Els que hem tingut la sort i la joia de compartir tasques i projectes amb Mn. Ferran li hem de reconèixer la virtut de la disponibilitat. No tenia excuses per deixar d’implicar-se en allò que se li proposava i amb diligència assumia i executava les responsabilitats. No era un comprometre’s per quan en tingués ganes o temps o humor. .. La seva resposta i actuació era immediata, amb alegria i satisfacció, encara que, en ocasions, el seu estat de salut no l’acompanyés del tot. Però, això sí, diríem que Mn. Ferran estava sempre a punt, disponible, per a tothom. D’aquí que, no solament donava –regalava- els seus coneixements, sinó i sobretot era ell mateix que es donava, molt sovint en sacrifici propi.
Moltes són les virtuts que podríem remarcar... Seria inacabable! Però, sí que n’hi ha una altra, que no voldríem deixar d’esmentar. Aquesta és el que podríem dir-ne “la feina ben feta”, la d’un bon professional. Els que el coneixíem haurem de reconèixer que era molt primmirat en la realització dels seus treballs, esdevenint en els diàlegs i debats un company que empenyia a filar prim, amb rigor, lluny d’esveraments i impulsos irreflexius. Per tant, ell reunia una professionalitat alta i un seny com els dels grans homes de la nostra terra.
Lliçons, aquestes i tantes d’altres, que procurarem no oblidar, alhora que el record formarà part de les nostres vides. Gràcies, Mn. Ferran!
