El problema de la carretera, segons denuncien els alcaldes, és "estructural" i s'arrossega des de fa dècades. L'alcalde de Pinós, Xavier Vilalta, assegura que la via "es va fer malament" i que la base no està prou consolidada, fet que provoca que els forats reapareguin constantment malgrat les reparacions puntuals. "Es tapen i al cap de poc tornen a sortir", lamenta.

L'alcalde de Pinós recorda que els tres ajuntaments implicats -Torà, Pinós i Riner- disposen de pressupostos "molt limitats" i que això només els permet assumir actuacions provisionals. Recentment, han rebut una subvenció de 200.000 euros del Consell Comarcal del Solsonès, però aquesta quantitat que només permetrà actuar en aproximadament un quilòmetre dels dotze que té la carretera.

Per al municipi de Torà, la situació és especialment complicada perquè el seu municipi assumeix el tram més llarg de la via. La seva alcaldessa, Isabel Torres, recorda que, mentre la titularitat continuï sent municipal, la responsabilitat davant qualsevol incident recau sobre els ajuntaments.

Un eix cada cop més utilitzat

Tant els alcaldes com els veïns insisteixen que no es tracta d'una carretera secundària amb poc trànsit. Asseguren que s'ha convertit en un eix important per a treballadors, tractors, camions i vehicles que connecten municipis com Cardona, Guissona o les explotacions ramaderes de la zona. "La gent ja intenta evitar-la perquè és un perill", assegura Vilalta.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Torà també destaca que el volum i el pes dels vehicles que hi circulen ha augmentat notablement en els darrers anys. "Molts anys enrere el tonatge dels tractors, tràilers o recol·lectores no era el mateix", explica. Segons diu, el pas constant de vehicles pesants accelera encara més el deteriorament d'una carretera que ja tenia deficiències estructurals.

"Circular-hi és una aventura diària"

Els usuaris habituals de la via denuncien que circular-hi s'ha convertit en "una aventura diària". El veí d'Ardèvol Miquel Oliver explica que els conductors es veuen obligats a envair el carril contrari per esquivar forats, i això, recorda, és especialment greu en condicions de boira o poca visibilitat. "La normalitat no hauria de ser haver de circular així", afirma. Oliver assegura que les punxades de rodes són constants: "Pràcticament cada setmana hi ha alguna incidència".

Lídia Cabrera és també veïna d'Ardèvol i usuària habitual d'aquesta carretera. Relata una experiència que va tenir fa uns quants anys, quan va punxar dues rodes mentre circulava amb els seus fills petits. "És una inseguretat constant", assegura. Els veïns lamenten la manca d'inversions i reclamen una actuació urgent "abans que es produeixi un accident greu".

Obres previstes d'aquí a 12 anys

Per als alcaldes, la solució passa perquè la Diputació de Lleida assumeixi definitivament la titularitat de la via. El futur Pla Zonal de carreteres que l'ens provincial té previst aprovar properament inclou aquesta carretera, però la reforma integral està prevista per al tercer període del desplegament del document, és a dir, d'aquí a uns dotze anys. "No podem esperar tant temps", insisteix Xavier Vilalta.

Fonts de la Diputació de Lleida expliquen que actualment l'ens supramunicipal té uns 800 quilòmetres de carretera i que, un cop s'aprovi el Pla Zonal, n'assumirà 200 de nous. Per tot plegat, l'ens ha elaborat un pla dividit en quatre períodes de quatre anys cadascun per anar duent a terme les intervencions necessàries en cada carretera.