Xavier Selva, carnestoltes de Solsona amb la clau de la ciutat Foto: Ramon Estany Xavier Selva Vilardell, el barber Roig, ha estat enguany la màxima figura del Carnaval de solsona, el Carnestoltes.
El Xavier ha concedit la següent entrevista a NacióSolsona, en la que ens ha explicat la seva experiència.
-Et va sorprendre molt que et proposessin fer de Carnestoltes?
Moltíssim. La primera cosa que et ve al cap és si ets la persona més idònia i la segona, el sentiment de vergonya, que hi faré allà dalt a l'escenari, davant tanta gent. El primer moment els vaig demanar que em donessin un parell de dies per rumiar-ho, però que hi veia poques possibilitats, per la vergonya i per què sóc una persona tímida. Tot i així, em feia moltíssima il·lusió, però també molt de respecte.
-I vas tardar gaire a dir el sí'
Dos dies. i gràcies a la meva dona, i també a la meva mare, que els hi vaig comentar i ho van veure amb bons ulls, vaig fer el cor fort, i som-hi, endavant!.
-Formes part també d'una comparsa històrica, la de la Geganteta, com ho ha viscut la teva colla?
Molt bé!. Ens ha fet molta il·lusió. Sóc un dels fundadors, ara fa prop de 30 anys, i encara s'aguanta dreta. Aquest any, a la comparsa, hem tingut noves i joves incorporacions amb ganes i il·lusions. de fet, la colla va estar molt contenta que una figura com el Carnestoltes fos representativa de la comparsa.
El Xavier amb la seva rèplica Foto: Ramon Estany-El teu vincle amb el carnaval ha anat més enllà doncs també n'has format part de la Junta?
Hi vaig ser tres anys, de molt jovenet, i en un moment molt important, juntament amb membres històrics que portaven el pes de tota la festa. Eren uns altres temps, avui dia s'ha professionalitzat molt el carnaval, i s'ha de reconèixer que ha estat bo per la festa. Abans tothom feia el que podia, s'anava més "a la brava".
-Quin ha estat el moment més espectacular que has viscut aquest Carnaval?
Sense cap mena de dubte, l'arribada a la Plaça Major el dissabte a la nit. Quan arribes a l'alçada del Bar Pau i veus tota aquella plaça plena de gom a gom i tothom miran-te i fent fotos, amb la música i tú que no saps que hi fas allà dalt. A part, a mi em costa paralr en públic i sabia que a l'arribar a la Plaça hauria de dir unes paraules, això em feia tenir el cor encongit, amb un nus a l'estòmac, i entre això, veure l'emoció del moment i veure la meva nena plorant d'emoció a baix al veure el seu pare Carnestoltes, em va omplir molt. Penso que serà un moment inoblidable.
També ha tingut molts moments especials i emotius. He quedat parat de la quantitat de nens i nenes que s'acosten, i em volen tocar i em parlen o es volen fer una foto amb mi, amb curiositat per veure de prop el Carnestoltes.
-Has seguit tots els actes?
Sí, o almenys ho he intentat tant com he pogut.
-T'ha agradat el teu doble?
Molt. Penso fins i tot que m'hi assemblo, encara que diria que ha sortit més afavorit que jo.
-Que recomanaries a algú que li plantegesin fer de Carnestoltes?
Totes les coses s'han de rumiar, i depèn de la persona, però és molt recomanable. Si estimes el carnaval has de dir que sí. Segurament ha estat una experiència que no tornaré a viure mai més, i l'emoció ha estat brutal.
