Urbanísticament podríem dir que una plaça és un espai ample, no edificat, a l'interior d'una població. I segur que en aquest sentit més literal de la definició no ens equivoquem. Però en el terreny social una plaça representa molt més. Sempre ha sigut així. Les places són un espai de trobada i a tots els municipis n'hi ha. Són llocs per relacionar-se amb la gent, perquè hi ha bullici, perquè hi ha arbres, perquè hi ha bancs, perquè ens dona amplitud, perquè... en definitiva, són espais vitals.
Actualment a Sant Celoni, la capital del Baix Montseny, n'hi ha unes quantes de places. Moltes són conegudes, d'altres més amagades. Alguns noms com la plaça Cardenal Cisneros, Colònia Pla de Palau, 1 d'Octubre, de l'Església, dels Estudis, Josep Alfaras, Mercè Rodoreda, Mossèn Figueras, d'en Nicola, del Bestiar, Pertegàs, Rafael Ferrer, Camps del Sr. Nicolau i plaça de la Vila, en són alguns exemples. Segurament més de les que potser ens podíem imaginar.
En descobrim algunes.
Plaça del Bestiar
Una de les places més antigues del municipi. És una plaça cèntrica que encara conserva alguns vestigis del passat de Sant Celoni. Els seus orígens podrien buscar-se al segle XII, tot i que es va ampliar al segle XV. El poble de Sant Celoni era a l'interior d'una muralla medieval. En aquesta plaça és on va néixer el mercat setmanal que se celebra cada dimecres i, sens dubte, la plaça del Bestiar era l'indret més atractiu d'aquest mercat. S'hi venien porcs, xais, cabres, vedells i algunes vaques, cavalls i matxos. D'aquella època han quedat arxivades moltes fotografies. De l'actual hem de dir que amb el temps s'ha anat transformant, però el bullici continua. Hi ha negocis de tota mena i els dimecres encara hi ha una part del mercat i hi podem trobar bestiar.
Plaça de la Vila
És la plaça de Sant Celoni per excel·lència. El centre neuràlgic del municipi i on hi conflueixen tota mena d'activitats. Les cròniques ens diuen que es començà a construir durant el segle XVI i representà un dels eixamplaments del poble que en aquella època s'havia format. Tot indica que en aquest indret s'hi feia el mercat -encara avui és així- i per això hi ha l'estructura de les cases porticades. Fins a finals del segle XV era conegut pel nom de la Plaça. Aquest quadrilàter poblat comprèn des de la plaça del Bestiar al portal del camí de Pertegàs -avui Torras i Bages-, des de l'Hort del Senyor -carrer Santa Fe- a la de Sant Jordi. L'espai que ocupa la plaça de la Vila quedava fora de portalada. Plena d'edificis de diversitat arquitectònica com Can Ramis, Hotel Suís, les voltes d'algunes cases porticades o el mateix Ajuntament. Des de l'any 1900 ha patit molts canvis urbanístics. El darrer l'any 2022.
Plaça de l'Església
La forta expansió de Sant Celoni entre els segle XIV, XV i XVI es decidí edificar una nova església parroquial inaugurada l'any 1703 que, amb la façana esgrafiada, ha esdevingut l'element arquitectònic del municipi. Al seu voltant ha crescut la plaça de l'església i ha evolucionat al ritme que ha evolucionat el centre neuràlgic de la capital del Baix Montseny.
Plaça dels Estudis
És també una plaça cèntrica. Molt propera a la plaça del Bestiar i tocant al carrer Major. Una plaça petita però molt antiga que tanmateix s'havia conegut amb el nom dels Minyons. Treballs sobre la història local ja indiquen que l'any 1761 era citada en l'arxiu parroquial, en un manuscrit amb la següent anotació: "Capbreu de les confessions fetes per diferents enfiteutes a favor del Magfic. Franc. Ramis". La casa del veterinari Gurri n'és l'edifici remarcable d'aquesta placeta.
Plaça Rafael Ferrer
Situada en ple barri de Sant Ponç en confluència amb la carretera Vella té l'església de Sant Ponç com a punt de referència històrica. La glorieta ja és de construcció més moderna. La plaça és dedicada a Rafael Ferrer i Fitó, compositor de sardanes nascut a Sant Celoni el 22 de maig de 1911.
Plaça de l'Estació
Pel seu nom és fàcil ubicar-la. Efectivament es troba on hi ha la parada de l'estació de tren. Durant molts anys va ser una plaça tova però a la darrera desena del segle XX va ser remodelada convertint-se en un dels aparcaments -i clarament insuficient- importants de Sant Celoni per la quantitat de persones que diàriament utilitzen el tren. Es caracteritza perquè des de l'any 1996 hi ha col·locada l'escultura Salomé de Lluís Montané.
Plaça 1 d'Octubre
Es diu així des de l'any 2018. Fins llavors havia sigut la plaça Comte del Montseny, dedicada a Josep Maria Milà i Camps. El canvi de nom és evident que està relacionat amb el procés independentista de Catalunya i, una bona excusa, per canviar un nom lligat a la dictadura de Primo de Rivera. De fet, abans, s'havia dit Llibertat. En l'època franquista s'hi va col·locar el monument als caiguts, per això popularment era coneguda com la plaça dels Caiguts, encara que oficialment mai ha tingut aquest nom. El monument es va retirar amb l'arribada de la democràcia. És una plaça emblemàtica de Sant Celoni que conflueix amb els carrers Major, Sant Martí, Campins, passeig dels Esports, avinguda Verge del Puig i carretera de Campins. Hi trobem el monument dedicat a Sant Celonbi Ciutat Gegantera l'any 1989.
Plaça Mercè Rodoreda
És la primera plaça que trobem quan entrem a Sant Celoni per la porta de Ponent. Va sorgir de la nova urbanització a la confluència dels carrers doctor Trueta, avinguda de la Pau, doctor Barri i Dos de maig. En el moment de donar nom a la plaça es va valorar el fet d'homenatjar les dones i, en aquest cas es va pensar en l'escriptora Mercè Rodoreda.