La poesia sorgeix sovint dels contrastos: de les paraules que semblen oposades, dels gestos que xoquen amb les idees, o de les decisions que sacsegen les essències d’un poble. Sant Celoni, una vila que es defineix per la seva vocació de capital del bosc, enguany ha optat per un arbre de Nadal de plàstic. És aquí on apareix la paradoxa, i amb ella, una reflexió que val la pena fer.

És evident que l’arbre de Nadal, especialment quan cau la nit i les llums estan enceses, té un cert encant i capta l’atenció: fa patxoca, és vistós. Tanmateix, no puc evitar sentir que li falta ànima. És un element decoratiu impersonal, que no reforça ni dona suport al comerç local o de proximitat. Permeteu-me la llicència, però no m’estranya des d’una òptica del PSC: impacte visual sí, però contingut i connexió amb el territori, cap ni un. Tot i això, no perdem de vista que aquesta no és, o no hauria de ser, la qüestió principal.

Quan pensem en Sant Celoni, inevitablement el bosc esdevé protagonista. No és només un espai natural, sinó una identitat compartida. És l’olor de la fusta tallada, el murmuri de les fulles al vent, el record de caminades i estones viscudes entre arbres que han vist créixer generacions. Com pot una vila amb aquesta ànima boscana triar un arbre de plàstic per representar Nadal?

La pregunta no pretén ser una crítica, sinó una invitació a reflexionar. La decisió de prescindir d’un arbre natural pot obeir a moltes raons: sostenibilitat, economia, funcionalitat. És cert que, d’entrada, un arbre de plàstic pot semblar més respectuós amb els boscos, perquè evita la tala d’arbres. Però aquesta simplificació ignora altres factors. Què hi ha del procés de fabricació del plàstic, de la seva petjada ecològica, o del missatge simbòlic que transmet? Quan es tracta de sostenibilitat, la tria entre un arbre de Nadal de plàstic o un de natural no és tan senzilla com pot semblar. La clau rau en com gestionem cada opció, més que en l'elecció en si mateixa.

Un arbre de Nadal natural, seleccionat d’un viver responsable, pot tenir una segona vida: es pot replantar, compostar o reutilitzar. A més, reforça la connexió entre la gent i el territori, entre la festa i la natura. És un recordatori viu de l’arrelament a la terra. En canvi, un arbre de plàstic, per més decoratiu que sigui, ens desconnecta d’aquesta realitat. Esdevé un objecte inert que, paradoxalment, sembla parlar més del consum que de la sostenibilitat.

Sant Celoni, com a capital del bosc, té l’oportunitat de liderar amb exemple. Podria ser un referent de com integrar la tradició nadalenca amb el respecte pel medi ambient. Imaginem un Nadal on els arbres naturals es converteixin en símbols d’un compromís més profund amb la natura: decorats amb materials reciclats o fins i tot integrats en projectes educatius per sensibilitzar sobre la importància dels boscos.

Al final, la qüestió no és si l’arbre és natural o artificial, sinó quin missatge volem transmetre. Nadal és temps de valors, de connexions, de mirar enrere per avançar amb consciència. Si volem que Sant Celoni continuï sent poesia en estat pur, també ho hem de ser en les nostres accions. I l’arbre de Nadal, més que un decorat, hauria de ser un reflex de què som i del que volem ser.

Aquest any, l’arbre de plàstic pot ser una elecció pragmàtica, però que no ens faci oblidar que el bosc no és només el paisatge que ens envolta. És el cor de Sant Celoni. I preservar-lo és el nostre millor regal de Nadal.