anna quilez Foto: Miguel Romero / L'Altaveu

Quan moltes persones avui estiguin sopant i celebrant la nit de Sant Joan, Anna Quilez (Club Atletisme Lloret) sortirà a la pista per aconseguir una fita importantíssima en la seva carrera: classificar-se pel proper mundial júnior (Barcelona, 10 al 15 de juliol) en la categoria de 3.000 obstacles. Seran les nou de la nit a l’estadi municipal d’Avilés (Astúries) i per endavant li quedaran 35 obstacles i la competència duríssima de les millors corredores estatals en aquesta especialitat. Quilez té mitja feina feta ja que ha aconseguit la mínima mundial júnior per participar a la prova (acredita una millor marca de 10 minuts 51 segons quan la IAAF exigeix córrer en un mínim d’11 minuts), però ha de quedar sí o sí entre les dues primeres, un repte molt difícil tal i com ella mateixa reconeix. “Les rivals tenen més experiència i són més grans, saben el que és competir en Campionats d’Europa, però estic molt satisfeta de la meva temporada i si corro i salto bé, no estaré nerviosa”, explica Quilez.
 
L’atleta arbucienca té la tercera millor marca anual, a només dos segons de l’atleta de l’Hospitalet Beatriz Caspar (10 minuts 49 segons), i a sis de l’asturiana Claudia Junquera (10 minuts 45 segons), que corre a casa, però Quilez es veu amb opcions i juga fort ja que vol “una cursa ràpida, a un molt bon ritme i que al final guanyi la millor”. És optimista i té bones sensacions, però sap que serà molt complicat perquè tot s’ho juga a una carta i no sempre surt bé; com l’any passat, per exemple, en què es va quedar a les portes del mundial juvenil.
 
El colofó del Mundial junior seria un premi a una temporada extraordinària amb grans resultats en cros i amb aquest temps de 10 minuts i 51 segons aconseguits fa uns dies a Lloret de Mar. Passa per una bona època amb el batxillerat aprovat i amb la perspectiva il·lusionant d’uns estudis d’Infermeria a partir del setembre. Desitja ser nutricionista i ho aconseguirà. “És el meu somni,  la meva passió”, explica Quilez, amb la mateixa il·lusió que relata la seva rutina: “vaig a classe des del matí fins al migdia, faig deures de tres a sis i corro després fins les 10 de la nit”, uns horaris que espantarien a molts joves i als que no ho són tant.
 
L’atletisme té això, que és molt dur i exigeix una gran dedicació. En els 3.000 obstacles això encara va a més i, segons Quilez, “has de ser constant i lluitadora i no rendir-te mai”. Molta sort, Anna!