tros que té per patró a sant Serapí.
La casa noble dels Josa era la de sobre els porxos de la plaça Major (cal Aguilar), que donava al carrer Llobera. Al racó que feina aquesta casa amb el carrer de Llobera hi havia, al segle XVII, un cobert amb una capelleta dedicada a Sant Serapi.
La casa del costat de la dels Josa, pel començament del carrer Llobera per l’est (cal Boix, avui un edifici de nova planta) era el domicili dels Llobera. Per aquest motiu el començament del carrer Llobera ha tingut successivament el nom de “Carrer Llobera”, “Carrer de Ramon Josa” o “de Josa” i des dels començaments del segle XVII “de Sant Serapi” (Mapa de Solsona – Arxiu Ducal de Medinaceli), sense perdre mai en l’ús del poble el nom de “Carrer Llobera”.
Aquesta darrera informació, sobre el carrer de Sant Serapi, ha estat extreta del llibre: LLORENS I SOLÉ, Antoni (1981) Solsona i el Solsonès. Manresa: Gràfiques Perramon. Edita l’Autor. [Pàgina 165]
