Científics preveuen seqüenciar el genoma del tritó del Montseny

El projecte Biogenoma de la Terra preveu seqüenciar el genoma de 40.000 espècies i serà liderat per la UB i el Centre de Regulació Genòmica

Un exemplar de tritó del Montseny
Un exemplar de tritó del Montseny | Diputació de Barcelona
Redacció
23 de juliol de 2024, 11:56

Seqüenciar el genoma de totes les plantes, els animals i els fongs a la Terra -prop de 2 milions d’espècies conegudes- per protegir la biodiversitat tal com la coneixem: aquest és l'objectiu del Projecte del Biogenoma de la Terra que vol caracteritzar la biodiversitat genòmica de les espècies en diferents regions del planeta. En aquest ambiciós projecte internacional, també hi participa la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP), que seqüenciarà els genomes de les prop de 40.000 espècies eucariotes -és a dir, amb cèl·lules que tenen nucli definit- que es troben en els territoris de parla i cultura catalanes (Andorra, Catalunya Nord, Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya).

Un article liderat per la Universitat de Barcelona i el Centre de Regulació Genòmica presenta la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP), que pretén evitar la pèrdua de biodiversitat i l'extinció d’éssers vius en un territori cada cop més amenaçat pel canvi climàtic. La pèrdua de la biodiversitat és una de les amenaces més alarmants a què s'enfronta tot el planeta. Hàbitats degradats, recursos sobreexplotats, crisi climàtica i espècies invasores són alguns factors que posen en risc la riquesa i varietat d'espècies d'éssers vius. La desaparició ràpida i progressiva d'organismes -alguns experts parlen d'una sisena extinció massiva- crearà grans desequilibris en els ecosistemes, alterarà els cicles i les relacions ecològiques entre espècies, i afectarà profundament totes les formes de vida, inclosa l'espècie humana.

En la fase pilot de la CBP, iniciada l'estiu de 2020, s'ha creat un catàleg digitalitzat de les espècies eucariotes que viuen a Catalunya, amb espècies de tàxons poc explorats, com el flagel·lat d'aigua dolça (Singekia montserratensis); espècies rares, endèmiques o difícils de localitzar, com l'escorpí cec català (Belisarius xambeui), o les considerades emergents com a models biològics, com la sargantana de paret (Podarcis muralis). També es vol aportar els genomes d'espècies en perill d'extinció, com el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l'amfibi més amenaçat d’Europa, o el coral vermell (Corallium rubrum); espècies usades en medicina, com la camamilla pirinenca (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica), o d’interès econòmic, com el rascló perlat (Xyrichtys novacula).