El temps ha donat una treva després dels dies plujosos i freds de les darreres setmanes i els solsonins han pogut sortir al carrer per celebrar el dia de Corpus amb tots els elements festius del folklore, gegants i improperis.
A les 11 del matí, arribava a la catedral el seguici municipal, acompanyats dels gegants, ball de bastons i cavallets.
El bisbe Xavier Novell ha presidit la missa de Corpus, una “festa popular que embolcalla tota la ciutat” , com ha dit en la salutació inicial. Novell ha recalcat que “és magnífic i bonic, que la ciutat de Solsona hagi fet d’aquesta gran festa de la Fe en l’Eucaristia una de les seves grans celebracions.”
El prelat solsoní ha recordat que “contemplar Jesús present en la humilitat d’aquest sagrament ens mou a entregar-li el cor i la vida, a demanar-li que ell faci de la nostra vida una vida entregada com la seva.”
Aleshores també, “contemplar-lo i adorar-lo ens mou a reconèixer la pobresa de la nostra vida, la nostra feblesa, el nostre pecat. “
En l’Homilia, el bisbe de Solsona ha fet referència a que el dia de la Solemnitat de Corpus, ens parla del manament de Jesús als deixebles, d’alimentar als famolencs. I és justament en el dia per excel•lència de la contemplació i l’Adoració de l’Eucaristia, que Jesús ens dóna aquest manament.
I davant la pregunta de com és que el dia de Corpus és el dia de la Caritat, ha ressaltat que la vida i l’obra de Jesús va consistir en predicar el regne de Déu i en fer signes que acreditessin que aquest regne de Déu ja irrompia al món. “Jesús respón a la violència i la exclusió amb l’entrega amorosa de la seva vida” , afegí, i "Jesús va voler que aquesta acció seva toqués els cors de les persones, instituint l’humil servei de l’eucaristia. Jesús hi va sumar un gest íntim, el rentament de peus als deixebles, per donar exemple."
“Ens diem cristians, i això vol dir convertir-se, batejar-se, rebre l’Esperit sant i ser constant en l’ensenyament dels apòstols, en la pregària comunitària, en la fracció del pa i en la comunió fraterna” , manifestà el prelat solsoní adreçant-se als fidels, que recordà les paraules del Papa Francesc als voluntaris de Càritas de Buenos Aires, abans de ser papa, que no n’hi ha prou amb anar a Missa els diumenges, confessar-se de tant en tant i fer alguna almoïna. L’Eucaristia ens ha de portar a una vida entregada com la de Jesús.
Ha subratllat el bisbe Novell que hi ha quatre coses essencials en la comunitat cristiana que si no hi són no es pot considerar com a tal: la predicació, la pregària, l’eucaristia i la caritat.
Si en una parròquia no hi ha Vida Creixent, escoltes o coral, no passa res, en tot cas és una parròquia empobrida. Però si és una comunitat cristiana on no hi ha Eucaristia o Caritas o Catequesi, aquella comunitat no és cristiana, per que li falten les dimensions intrínseques de l’església.
I a nivell individual, "aquell qui falla en algun d’aquests quatre elements, no és plenament cristià."
Finalment, ha recordat que no podem quedar impassibles davant tanta necessitat, i si tota la vida cristiana apunta a la transformació d’aquest món, hem de demanar al fons del nostre cor que el Senyor ens canviï.
Al final de l’Homilia, el bisbe no ha deixat passar per alt la polèmica dels darrers dies sorgida als mitjans de comunicació al voltant del projecte de renovació dels estatuts de Càritas.
“No és la meva intenció alimentar aquesta polèmica” , ha dit Novell, que ha afirmat que “algú vol avortar la meva proposta de renovar els Estatuts de Càritas.”
El Bisbe de Solsona ha justificat la seva intenció de renovar els estatuts per que la finalitat essencial de Càritas és que aquesta institució sigui “la comunitat cristiana fent Caritat, i per tant, quan Càritas té uns estatuts que la configuren com una entitat distingida de la parròquia, cal que els estatuts blindin bé que els qui la constitueixen i la dirigeixen, sigueu vosaltres, els fidels catòlics.”
“Això ja és així , -ha advertit- però també es veritat que els estatuts actuals no ho reprodueixen ben bé així.”
“No és una reforma per excloure a ningú. Menys encara, com corre per Solsona, per que només els que vagin a Missa se’ls hi doni de menjar.”
“Això és una reforma - ha subratllat- per tal de que, primer, tots us hi sentiu convidats a viure la caritat a través de Càritas, segón, perquè tothom, també els que no són cristians, o se’n senten amb una mica de distància, si volen, puguin col•laborar amb la nostra institució de Caritat.”
Ha subratllat que, som “conscients que Càritas té un estil. Que Càritas és els cristians que fan caritat i que això no ho podem canviar.”
Novell ha posat com a exemple el cas d’un simpatitzant d’un partit polític que volgués manar a dins al partit, sense ser militant. Aquesta reforma persegueix que els responsables de Càritas siguin els cristians que reuneixen les quatre característiques: constants en l’ensenyament dels apòstols i en la pregària, participants habituals de l’Eucaristia i entregats en la comunió fraterna en l’ajuda dels necessitats. “Tant difícil és entendre això” , ha reblat.
“Tothom és benvingut - afegí-, sigui del Credo que sigui, pensi el que pensi, però sense que Càritas ens pugui ser presa, per que sinó l’haurem de tornar a crear.”
I acabà demanant a tots que “no visquem en el conflicte i la lluita sinó concentrar-nos tots en l’ajuda dels qui ens necessitin.”
Després de la Missa, ha tingut lloc la processó de Corpus, encapçalada pel poble fidel, l’orquestra Patinfanjas interpretant un canticorum, el seguici religiós amb el bisbe portant la sagrada custòdia sota el tàlem i tancant la processó, la comitiva municipal, pubilla i donzelles, regidors i alcaldes. Aquesta ha passat pel carrer Sant Miquel, cobert de barballó al terra i fins a la Plaça de Palau, coberta per una perfumada catifa dels escoltes, el disseny de la qual ha estat enguany de la Maria Riu Caballol. Els trabucaires de Solsona han rebut la processó amb una galejada.
Finalment, el bisbe ha realitzat l’adoració eucarística davant la Sagrada Custòdia, i ha impartit la benedicció al poble, demanant que aquest Corpus sigui una ocasió de sentir-nos canviats per Jesús i ajudar als qui més ho necessiten.
