Quan la vida d'un infant es veu truncada per circumstàncies alienes, l'acollida temporal pot esdevenir una escletxa d'esperança. A l'estiu, molts petits que viuen a centres tutelats troben a faltar la calidesa d'una llar i hi ha famílies que els acullen els caps de setmana i durant les vacances per oferir-los un oasi d'estabilitat emocional i normalitat. Al Baix Montseny hi ha famílies que s'han afegit a aquesta iniciativa, que descriuen com un procés d'aprenentatge "gratificant" en què té lloc un "enamorament mutu". És el cas de Maite Pérez i Xavier Villaret, una parella de Llinars del Vallès. 

Els pares temporals demanen trencar amb "l'estigma" que acompanya els petits perquè tot i dur pesades motxilles a l'esquena tenen dret a "conèixer una altra vida". L'Institut Català de l'Acolliment calcula que calen 100 famílies més per "donar oportunitats" a aquests menors.

Maite Pérez i Xavier Villaret pares d'acollida d'una nena d'11 anys, van endinsar-se en aquest procés per fer realitat el seu desig de formar una família. Després d'un embaràs complicat que va acabar amb una pèrdua, van sentir la necessitat d'explorar altres opcions. La seva història va coincidir amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, quan la necessitat de donar suport a infants desplaçats estava a l’ordre del dia. "Ens van parlar de les diferents opcions d'acollida i, després de reflexionar-ho, vam decidir optar per la de cap de setmana i vacances", han comentat.

Primer contacte amb els infants

Les famílies coincideixen que el primer contacte amb els nens va ser un moment emocionant i una mica nerviós. Maite i Xavier, han relatat que van conèixer la seva nena en una cafeteria i han explicat que van portar unes galetes que sabien que podien agradar a la petita “per trencar el gel”. Així, han dit que els primers cops que la van tenir a casa van aprofitar per fer coses quotidianes com “cuinar macarrons”, que era un menjar que sabien que entusiasmava la nena, i que a poc a poc van anar estrenyent llaços. 

Els processos comencen una sèrie de trobades informatives i de seguiment, on es fan les entrevistes pertinents i s'investiga la idoneïtat dels pares d’acollida. Un cop passats aquests tràmits, els nens s'assignen d'acord amb el perfil de cada família. Primer es van fer trobades puntuals i amb el pas de les setmanes van arribar les primeres pernoctes. 

Nous membres de la família

Tot i que l'acolliment de caps de setmana i vacances pot semblar un procés de petit impacte, el vincle que es genera amb els nens és profund. Maite i Xavier expliquen que amb poc temps la seva petita ha aconseguit estar totalment integrada a la família. "Ella quan parla ho fa com una més de la família”, han comentat els pares que han assegurat que tot i que hi ha hagut moments durs l’experiència és “molt gratificant i val la pena”. 

Maite i Xavier expliquen que el primer Nadal que van passar amb la nena, en què la petita va rebre regals i va fer cagar el tió, van endur-se una sorpresa majúscula. “Quan van passar les festes li vam demanar què era el que més li havia agradat, pensant que ens diria els regals, però no, ens va dir que el millor havien estat els dinars familiars i les reunions”, han recordat amb emoció. En aquest sentit, han apuntat que una de les coses que més valora la nena és poder fer plans amb ells i sentir-se atesa. 

Amb tot, les famílies han defensat que l’acollida no és només un espai d’oci, sinó també un procés d’ensenyament i transmissió de valors. Maite i Xavier han explicat que cada cap de setmana ajuden la nena a fer els deures i que la petita es mostra molt satisfeta quan treu bones notes. "Ens ho explica contenta", han indicat aquests pares. En aquest sentit, han remarcat que l'acollida és una oportunitat per a aquests nens d’aprendre que hi ha "diferents tipus de famílies i relacions". 

Trencar amb l’estigma

Per tot plegat, les famílies han considerat que cal desmuntar l’estigma al voltant dels infants en situació de vulnerabilitat. "Són nens que han viscut situacions que no ens imaginem, i tenen els mateixos drets que un altre infant a poder conèixer una altra vida i els hem de donar una oportunitat”, han afirmat Maite i Xavier.

Les famílies es mostren convençudes que la relació amb els seus infants d’acollida perdurarà en els temps. Són conscients que quan els petits assoleixin la majoria d'edat hauran de marxar del centre on viuen, però es mostren disposades a continuar-los fent costat a llarg termini. “

Manquen unes 100 famílies més

A Catalunya hi ha uns 8.000 infants tutelats per l'administració, dels quals la meitat viuen en centres i l'altra meitat en famílies d'acollida. Segons detalla Elena Lledós, directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, actualment hi ha 119 famílies col·laboradores a tot Catalunya que acullen 133 infants els caps de setmana o durant les vacances. 

Lledós ha assenyalat que aquest model forma part de "l'estratègia de desinstitucionalització" i ha remarcat que es necessitarien, almenys, unes 100 famílies més per "donar més oportunitats" als infants que estan en centres. Això permetria canviar la manera en què habitualment es fa l'acolliment. Segons ha explicat la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, sovint les famílies acullen temporalment un infant perquè el coneixien anteriorment. Si hi ha més famílies acollidores, també es podria fer la coneixença al revés, és a dir, que les famílies vagin al centre i facin la coneixença d'infants que tinguin la voluntat de passar un temps fora amb les famílies. "Seria un bon repte i una oportunitat", ha afegit.

Davant l'estigma, Lledós ha remarcat que aquests infants "no es diferencien en res" de la resta. "Senzillament, pel que sigui, no poden estar amb la família d'origen, i se'ls ha d'ajudar perquè puguin tornar amb la seva família. Són nens com tots els altres", ha deixat clar. 

En aquesta línia, ha afirmat que qualsevol persona i família pot oferir-se per acollir temporalment un infant. Ha indicat que primer rep informació i una formació i després es fan entrevistes i una visita al domicili. Ha destacat que per als petits és una experiència beneficiosa perquè tenen acompanyament, seguretat i més estabilitat emocional. "Als centres tenen els seus referents, però són treballadors i hi ha més rotació. És molt difícil que un infant tingui el mateix referent durant tota la seva estada al centre i durant tota la seva vida", ha indicat.

Ara per ara, les famílies col·laboradores no poden accedir a cap prestació econòmica, però Lledós ha assegurat que s'està estudiant la possibilitat d'introduir una nova prestació perquè en tinguin. "El cap de setmana i les vacances són un espai que requereix poder-los acompanyar i despeses", ha admès, tot insistint que l'existència d'aquesta prestació dependrà de la "disponibilitat pressupostària".

Aquest estiu, molts nens viuran aquest canvi de vida temporal en les mans d’aquelles famílies generoses que els acullen, convertint dies comuns en records extraordinaris.