Dades d'interès
23 a. Caminada Popular Vall de Lord
Dissabte 4 d'Abril de 2015
Sortida: Ajuntament de Guixers
Hora de 8 a 9 del matí
Inscripcions: Divendres 3, a l'Oficina de Turisme de la Vall de Lord, de 5 a 8 de la tarda.
Dissabte 4, al lloc de sorrtida a partir de 2/4 de 8.

VINTITRESENA  CAMINADA

Iniciem la caminada al petit nucli que forma la Casa Nova de Valls, edificació que acull l’ajuntament de Guixers a més d’altres dependències municipals com el local polivalent. Fins ben entrat la segona meitat del segle passat també hi havia l’escola de Guixers. Al costat d’aquesta edificació s’alça la petita capella de Santa Maria de Valls amb el cementiri a tocar. Aquests petits nuclis rurals servien de nexe d’unió i de convivència als habitants dels masos dispersos per l’entorn.
Comencem a caminar uns metres per la carretera però de seguida la deixem per seguir per un camí de desforestar que s’enfila a la dreta. Aquest era el camí que seguien els nens i nenes que venien del veïnat de Guixers per anar a “estudi”. Aviat arribem a uns grans camps de pasturatge on destaca el Camp Pla. Seguim pujant per la seva vora fins arribar a la collada de Coromines, una gran casa que deixem enlairada a la nostra esquerra. Ara per pista caminem còmodament tot gaudint d’unes bones panoràmiques de la Roca de Guixers que més endavant hi pujarem pel bonic i també costerut Grau del Puit. Passem a tocar per la casa de Sant Cebrià, situada dalt d’un turonet i des d’on es té una bona visió d’aquest veïnat així com, cap el sud, del murallam de la Serra de Busa i el conjunt de crestes rocoses que conformen la feréstega serra dels Bastets. Després de passar prop de la casa de Guixerons, dedicada al turisme rural, arribem tot planejant fins a la casa del Puit, lloc on s’acaba la pista forestal.
PRIMER CONTROL

En aquesta casa s’inicia el camí conegut amb el nom del Grau del Puit. És un dels camins que hem recuperat en motiu d’aquesta caminada. Quan encara el mitjà de transport eren els animals de càrrega i els habitants d’aquestes muntanyes es desplaçaven a peu, aquest era el principal camí que comunicava els veïnats de les parròquies de Guixers amb el de La Corriu. És un camí de ferradura que presenta un pendent sostingut però que queda força atenuat gràcies al bon disseny del seu traçat. Després de passar per una gran esllavissada de roques que va malmetre un curt tram del camí, arribem a l’indret de les Escaletes del Puit on el camí supera un curt tram encinglerat. Superat aquest indret s’arriba a un petit replà des d’on es pot contemplar tot el veïnat de Guixers que queda als nostres peus. De dreta a esquerra: el Coll de Berla, esberlat per l’extracció del mineral de guix, la casa del Guix, al mig d’un gran camp l’ermita de Sant Martí de Guixers, més coneguda per aquests tocoms com Les Volianes. Sota els nostres peus queda la casa del Puit i una mica més avall la de Sant Feliu. Més a l’esquerra Guixerons, Sant Cebrià i més allunyada la casa de Coromines.
Continuem pujant poc a poc i abans d’arribar al cap de la serra podem visitar un antic amagatall utilitzat durant la ja llunyana guerra civil. Es tracta d’una petita cova que fou utilitzada fonamentalment per amagar-hi menjar encara que de ben segur també  ho fou com amagatall per els habitants d’aquestes contrades.
Un cop arribem a dalt la serra el paisatge s’obre cap el nord. En primer terme ens queda la vall que configura el veïnat de La Corriu format per les cases de Vilalta, Sanclimenç, Cal Tomàs (només en queda un munt de rocs), Marginedes, Cal Peraire, Cal Mosoll, Ca l’Andreu, a tocar de Sant Martí i, a l’altra vessant del torrent de la Foranca, la rectoria i l’esglesiola de Sant Miquel i la casa de Els Camps. Una mica més allunyat ens queda a la nostra dreta l’encimbellat santuari de Puig Aguilar i encara més lluny la casa de Cal Felipó.
Tanca el paisatge la Serra del Verd i la Serra d’Ensija i, entre aquestes dues serres treu el cap el Pedraforca amb una visió gens habitual. Un cop albirat aquest grandiós panorama comencem a carenejar pel cap de la Roca de Guixers en direcció a ponent. Aviat deixem l’antic camí que es dirigeix a Cal Peraire i seguim caminant per una antiga pista de desemboscar.
SEGON CONTROL

Passat el control seguim la pista i aviat la deixem per un corriol que continua pel cap de la serra fins arribar a La Portella, un estret pas de roca que ens endinsa a l’extensa obaga de La Corriu formada per un bonic bosc de pi roig clapejat d’alguns avets. Anem perdent altura ben a poc a poc fins arribar a la rasa de l’Obac. Abans de creuar la rasa es trobem unes petites esplanades que fa anys eren conreades. Aquest indret es coneix amb el nom de l’horta de Marginedes. Una curta pujada ens porta fins a l’indret dels Aurons on trobarem l’esmorzar.
TERCER CONTROL
 
Continuem caminant per un camí asfaltat. Passem a tocar pel costat de dos aurons monumentals. Els botànics diuen que es tracta dels més vells de Catalunya. Val la pena observar-los amb atenció. Passats aquests magnífics exemplars passem per la font de Marginedes, a sota mateix del camí. La casa que dóna nom a la font ens queda un centenar de metres enlairada a la nostra esquerra. Encara és habitada permanentment per uns dels pocs pastors que queden a Guixers. 
Seguim baixant pel camí asfaltat. Després de passar pel costat de la casa de Cal Peraire, deixem la pista asfaltada i seguim per l’antic camí, que també hem recuperat per aquesta caminada, que es dirigeix cap a l’església de Sant Martí. Aquest tram coincideix amb el sender de gran recorregut GR-1. Es tracta d’un important camí que, a part de les funcions normals de comunicació, també era utilitzat per anar a portar a moldre els cereals al molí de La Corriu, al riu Aigua de Valls.
Després d’una curta i suau baixada arribem al conjunt de Sant Martí de La Corriu format per l’església i per la casa de Ca l’Andreu. Aquesta església ha patit diverses mutilacions i afegits al llarg del temps. Al cantó nord hi ha l'afegit d'una capella, una sagristia i un campanar d'espadanya amb dues finestres d'arc de mig punt. Al frontis, refet de nou, hi ha una gran portalada gòtica. La porta actual no és l’original. També a tocar hi ha el petit cementiri.
Seguim caminant pel seu costat i aviat trobem de nou el camí asfaltat que seguim de baixada. Després d’una corba podem admirar un dels dos roures bessons, un altre arbre monumental. Rep el nom de roure bessó per que fins no fa massa anys al seu costat n’hi havia un altre d’igual. Més endavant, també al costat del camí, en podem observar un altre de dimensions semblants. Poc més endavant, deixem el camí asfaltat i ens disposem a travessar a gual el petit i estret Torrent de la Foranca. Un cop creuat comencem a guanyar alçada fins arribar al conjunt de Sant Miquel format per una petita església i per l’antiga rectoria, avui convertida amb una habitatge particular.
Ara seguim per un camí carreter. Passem pel costat de la casa de Els Camps envoltada d’uns roures de grans dimensions i aviat arribem a la colladeta de La Creueta per on hi passa el camí asfaltat que es dirigeix a Puig Aguilar. En aquest indret, on avui hi ha un pas canadenc, s’hi trobaren unes tombes. Creuem la carretera, deixem a la nostra esquerra les runes de la casa La Caseta i seguim per l’antic camí moliner que per la Baga de Santa Eulària es dirigeix a la casa del mateix nom, un altre dels trams de camí recuperats enguany. Baixem pel mig d’un bosc de pi roig fins arribar davant mateix d’aquesta casa.
QUART CONTROL

Continuem baixant per una pista que fa de bon caminar fins arribar a l’indret de l’Horta. Seguim baixant per la pista que aviat deixem per seguir per la traça de l’antic camí que baixa suaument fins ben a prop del Molí de la Corriu. Passem per l’indret dels Pins Llargs i arribem a la riba dreta del riu Aigua de Valls on l’aigua és embassada per una resclosa. En aquest curt tram de camí cal caminar amb precaució. Per unes escales metàl·liques superem la resclosa. Podem observar l’escala de peixos. D’aquesta manera s’evita la interrupció del trànsit dels peixos pel riu. 
CINQUÈ CONTROL

Continuem caminant per la pista que dóna accés a la resclosa. Enfonsat a la nostra esquerra ens queda la profunda gorja del Gorg de l’Olla. Un bon tros més endavant deixem la pista i baixem a creuar a gual el riu. Unes grans pedres ens faran de passera natural.
Seguim ara per la riba esquerra per un caminoi molt utilitzat pels pescadors que ens portarà fins davant la gran casa del Riu, que ens queda a l’altra riba.
Més endavant passem a tocar les runes de Cal Xut i tot seguit per un pont de ciment tornem a creuar el riu. Per un camí asfaltat creuem el gran camp de la Plana del Riu i ja per la pista asfaltada ens dirigirem de nou a la Casa Nova de Valls. Abans però deixarem a la nostra esquerra el desviament a les cases de Cal Culleraire, Cal Teuler, Cal Sastre i Ca l’Enric i una mica més endavant, uns metres enlairada a la nostra dreta, les runes de la casa de Cal Cunai.
Haureu fet una mica més de catorze quilòmetres. Nosaltres ho hem fet amb unes quatre hores. Esperem que la caminada sigui del vostre grat. 
Que tingueu bona Pasqua!!