El grup Obeses ha tret el segon disc, 'Zel'

Si un dels comentaris més estesos referits a l'escena musical catalana actual és que tots els grups mantenen una sonoritat semblant, des d'Osona els Obeses estan ben disposats a demostrar que hi ha grups amb un discurs molt diferent. 'Zel' (Global, 2013), el seu segon disc beu del glam rock, però també de la música tradicional, especialment de la sardana i constantment evoca els britànics Queen.

Tot plegat un còctel molt personal, amb un fort component irònic i provocador liderat pel cantant i guitarrista Arnau Tordera I, un músic convençut que la raó de muntar el grup va ser haver estat “involuntàriament alimentats amb una música poc respectuosa amb l'art”, una deficiència que ells pretenen corregir. Sense pels a la llengua i convençut de si mateix, el músic té molt clar que Obeses és un grup que acabarà triomfant “donada l'extraordinària qualitat de la nostra proposta”. Presenten el disc l'11 d'abril al Music Hall de Barcelona.

-El seu primer disc, 'Obesisme il·lustrat' va ser tota una sorpresa.

-Sí. No va ser un èxit revulsiu però va sorprendre a la gent interessada en la música perquè és una proposta que camina per senders diferents del que es fa per aquestes contrades.

-I com han encarat aquest segon disc?

-Amb una voluntat creativa que parteix del mateix principi, dotar-nos de les estètiques necessàries per gestar totes les peces que hem imaginat. Hi ha una continuïtat però amb la novetat que les noves són més ambicioses en quantitat i en pulcritud. A tots els efectes és un gran pas endavant. La direcció segueix el mateix rumb però amb pas molt més ferm.

-Perquè fan aquest tipus de música?

-Perquè més que posar-nos una etiqueta apostem per englobar-les totes en la nostra música. Els nostres referents són tota la música que ens genera interès i sense cap limitació.

-És per això que fan incursions en la música tradicional i reivindiquen la sardana?

Sí, hi ha una voluntat d'enaltir aquesta possibilitat musical que no és antagònica amb altres músiques més academicistes. I també volem portar-la a públics que difícilment s'hi aproparien, i finalment perquè ens agrada. La voluntat és formular peces en estils que ens fascinin i a nosaltres, la sardana i la cobla ens genera una enorme fascinació.

-Les lletres són volgudament còmiques?

-Crec que tenim un fort component irònic, més que humorístic. Però no és el fil d'aquest disc tot i que algunes peces s'inscriuen en aquest terreny.

-Combinen glam amb sardanes i amb lletres com 'botifarra amb seques/t'ho faràs amb un parell de sueques”. Corren el risc que no els prenguin seriosament?

-És una possibilitat. Tanmateix és una responsabilitat que recau sobre l'oient, és ell qui ha de decidir si ens pren en serio o no. Nosaltres presentem la nostra proposta amb el màxim respecte i pretenem assolir l'excel·lència i el fet que se'ns prengui en consideració no ens pertoca ni ens preocupa massa.

-I amb una sonoritat que beu del glam rock i sobretot, de Queen, no es veuen anacrònics?

-És veritat que un dels nostres ingredients és Queen, però n'hi ha d'altres, i en tot cas, si la nostra música és anacrònica potser és perquè s'avança al futur.

-Com és la posta en escena d'Obeses, teatralitzen els concerts?

-No és que tinguin una part teatral però sí hi ha una consciència escènica, consciència de ser dalt d'un escenari sent observat i escoltat, i tractem aquesta part amb tant de rigor com l'execució de la música.

-A què treu cap el nom d'Obeses?

-Surt d'una reflexió òbvia. Obeses no es gesta per voluntat sinó per una qüestió inevitable, haver estat involuntàriament alimentats amb una música poc respectuosa amb l'art, considerant-la un simple producte. Obeses pretén combatre aquest tipus de fer artístic articulant-nos en una línia completament contrària.

-O sigui, que aposten més per l'art que pel producte?

-Absolutament. Mai subordinem la nostra obra creativa a altres interessos menys lloables.

-Com ara les vendes i la fama?

-Segurament. Però tanmateix, acabarà arribant donada l'extraordinària qualitat de la nostra proposta. Creiem en un camí d'assentament de la proposta i cal fer pedagogia en el públic, que sàpiguen que això existeix, que ho fa un grup d'aquí i que no és cap miratge.

-Estan molt convençuts del que fan?

-La convicció l'hem tingut des del primer moment. Hi creiem fermament. Aquesta proposta acabara quallant.