25 de abril de 2025

Cerca Search | Subscriu-t'hi Newsletter |

ara mateix

10:30

ara mateix

Societat

Solsona diu adéu a Francisco Rovira

El món polític i forestal ha acomiadat aquest dimarts l'impulsor del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Ara a portada

Publicat el 17 de juliol de 2012 a les 20:31
La catedral de Solsona s'ha omplert avui al matí en el darrer adéu a Francisco Rovira

Una catedral de Solsona plena de gom a gom ha dit adeu aquest dimarts 17 de juliol a Francisco Rovira i Corominas, que moria aquest dilluns després de no poder superar una leucèmia.
Rovira havia estat gerent del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a banda d'implicat en la política a través d'Unió Democràtica de Catalunya, per aquest motiu, a banda de l'escalf i la companyia de molts solsonins i veïns del municipi de Lladurs, d'on era fill el Francisco Rovira, han assistit al funeral una àmplia representació de dirigents d'UDC i membres del govern, com l'actual Conseller d'Agricultura, Josep M. Pelegrí, la titular de Governació, Joana Ortega, ex-consellers com Espadaler, i companys del Consorci Forestal de Catalunya, com l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal, entre d'altres.
El funeral ha estat presidit per Mn. Lluís Grifell i concelebrat pel rector de Lladurs, Mn. Ramon Calafell i el de Solsona, Mn. Lluís Tollar.
La cerimònia, que per desig exprés del difunt s'ha fet sense la presència del taüt amb les despulles mortals, ha tingut dos moments entranyables, el primer, a l'hora de l'eucaristia, quan ha sonat la canço del Sopa de Cabra, "Camins", i al final, quan s'ha posat un dels temes preferits del Francisco Rovira, "Va pensiero" de l'òpera Nabucco de Verdi.


Una vida dedicada al país i al món forestal

Francisco Rovira, ha estat gerent del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i president de l'associació promotora de l'eco-certificació PEFC a Espanya, va ser president també del Consorci Forestal de Catalunya del 2002 al 2006. Durant el seu mandat, es va modificar la Llei bàsica de Monts amb la inclusió de l'estatut jurídic de la propietat forestal, la regulació de l'accés motoritzat al medi natural, i del fons pel patrimoni natural. Fou un ferm defensor del reconeixement legal dels drets dels silvicultors i impulsor i defensor de nombroses iniciatives orientades a l'estructuració del sector productor forestal a través del suport a les seves organitzacions. Del 2003 al 2007 va ostentar la presidència de la Confederación de Organizaciones de Silvicultores de Espanya i l'octubre del 2006 va rebre el premi de Colegiado de Honor per part de la ‘Asociación y del Colegio de Ingenieros de Montes’.

Recordant el seu pas pel CTFC

Després de més 12 anys portant la gerència del CTFC, Francisco Rovira es va jubilar en un acte amb 140 persones que va reunir al personal del CTFC, a la seva família, als expresidents de l’entitat (F. Xavier Ballabriga i Josep Ramon Mora) i a diferents autoritats estretament vinculades amb en Francisco durant aquesta etapa de la seva vida. 
Entre els regals que va rebre de mans dels expresidents i president de l’entitat, en va destacar un llibre de recull dels articles que ell va publicar al llarg d’aquests anys en els mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals, de fotos de diferents actes als quals ha assistit i dels viatges que ha fet representant el CTFC a l’estat espanyol i a l’estranger. 
 
En aquest recull, també hi havia escrits de la gent que havia tingut relació amb ell durant aquests anys, dels quals us en publiquem un resum. 
 
Eduard Pallejà, president del CTFC deia: He de dir que el seu caràcter i la seva manera de ser no deixa indiferent a ningú, al contrari, tothom qui el coneix en parla. .... Aquesta empremta queda, no es dissoldrà. El llegat i la seva experiència ens ajudarà a continuar aquest projecte adaptant-lo a les noves realitats i aprofitant les oportunitats de cada moment. 
 
Josep Ramon Mora comentava: Diuen que la política fa estranys companys de llit. En el cas d’en Rovira i jo, això és ben veritat. Era molt improbable que les trajectòries vitals i polítiques de dues persones tant diferents com nosaltres s’arribessin mai a creuar i encara era més improbable que, en cas de creuar-se, poguessin no només conviure pacíficament si no col•laborar i treballar junts en un mateix projecte, sense tirar-se els plats per cap.
 
F. Xavier Ballabriga resumia: com a president del CTFC, em vaig haver d’enfrontar a una de les decisions més difícils i transcendents per al futur de l’entitat que era la d’escollir el seu màxim responsable executiu. Hi vaig donar voltes, vaig avaluar diversos candidats, però aviat vaig tenir la convicció que l’home que necessitava el Centre no calia que l’anés a buscar gaire lluny perquè el tenia molt a la vora: el Francisco Rovira. 
 
José Antonio Bonet, director general del CTFC explicava: Per a mi, ha estat molt més que un cap o un líder. Ha estat, és i serà un amic, un company i alguna cosa més. Al llarg de la història del CTFC, sempre ha manifestat que ell feia de pare a tots els treballadors, fet que podria ser perfectament lògic donada la diferència d’edat amb tots nosaltres. En el meu cas, aquesta metàfora ha anat molt més enllà i ha esdevingut pràcticament una realitat. 

Et pot interessar