El Vallès Oriental perd competitivitat

Recula tres posicions en l'Índex ADEG, que analitza quines comarques tenen més avantatges competitives | Suspèn en infraestructures, disponibilitat de sòl i esperit emprenedor

Publicat el 18 de juny de 2013 a les 19:46
Taula de dades: Observatori del Vallès Oriental

El Vallès Oriental perd competitivitat, segons l'Índex ADEG, impulsat per l'Associació d'Empresaris de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Aquest informe analitza els principals canvis en els factors de competitivitat de totes les comarques catalanes i estableix un rànquing que analitza quines són les que tenen més avantatges competitives. Aquest any el Vallès Oriental obté els pitjors resultats de la sèrie d’aquest Índex des de 2003. La nostra comarca suma un valor de l’índex molt inferior al d’edicions anteriors, i això li fa perdre tres posicions en el rànquing i la situa en la novena posició, rere el Barcelonès, el Vallès Occidental o el Baix Llobregat, per exemple. L'any anterior havia obtingut la seva millor puntuació, arribant a la sisena posició del rànquing.

El Vallès Oriental se situa, per primera vegada, darrera de les comarques del Maresme i de l'Alt Camp. L’altre comarca que l'ha superat en avantatges competitives respecte l'any anterior és el Segrià. La nostra comarca ha perdut competitivitat en diferents factors dels analitzats. Obté mals resultats en els indicadors d’infraestructura de transport i comunicacions, que fan referència a les inversions del departament de Política Territorial i Obres Públiques, el tant per cent de llars amb banda ampla o el tant per cent de població amb accés a la xarxa ferroviària. En aquest àmbit la comarca ha perdut 11 posicions respecte l’any passat.

Molt poc esperit emprenedor
La comarca també perd competitivitat pel que respecta als indicadors de disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, on es situa 5 posicions per sota respecte 2011. Aquest factor es calcula a partir dels resultats del tant per cent de sòl susceptible de ser transformat en urbanitzable, el tant per cent de sòl urbanitzable i el tant per cent de superfície d’edificis no residencials iniciats.

De l’índex, també se'n desprèn la mala posició de la comarca respecte el factor esperit emprenedor i dinamisme empresarial, on ocupa la posició 32ena posició, dos llocs per sota de l’obtinguda el 2011.

A part dels factors on s’ha perdut competitivitat, destaca que el Vallès Oriental segueix tenint un molt mal resultat en el factor de sostenibilitat social. Aquest es calcula a partir dels indicadors de llocs de treball sobre població activa, taxa d’atur absoluta, tant per cent d’assalariats amb contracte fix i l’índex d’incidència d’accidents laborals. Els mals resultats dels registres d'atur i l’elevat nivell de temporalitat en els contractes, genera una penalització molt dura en la competitivitat del territori.

El Barcelonès, la comarca més competitiva
Respecte 2011 no hi ha canvis rellevants al capdavant del rànquing que analitza la competitivitat de les comarques catalanes. El Barcelonès torna a ser la comarca que presenta més avantatges competitives front les seves seguidores més pròximes: el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Si s’analitza els resultats d’aquestes tres comarques, el Barcelonès és la comarca catalana que obté millors registres en la majoria d’indicadors utilitzats en el model. Obté el millor registre en 7 de les 10 subdimensions analitzades.