Foto: Solsona 70. Aqui veiem bona part dels components de la Solsona 70. Falta, però, el Jaume Subirà.El 1988, Joan Subirà fundà l'orquestra de ball Solsona 70, amb la qual dugué el nom de la ciutat més enllà del territori català. En iniciar aquesta aventura tots els seus integrants tenien entre 12 i 16 anys i eren nascuts durant la dècada dels setanta, d'aquí el nom de la formació. La major part dels seus components s'inicien en la música en començar aquest projecte. Actuaren fins a l'any 2001.
Quan vau començar a plantejar-vos la idea de tornar als escenaris?
Xavier Queralt: durant la preparació de l’acte d’homenatge al Joan de la Rossa es va anar veient que malgrat els anys conservàvem el bon rotllo i la bona entesa dels inicis.
Joan Miquel: en el fons, era inevitable que allò que ens havia unit durant tants anys ens tornés a reunir. El primer dia que ens vam retrobar vam passar llargues estones rient, tot recordant la multitud d’anècdotes que havíem viscut als escenaris.
PJ (Pere Jordi Besora): Com diu el Xavier , durant la preparació de l’acte d’homentage al Joan, en veure que la cosa encara funcionava ens va fer plantejar anar una mica més enllà del propi homenatge.
Fermí: Com s’ha dit … el retrobament, una mica (o molta) de nostàlgia i un mica d’ “allò” que comenta el Joan Miquel, van portar a planejar-nos aquesta idea.
Quina mena de retorn als escenaris voleu fer, serà per un sol dia, voleu obrir la porta a unes actuacions més periòdiques (1 cop a l'any, dos cops a l'any...)?
Xavier Queralt: no hem pensat en futur. De moment tornem per gaudir nosaltres a Solsona i per la gent de Solsona. Vista la situació personal de cadascú no crec que sigui un retorn com les èpoques pretèrites de l’orquestra, simplement és un retorn pel nostre gaudi personal, sense compromisos...
Joan Miquel: Evidentment, ara no tenim la disponibilitat horària que teníem d’adolescents. Tots tenim situacions familiars, laborals... que fan que el retorn hagi de ser molt mesurat.
PJ: crec que seran els assajos i les sensacions els que marcaran una mica la línia. A part que cadascu té la seva situació, força més complicada que quan erem adolescents.... Ja es veurà....
Us heu plantejat fer algun "bolo" per "l'estranger"?
Xavier Queralt: no s’ha parlat obertament, però crec que no és pas l’objectiu de tot plegat. Ja no estem per segons quines coses... Ara bé, si ens paguen algun viatget amb família inclosa a Viena, Berlín, Paris... no crec pas que hi fem un lleig...
Joan Miquel: No s’ha plantejat. Crec que tots tenim clar que ens hem de limitar a l’àmbit estríctament local.
Quins components de l'orquestra inicieu aquest projecte?
Xavier Queralt: en una gran majoria (per no dir tots) som els inicials: (...) L’important és que tornem a recuperar l’essència dels inicis: tots músics de Solsona i nascuts a la dècada dels 70.
Joan Miquel: la formació va variar molt al llarg dels anys. Bàsicament els que ens retrobem som els components dels anys 1990-1994.
Trombons: Ramon Baiget, Jordi Pisa
Trompetes: Jaume Subirà, Jordi Caball, Santi Sabata
Saxos: David Font, Albert Pisa, Pere Jordi Besora, Ricard Llutart
Bateria: Fermí Garriga
Teclats: Xavier Queralt, Jaume Codina
Guitarra: Ramon Cases
Baix: Joan Miquel Villaró
Veus: Josep Mª Vilà, Sílvia Sunyer
Us ha costat molt trobar temps per als assaigs?
Xavier Queralt: home... si ja és complicat lligar dinars-sopars familiars, imaginat posar-se d’acord 16 persones amb cadascú una situació personal diferent. Val a dir però, que un cop ens hi hem posat han tornat a sorgir els automatismes del passat... Els dits ja corren sols i ens coneixem bé sobre el camp!!!
Joan Miquel: Doncs no és fàcil trobar un moment adequat per tothom, però les noves tecnologies ajuden.
PJ: segurament serà una de les dificultats més importants que tindrem, lligar tantes agendes no és fàcil,
Quan va ser la darrera actuació de la Solsona 70 abans de la seva "dissolució"?
PJ: Andorra 31-12-2003
Fermí: Alguna foto he de tenir d’aquell dia
Podem dir o parlar d'un estil musical "Solsona 70"? Si és així, voleu retornar a aquesta música i aquests temes?
Joan Miquel: La Solsona 70 és una orquestra i, com a tal, no està sotmesa a un únic estil, sinó a tots aquells que el públic vulgui ballar: des de valsos fins al rock més modern, passant per sambes, cúmbies, pas-dobles, swing... El que segurament sí que existeix és un estil propi d’interpretació: una manera de tocar, una manera de passar-s’ho bé a l’escenari, una complicitat especial entre nosaltres i amb el públic... aquest és l’estil que ens fa treure la pols als instruments.
PJ: No té gaire sentit parlar d’estil musical..... el que si es podria dir és que en Joan ens va portar a tocar un munt de temes que les orquestres ja no feien i la gent encara tenia ganas de sentir i ballar,
Fermí: Potser no és un estil propi, però si una forma particular d’interpretació del temes ballables de tota la vida. Hem de tenir en compte que molts de nosaltres vam aprendre l’instrument (com diu el PJ), recuperant uns temes i uns arrangements que quasi cap orquestra feia.
Com definirieu la Solsona 70 dels "anys gloriosos": més que una escola de músics?, més que una gran colla d'amics?....
Xavier Queralt: Una suma de tots i cadascun d’aquests elogis i sempre tenint en compte que la persona aglutinadora va ser el Joan de la Rossa. El fet de ser el què som és gràcies al talent personal de cadascú i a ell. El Joan tenia quelcom inexplicable que sabia reconèixer i fer aflorar la part artística amagada de cadascú. No gens menys, el que creiem també és que aquests “anys gloriosos” com molt bé has definit, van ser gràcies a la gent de Solsona: el fet que existís una orquestra amb el nom de la teva ciutat i a sobre que estigues formada per jovenalla coneguda, això feia gràcia. I si a sobre els veies com anaven creixent músicalment parlant, encara més.
Joan Miquel: prenent el fil de l’argumentació del Xavier, el que feia més gloriós tot plegat era veure com creixia una orquestra nascuda del no-res. Només el Joan podia ser capaç d’imaginar-se una orquestra de ball formada per nens de 14 anys, i només ell podia fer-ho realitat. És difícil definir l’orquestra Solsona 70. Per tots aquells que en vam formar part, qualsevol qualificatiu quedaria curt.
PJ: En aquells moments l’orquestra va ser un nexe d’unió de gent força diferent, que s’ho passava bé primer tocant i després fent més coses (jugant a futbol, de festa , en sopars , excursions..... ). Vam quedar marcats (positivament) d’aquells temps.....
Fermí: Si, com diu el Joan Miquel....qualsevol qualificatiu quedaria curt...són moltes vivències i hores que vam passar plegats.
