Si parlem de teatre, el seu nom apareix amb lletres majúscules. Va ser un dels fundadors de l'AJA (Agrupación Joventut Arbucienca) i feia tot tipus de papers curts i mes destacats. Tot i que va destacar per la seva vesant còmica, del que més orgullós es sentia era del seu paper de Manelic a Terra Baixa d'Àngel Guimerà. El va representar amb Maria Dolors Díaz i amb Maria Matilde Almendros. I el grup de teatre arbucienc, amb en Manel al capdavant, va actuar a París, Toulouse i Marsella. La seva participació als Pastorets tampoc va passar desapercebuda, hi va fer gairebé tots els papers rellevants.
La seva inquietud el va portar també l'any 1970 a fundar una formació musical que es va anomenar Els Serafins. Ell en va ser el director. Assajaven al menjador de Can Planchart. Eren set i tocaven platells i bombo, trombó de pistons, fiscorn, trompreta i trombó de bares. "El que menys importava era la música. El que volíem era animar les festes del poble. Sortíem els matins a despertar el poble i tothom s'ho passava bé", explicava ell mateix. I en Jaume Pastells, un dels components d'Els Serafins, afegia: "Ens divertíem molt. Recordo una vegada que vam actuar a Sils, alguns pares treien la canalla perquè ens veien perillosos... potser perquè tocàvem tan malament. La finalitat sempre era recollir diners per l'Associació Montseny-Guilleries".
L'altra activitat que va portar a terme va ser l'esportiva. La Junta del Club Deportiu Arbúcies el va nomenar entrenador dels jovenívols i els va batejar com "la bonica plantilla". Hi va donar un nou impuls i en els tres anys que es va asseure a la banqueta, van quedar segons a la Lliga en dues ocasions. "Quan va arribar, s'acabava de morir en Josep Maria Obiols als 16 anys d'un incident al camp. Va acceptar el càrrec amb una condició: tota la plantilla havíem d'anar un cop a l'any a l'ermita de Sant Segimon a resar un Pare nostre perquè ens protegís de tot mal".

Manel Planchart Foto: Cedida