
Després de més de 1240km de gira entre Argelés (a la platja que fou un camp de concentració durant la Guerra Civil), Figueres (al Museu del Memorial de l'exili), a Barcelona (al Memorial Democràtic), Puigcerdà (al Centre d'Estudis de la Cerdanya) i finalment Solsona, el llibre Entre la Memòria i l'Oblit ha posat punt i final a la seva gira de presentació.
Una presentació dividida en diferents fases i que constava de tota una delegació provinent del Quebec. Primerament el solsoní Èric Viladrich ha fet una presentació introductòria de la funció dels Casals Catalans d'arreu del món com també de les seves funcions. Viladrich, que actualment és el president del Casal Català del Quebec, ha afegit que "l'obectiu principal ha de ser el d'acostar Catalunya a totes les regions del món mitjançant els Casals". Vliadrich ha destacat que actualment hi ha 119 Casals Catalans repartits arreu del món: entitats sense ànim de lucre. El del Quebec, concretament, fou refundat l'any 1998 i, des d'aleshores, no ha fet més que crèixer i crèixer fins arribar a la xifra actual de 200 socis (el 47% dels quals es troba entre 16 i 35 anys). Un Casal Català que va viure un punt d'inflexió important l'any 2007: any en què es va crear la Colla Castellera de Montréal. En aquest moment ha entrat a la xerrada Ian Ericksen: un noi nascut al Quebec i amb un català sublim, exemplar. Ericksen ha parlat de la importància dels castells dins del Casal; de la seva figura integradora així com de les activitats que realitzen anualment. Més de 90 persones ja han passat, al llarg d'aquests 5 anys de colla castellera pel grup: un grup que, de la mateixa manera que el Casal, no ha fet més que crèixer i crèixer.
Entre d'altres iniciatives engegades l'any 2007, Viladrich ha destacat la creació de la Penya Barcelonista de Montréal, o la creació del Programa d'Estudis Catalans que, segons Viladrich, "ha permès a gent com el Ian, a aprendre català i, d'aquesta manera, poder traduïr del francès al català".
A partir d'aquest moment ha passat a formar part de la xerrada també la Francine Nadal (una de les autores del llibre) que ha explicat d'on va sorgir la seva idea de la feina que ha aportat al llibre: lluny de defugir del memorial històric, la Francine va voler investigar com van viure l'exili les seves germanes grans i la seva mare. Una mare que mai va voler parlar dels pitjors moments de la seva vida: moments de por, tristesa... Nadal va voler investigar i, a partir d'aquí, i mica a mica, va anar sorgint la idea de crear i editar el llibre. El treball de la Francine però fou el treball de final de curs de la Universitat de Montréal d'un dels cursos dels Programes d'Estudis Catalans, del qual Èric Viladric n'era el professor.
Ja per acabar la xerrada, Viladrich ha transmès la idea que "presentar aquest llibre a Catalunya significa tancar un cercle: persones que van haver de marxar de Catalunya per la guerra i que ara, després de més de 70 anys, han tornat en forma d'experiències viscudes".
Qui vulgui adquirir el llibre el podrà trobar a la Llibreria Dach o bé a l'Autoescola Viladrich a partir del proper dilluns.
