El Consell Comarcal del Solsonès va acollir, dimecres d’aquesta setmana, una reunió entre els membres del Ple i alcaldies de la comarca, per una banda, i la Generalitat de Catalunya, per l’altra, per tal de tractar el projecte de candidatura de jocs olímpics d’hivern del 2030.

[h3]Jocs Olímpics sostenibles i consulta en mans de les comarques afectades[/h3]
Per part de la Generalitat de Catalunya, David Rodríguez, secretari de Governs Locals i
Relacions amb l’Aran, va subratllar que es tracta d’un projecte que “es vol caracteritzar per una nova manera d’entendre els Jocs basada en la sostenibilitat, la cohesió territorial i la participació”, i va remarcar que “aquesta candidatura, en línia amb el que reclama el COI, farà un especial èmfasi en el llegat que ha de quedar al territori un cop acabats els Jocs”.

[blockquote]La Generalitat confirma que la consulta es centrarà a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran[/blockquote]

Bernat Picornell, cap del Ganivet del Departament de Presidència de la Generalitat de
Catalunya, va aclarir que “la consulta ha de recaure a les comarques sense les quals no es poden fer uns Jocs Olímpics (Alt Pirineu i Aran)”. Malgrat això, es reconeix un àmbit d’actuació que va més enllà.

Els representants del Govern de la Generalitat diferencien l’àmbit de la consulta, “que ha de recaure en la vegueria amb més afectació”, de l’àmbit de participació, que es vol fer extensiu al conjunt de les comarques pirinenques. En aquest sentit, s’ha modificat el model de governança de la Taula de representació territorial del projecte de candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona, on ja hi eren representades totes les comarques del Pirineu (inclòs el Solsonès) i s’hi han afegit les ciutats capitals d’aquestes, entre elles Solsona.

Per la seva banda, Lourdes Ravetllat, cap de la Representació Territorial de l'Esport a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran va destacar que “uns jocs olímpics d’hivern amb uns d’estiu no tenen res a veure en quan a volum” i que moltes de les activitats que actualment tenen lloc al Pirineu, superen en nombre de persones, les que implicarien uns jocs olímpics com els quins s’està treballant. Des de la Generalitat es va destacar que tota l’activitat no es concentraria solament en el Pirineu “es tracta d’uns jocs de territori, no d’una ciutat com havia estat fins ara”.

També va afegir que “les proves es realitzaran allà on tècnicament es reuneixen les millors condicions segons la modalitat esportiva”, al mateix temps que remarcava que, “segons quines especialitats esportives, no es podran fer al Pirineu”.

David Rodríguez va reblar que “no podem fer estructures que després dels jocs no es facin servir. Hem de poder fer les coses bé, sent conscients de la situació climàtica que viu el planeta i, per tant, amb respecte als Objectius de Desenvolupament Sostenible que volen marcar l’acció del Govern de la Generalitat”. Per això, va destacar, “aquesta nova idea de jocs olímpics no es basa en un projecte inherent a grans inversions, sinó un de sostenible de llarga durada sobre les infraestructures ja existents”.

[h3]Una decisió en mans del COI, treballant amb el territori[/h3]
La determinació del territori escollit, a diferència de la imatge que tenim de Barcelona, no
passa per un concurs entre diferents candidatures, sinó que el Comitè Olímpic Internacional
(COI) fa un acompanyament amb els territoris que volen impulsar uns jocs i, quan aquesta
proposta es veu sòlida, el COI fa la invitació al territori per a organitzar els Jocs. Per això, van remarcar els representants de la Generalitat, “no hi ha un projecte tancat sinó que es va treballant”. D’altra banda, “aquesta no vol ser una proposta feta des d’un despatx de Barcelona, sinó treballada de baix a dalt, d’aquí la importància de la Taula de treball”.

Manel Vila, assessor de projectes transversals, va parlar dels jocs d’hivern, no només com un gran esdeveniment esportiu, sinó mediàtic i de projecció del territori, en el qual Catalunya figura, juntament amb Aragó, com un dels candidats d’un esdeveniment que comptaria amb la participació d’uns 4.500 esportistes.

Per la seva banda, Lourdes Ravetllat, va subratllar l’ADN esportiu del país. Es va referir a
programes que impulsen els esports d’hivern com l’Esport Blanc Escolar i va apostar per cercar referents per l’esport base per tal que serveixi de promoció de la salut i la pràctica esportiva.

Pel que fa a l’estació d’esquí del Port del Comte, es va argumentar que no compleix amb els requisits que demana el COI, si bé podria veure’s beneficiada per algun esdeveniment
complementari com exhibicions i entrenaments, entre d’altres.

Jesús Fierro, director general de Polítiques de Muntanya, va defensar amb fermesa un
esdeveniment d’aquestes característiques a partir de l’experiència de La Seu d’Urgell amb els Jocs de Barcelona’92. Considera que els jocs olímpics “no han de suposar una pressió cap al territori, però sí, en canvi, un accelerador de cara a desenvolupar-hi projectes, millorar infraestructures i vies de comunicació, etc.” a més de veure una oportunitat per retenir talent al territori. A més a més, Fierro va afegir que el Port del Comte pot ser clau en l’entrenament, i es podria convertir en un equipament que tingui un important paper en aquest esdeveniment.

[h3]Màxima informació a la població i llegat dels Jocs Olímpics[/h3]
Bernat Picornell, va destacar que un dels objectius del govern és oferir la màxima informació davant de la ciutadania i va indicar que “no té sentit organitzar uns Jocs Olímpics si la ciutadania no ho veu bé”. En quan al cost dels jocs, Picornell els va quantificar en uns 1.200 milions d’euros “a càrrec de forma exclusiva del COI”.

Pel què fa als assistents a la sessió, representants del Solsonès van demanar disposar de més informació al respecte, saber quines millores s’han previst i “com es planteja uns jocs olímpics davant d’un context de canvi climàtic i encaixar aquest projecte en la sostenibilitat”. Manel Vila, va indicar que l’oferta hotelera que actualment hi ha a la zona del Pirineu és suficient, per la qual cosa no es preveu la construcció de cap vila olímpica.

David Rodríguez, va concloure que “cal tenir en compte el llegat que deixen uns jocs olímpics, i que va molt més enllà dels dies que tenen lloc els esdeveniments esportius”.