Jordi Boluda Mas té 58 anys i en fa més de vint que viu a Sant Celoni. És metge cirurgià ortopèdic i traumatòleg, especialitzat bàsicament en columna i espatlla. Treballa a la Clínica Corachan de Barcelona i fa pocs dies que ha arribat de Gàmbia. En aquest país africà, a través de l'ONG Cultivant Vida, ha viscut la seva segona experiència ajudant a millorar la vida de molts dels seus habitants gràcies a la medicina. En aquesta entrevista ens explica la feina que hi ha fet i també les emocions que es tenen.

- Acabes d'arribar de Gàmbia. Segon any consecutiu fent una feina solidària amb l'ONG Cultivant Vida. Què hi fas exactament? Quina és la finalitat?

- L'ONG consta de dues parts i de dues persones vitals. Per una banda Xavi Galindo, una persona de la Franja que es va retirar a Gàmbia i és qui s'encarrega de proporcionar-nos pacients per poder-los atendre. La seva vida al país africà és poder ajudar la gent dels poblats a construir pous d'aigua i cultivar la terra. Per altra banda la doctora menorquina Esther Lliró, especialitzada en cirurgia plàstica que també treballa a la Clínica Corachan de Barcelona. És l'altra ànima que ha fet possible que poguem anar a Gàmbia a fer aquesta feina. La nostra feina, per dir-ho ras i curt, és millorar la vida de la major quantitat de persones a través de la medicina. Trobar solucions amb cures o operacions a diferents patologies que poden patir aquestes persones.

- De quines patologies estem parlant?

- Els gambians són una gent que tenen la cultura de cuina a terra i, per tant, també els provoca moltes cremades. Aquesta és una de les patologies que tractem però n'hi ha d'altres de caire traumàtic i que els ocasiona fractures mal consolidades tant en les extremitats superiors com en les inferiors. L'os es solda a la seva manera i mirar de solucionar-ho és la tasca que em correspon a mi. Durant una setmana tant l'equip mèdic com el d'infermeria i també estudiants que volen venir amb nosaltres ens cuidem d'operar cremats, túmors -a càrrer del doctor Jaume Julià-, fractures... tant en infants com en adults.

- I tota la infraestructura per fer aquesta feina com es munta?

- Durant l'any en Xavi Galindo i la doctora Esther Lliró intenten aconseguir aportacions econòmiques a través de patrocinis o entitats per poder enviar un contenidor a Gàmbia ple de material quirúrgic per poder fer després la tasca mèdica. Cultivant Vida és una ONG petita i necessita d'aquestes ajudes contributives. Penseu que ens els hospitals on anem no hi ha res de res i res és res. La sala que ens deixen per poder operar és un lloc brut, ple d'insectes i l'hem de netejar i habilitar per començar una cirurgia. Per tant, ho hem de tenir tot a punt des de la selecció del pacient fins l'organització del quiròfan, la cirurgia, el post operatori i quan donem l'alta el pacient.

[blockquote]"En els hospitals on treballem no hi tenen res de res i res vol dir res"[/blockquote]

- Tota una experiència...

- Nosaltres hi anem per voluntat pròpia, però sí recomforta poder ajudar a una gent perquè tinguin l'oportunitat de viure un món millor. A vegades cal tenir aquestes experiències per tocar de peus a terra. És emocionant perquè t'ajuda a relativitzar moltes coses.
  - Per tant fer una tasca solidària d'aquetes característiques recompensa interiorment?

- Sí. Ho notem perquè els veiem somriure i una mirada als ulls que diu molt. Podem ajudar-los més o menys en totes les patologies, però recordo, en el meu cas, una nena que s'havia trencat les dues cames i li havien quedat deformades i poder-la ajudar esclar que recompensa. El que ens sap més greu, però, és tota la gent que no es pot operar perquè al país disposen d'una cirurgia molt bàsica.

[blockquote]"En una setmana hem operat a 125 persones, curat 200 i visitat entre 400 i 500"[/blockquote]

- En aquesta setmana que esteu a Gàmbia quants pacients podeu arribar a atendre?

- L'estada la fem de dissabte a dissabte. El primer dia el dediquem a habilitar el quiròfan i a partir del segon dia ja comencem a fer la feina amb els pacients. Aquest any hem operat 125 persones de diferents patologies, ja sigui aplicant anestèsia general, regional o local. Per això necessitem tanmateix un gran anestesista com és el cas del doctor Via. Hem de tenir en compte que els pacients que operem no els coneixem i per tant no els podem demanar proves complementàries i per això l'anestèsia es fa sense preoperatori, ho hem d'averiguar explorant-los i mirant-los per poder fer la cirurgia. També hem fet 200 cures, bàsicament en cremades i altres patologies i hem visitat entre 400 i 500 persones.

- Des de quan feu aquesta tasca?

- L'ONG Cultivant Vida fa tres anys que hi va, peronalment és la segona experiència que hi he tingut.

- Aneu a la capital a fer les operacions o en poblats?

- En poblats. Aquest any hem anat a Brikama que està situat cap a la costa. Sempre hi anem entre agost i setembre, quan en Xavi Galindo ens diu que hi podem anar intentem quadrar les agendes i coordinar-ho tot. L'equip que hi anem estem totalment entregats i la feina que hi fem és un no parar. Comencem a les 7 del matí i seguim fins les 12 de la nit fent tota mena de feines per això un agraïment enorme a tothom.