25
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
10:10h
La vila d'Hostalric ha heretat l'arxiu documental i material de Francesc Arnau i Cortina (1889- 1974), intel·lectual i polític republicà, que va ser alcalde de Malgrat de Mar i diputat al Parlament de Catalunya entre 1932 i 1934. Arnau, que va compartir militància amb Lluís Companys i Francesc Macià, es va haver d'exiliar a la Catalunya Nord a causa de la dictadura de Franco i va ser perseguit pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
Carles Sarrat, el net més gran de Francesc Arnau i Cortina, ha fet donació del fons documental del seu avi a l’arxiu d’Hostalric. Ha estat rebut en un acte institucional al Centre Cultural Serafí Pitarra d’Hostalric, amb la presència de l'alcalde Nil Papiol i l'historiador local Ramon Reyero. D'altra banda, la família també ha donat la correspondència de Francesc Arnau amb l'artista Josep Aragay al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.
Segons explica Carles Sarrat, ha cedit els documents amb la intenció que tinguin un recorregut i no quedin enterrats entre papers. "He estat el receptor dels documents del meu avi. Vaig recollir tots els papers i documents i vaig pensar donar-ho, retornar-ho a Catalunya".
La documentació cedida consta d'unes memòries polítiques titulades Memòries del Mans i unes memòries d'infantesa i joventut que parlen sobre records de quan anava a l'escola, històries del jovent i tradicions de la vila. En aquestes memòries narra detalls de la vida familiar, personal i anècdotes del dia a dia de principis de segle. Entre els seus escrits també hi ha una una recopilació de dites i refranys de la zona de Breda, Riells i Hostalric.
L'arxiu de Francesc Arnau, a més, conté documentació del govern republicà, fotografies, articles, conferències, publicacions locals i correspondència amb altres intel·lectuals com Antoni Rovira i Virgili.
Francesc Arnau i Cortina va ser un polític republicà de primera línia nascut a Hostalric. Fill d'una família botiguera, Francesc Arnau va marxar el 1903 per estudiar a Barcelona, on es va formar culturalment i políticament durant els anys de Solidaritat Catalana.
Es va establir amb la seva dona a Malgrat de Mar, on va ser regidor i més endavant alcalde de la vila per Esquerra Republicana. També va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 1932 i 1934 i va compartir files amb Francesc Macià i Lluís Companys.
Francesc Arnau i Cortina va ser membre actiu d'entitats municipals d'Hostalric, com la Juventud Hostalriquense, l'Orfeó Hostalriquenc o el Grup Esport, antecessor de l'actual club de futbol. També va ser impulsor de la Revista Praetorium, una publicació local d'adscripció noucentista que aplegava col·laboracions de polítics i intel·lectuals de l'època. Francesc Arnau signava sota el pseudònim de FAC ARÇ, perquè els seus articles eren punyents i molts cops hi havia crítica a l'Ajuntament.
L'any 1953 va fer el primer viatge a Catalunya després de l'exili. Va ser un viatge ple d'il·lusions i desenganys perquè, si bé va poder tornar a la seva terra, també es va adonar que molts li havien girat l'esquena pel seu passat republicà. Malgrat tot, Francesc Arnau i Cortina va continuar escrivint fins a la seva mort el 1973.
El net de Francesc Arnau, Carles Sarrat, va passar els set primers anys de vida amb el seu avi, a la Catalunya Nord. Sarrat ha explicat que el seu avi era un home culte a qui li agradava la música, la literatura i també la pintura. L’ha descrit com una persona plena de dolçor i de conviccions plenament catalanistes. "A casa es parlava exclusivament en català", ha dit Sarrat, una llengua que ell ha recuperat de gran, després d'haver viscut quaranta anys a París.
L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, ha destacat en una intervenció el valor històric de la documentació que s'ha cedit i la vinculació de Francesc Arnau amb Breda i Hostalric. "Francesc Arnau representa el compromís de molts polítics amb el catalanisme i per fer perdurar la nostra identitat, la cultura i el país", ha declarat Papiol. També ha parlat de "deures pendents" amb tot el material que s'ha cedit i ha afirmat que cal "fer-ne divulgació" per posar el llegat de Francesc Arnau a l'abast de la ciutadania i els investigadors.
Carles Sarrat, el net més gran de Francesc Arnau i Cortina, ha fet donació del fons documental del seu avi a l’arxiu d’Hostalric. Ha estat rebut en un acte institucional al Centre Cultural Serafí Pitarra d’Hostalric, amb la presència de l'alcalde Nil Papiol i l'historiador local Ramon Reyero. D'altra banda, la família també ha donat la correspondència de Francesc Arnau amb l'artista Josep Aragay al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.
Segons explica Carles Sarrat, ha cedit els documents amb la intenció que tinguin un recorregut i no quedin enterrats entre papers. "He estat el receptor dels documents del meu avi. Vaig recollir tots els papers i documents i vaig pensar donar-ho, retornar-ho a Catalunya".
La documentació cedida consta d'unes memòries polítiques titulades Memòries del Mans i unes memòries d'infantesa i joventut que parlen sobre records de quan anava a l'escola, històries del jovent i tradicions de la vila. En aquestes memòries narra detalls de la vida familiar, personal i anècdotes del dia a dia de principis de segle. Entre els seus escrits també hi ha una una recopilació de dites i refranys de la zona de Breda, Riells i Hostalric.
L'arxiu de Francesc Arnau, a més, conté documentació del govern republicà, fotografies, articles, conferències, publicacions locals i correspondència amb altres intel·lectuals com Antoni Rovira i Virgili.
Francesc Arnau i Cortina va ser un polític republicà de primera línia nascut a Hostalric. Fill d'una família botiguera, Francesc Arnau va marxar el 1903 per estudiar a Barcelona, on es va formar culturalment i políticament durant els anys de Solidaritat Catalana.
Es va establir amb la seva dona a Malgrat de Mar, on va ser regidor i més endavant alcalde de la vila per Esquerra Republicana. També va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 1932 i 1934 i va compartir files amb Francesc Macià i Lluís Companys.
Francesc Arnau i Cortina va ser membre actiu d'entitats municipals d'Hostalric, com la Juventud Hostalriquense, l'Orfeó Hostalriquenc o el Grup Esport, antecessor de l'actual club de futbol. També va ser impulsor de la Revista Praetorium, una publicació local d'adscripció noucentista que aplegava col·laboracions de polítics i intel·lectuals de l'època. Francesc Arnau signava sota el pseudònim de FAC ARÇ, perquè els seus articles eren punyents i molts cops hi havia crítica a l'Ajuntament.
Època d'exili
A l'inici de la guerra civil la seva família va marxar a la Catalunya Nord i el 1939, amb la desfeta republicana, Francesc Arnau també va traspassar la frontera cap a Prada de Conflent. El 1940 va començar un viatge pel nord de França i va ser perseguit pels nazis amb altres exiliats com el president Josep Irla. En aquell temps Prada es va convertir en el punt de trobada dels exiliats catalans i Francesc Arnau i Cortina va conviure amb altres intel·lectuals catalans com Carles Pi i Sunyer, Pau Casals o Pompeu Fabra.L'any 1953 va fer el primer viatge a Catalunya després de l'exili. Va ser un viatge ple d'il·lusions i desenganys perquè, si bé va poder tornar a la seva terra, també es va adonar que molts li havien girat l'esquena pel seu passat republicà. Malgrat tot, Francesc Arnau i Cortina va continuar escrivint fins a la seva mort el 1973.
El net de Francesc Arnau, Carles Sarrat, va passar els set primers anys de vida amb el seu avi, a la Catalunya Nord. Sarrat ha explicat que el seu avi era un home culte a qui li agradava la música, la literatura i també la pintura. L’ha descrit com una persona plena de dolçor i de conviccions plenament catalanistes. "A casa es parlava exclusivament en català", ha dit Sarrat, una llengua que ell ha recuperat de gran, després d'haver viscut quaranta anys a París.
L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, ha destacat en una intervenció el valor històric de la documentació que s'ha cedit i la vinculació de Francesc Arnau amb Breda i Hostalric. "Francesc Arnau representa el compromís de molts polítics amb el catalanisme i per fer perdurar la nostra identitat, la cultura i el país", ha declarat Papiol. També ha parlat de "deures pendents" amb tot el material que s'ha cedit i ha afirmat que cal "fer-ne divulgació" per posar el llegat de Francesc Arnau a l'abast de la ciutadania i els investigadors.