La primavera és l'època de cria dels gats i també el moment amb més feina per a l'Associació de Defensa Animal de Vilamajor (ADAV), una entitat que es dedica a auxiliar tota mena d'animals que es troben al carrer i que, ara, compta també amb el suport dels ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. Aquesta agrupació va néixer fa més de deu anys amb un altre nom, Animalore, i s'ha convertit en un referent del voluntariat animalista per als dos pobles montsenyencs i a tota la comarca.

L'entitat està especialitzada en el control i la gestió dels gats de carrer, que consisteix en l'alimentació i la col·laboració en el procediment CER, la captura, l'esterilització i el retorn dels animals. Es tracta d'una tasca que, fins ara, havien de fer sols i que arran de la Llei 7/2023 de benestar animal han hagut d'assumir els ajuntaments. "Ens donaven una petita subvenció, uns 2.000 euros l'any, i amb això ens havíem d'ocupar de tot: alimentació, veterinaris i acollides", explica Ariadna Masip, membre de l'ADAV.

Arran d'aquesta legislació, però, l'Associació de Defensa Animal s'ha convertit en una aliada dels consistoris i treballa de la mà amb els tècnics municipals de medi ambient. Els ajuntaments es fan càrrec de bona part de les despeses i veterinaris i ells ajuden voluntàriament amb tot el que poden, des d'atrapar gats per portar-los a esterilitzar fins a detectar-ne de ferits, passant per una de les tasques més complexes: trobar cases d'acollida "per als gats més petits".

El gran problema dels gats petits

El problema més gran, asseguren, està amb aquells cadells de gat que són massa petits per valdre's per si mateixos i que perden la mare quan encara necessiten la llet per alimentar-se. "Nosaltres els busquem una llar on els puguin acollir i alimentar temporalment, fins que trobin una família on quedar-se", expliquen. Es tracta d'una tasca complexa perquè són animalons molt delicats, que necessiten escalfor i molta atenció. "Els biberons tenen la seva dificultat. Amb els gatets lactants no tothom s'hi atreveix, però la tasca és essencial, si no féssim res, estarien morts", assegura Masip.

Els últims anys, a més, estan notant una alteració del cicle reproductiu dels gats de carrer, que ara es reprodueixen més vegades al llarg de l’any. Si abans l’època de zel començava al febrer, ara s’estan detectant ventrades en ple hivern. Tenint en compte que la gestació d’una gata dura aproximadament dos mesos, antigament els primers cadells naixien cap a l’abril i, després del període de lactància, encara hi podia haver una segona camada a finals d’estiu. El calendari s’ha allargat notablement i també es registren naixements a l’octubre. "Els que neixen a l'octubre, si no els trobem, moren", expliquen.

Com que l'Associació de Defensa Animal no disposa de cap local, les cases d'acollida són indispensables pels gats petits, també per aquells que se separen quan es porta la mare a esterilitzar. "Intentem treure els cadells del carrer perquè es convertirien en futurs adults abandonats", constaten. La casa d'acollida té l'animal fins que surt en adopció i troba una família definitiva.

L'entitat ho fa seguint la llei al peu de la lletra, a través de contracte d'adopció responsable. "Els gats marxen xipats, desparasitats i vacunats, i amb compromís d'esterilització quan tinguin sis mesos", expliquen. Les cases voluntàries, a més, també acullen gates amb els seus cadells i gats que es recuperen d’alguna operació o accident.

Obligacions, però manca de suport

Des de l'Associació de Defensa Animal de Vilamajor (ADAV) expliquen que la col·laboració dels ajuntaments no és sempre "tan ràpida" com voldrien. "Col·laborem amb ells, però a la vegada els apretem perquè ells facin el que toca", exposen. Alhora, la tècnica de medi ambient de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, Irene Martín, explica que els recursos dels quals es disposa són limitats i no sempre es pot abastar tant com es voldria. "Celebrem que hi hagi una normativa que vetlli pel benestar animal, però als ajuntaments sovint ens falta pressupost i personal tècnic especialitzat. Trobem a faltar més suport dels ens supramunicipals", afirma. 

Una situació que, sovint, es veu agreujada per les "tinences irresponsables", gats domèstics que acaben abandonats i formant part de les colònies de carrer. "Perquè no augmenti excessivament el nombre intentem fomentar l'adopció dels gats més petits", diu. D'aquí, doncs, ve la crida dels consistoris i l'ADAV a trobar llars per als gatets, sigui en adopció o bé en casa d'acollida. "Com a municipi petit intentem fer el que podem, sense formacions específiques. La col·laboració amb les entitats és bàsica, tenen coneixements i molta experiència", diu Martín.