L'Ajuntament de Sant Celoni va començar la construcció d'una piscina municipal descoberta a la zona esportiva de Can Sans a principis del passat mes de juliol. La capital del Baix Montseny ja fa setze anys que no disposa d'aquest equipament, després que tapessin les antigues instal·lacions per construir-hi una llar d'infants, l'escola bressol El Blauet. Es tracta d'una decisió insòlita i sense precedents a la comarca que ha enterrat en l'oblit, també, les primeres piscines descobertes municipals de Sant Celoni.

A NacióBaixMontseny hem investigat la història d'aquest equipament ja desaparegut i hem parlat amb exalcaldes de la ciutat i amb membres de l'equip de govern que en va impulsar la construcció, just als principis de la democràcia.

La necessitat d'una piscina descoberta

L'any 1983 Antoni Pujol, de Convergència i Unió, va començar el mandat amb una entrevista al diari Plaça Gran on va exposar les principals línies de la futura acció de govern. El batlle, fa 42 anys, també va entomar el repte de fer un arranjament de voreres i carrers i millores en l'enllumenat públic. Alhora, va haver d'impulsar mesures per assegurar la qualitat del subministrament d'aigua, que patia talls freqüents per part de la companyia, i es va mostrar obert a pactar la independència de la Batllòria. "Si es vol segregar no hi trobarà cap entrebanc, ben al contrari, l'Ajuntament està disposat a ajudar-los", va expressar.

Entre les necessitats de la ciutadania que va detectar l'alcalde hi havia, també, la d'una piscina municipal. Tant és així que es va comprometre al fet que fos una realitat durant el seu mandat. "Aquest projecte forma part d'una programació general i s'anirà complint a mesura que les necessitats més urgents ho exigeixin. S'ha de mirar de no fer pedaços, sinó de realitzar una acció conjunta i ordenada", va explicar Pujol al diari Plaça Gran.

La ubicació que es va escollir per la piscina descoberta va ser al costat dels jardins de la Rectoria Vella, sobre la Riera del Pertegàs, a l'actual carrer Pere Ferrer. La construcció de les instal·lacions es va endarrerir dos anys de la data prevista, el 1984, i es va acabar materialitzant el juliol de 1986. Es tractava d'una piscina rectangular de grans dimensions pensada per fer-hi activitats esportives i bany recreatiu. Alhora, també hi havia una petita piscina circular destinada als nens petits i un edifici amb vestidors i dutxes.

Segons un anunci de la Diputació de Barcelona, les obres van tenir un pressupost de 10.749.709 pessetes, que va assumir majoritàriament l'Ajuntament. Aquesta quantitat, que avui equival a 64.615,31 euros, era una xifra molt elevada de diners a l'època i era el que podia costar una casa unifamiliar d'obra nova o fins a 9 o 10 cotxes nous.

Susi Pagès, periodista del Plaça Gran, va assistir a la inauguració de la piscina, que es va fer el diumenge 29 de juliol de 1986 a la tarda i que va comptar amb l'assistència del batlle, Antoni Pujol, el regidor d'Esports, Cèsar Gómez i el rector del Patronat Municipal de Cultura, Esports i Joventut, Albert Galin. Durant l'acte destaca la presència del mossèn de la ciutat, que va beneir les instal·lacions de la piscina municipal, un costum molt estès a l'època i que ara resulta sorprenent. 

També hi van anar el Director General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i el president de la Comissió d'Esports de la Diputació de Barcelona. A la crònica de Plaça Gran, Pagès diu que les piscines es troben en "un lloc molt adequat", envoltades de jardins i assegura que "tota la població" estava molt contenta amb aquesta inauguració.

Per què van tapar la piscina?

La piscina va estar en funcionament fins al 2006 i durant el mandat de Joan Castaño, del PSC, es va prendre la decisió de tancar-la. El batlle socialista explica que la piscina s’havia “quedat petita” per la mida de la ciutat i no reunia les condicions necessàries. Castaño recorda que la zona de solàrium era tota de ciment i que si les instal·lacions es volien mantenir obertes, a més, calia fer unes tasques d’adequació “molt costoses” per canviar les bombes i el sistema de sanejament de l’aigua.

“La Generalitat en aquella època va obrir una línia de subvencions per a la construcció de llars d’infants i nosaltres ho vam aprofitar per al projecte de l’Escola Bressol El Blauet, que era molt necessària”, ha explicat a NacióBaixMontseny. Com que en aquell moment no hi havia solars municipals disponibles i cèntrics es va optar per tapar la piscina municipal i aprofitar-ne els terrenys. "Era una piscina que no tenia una gran afluència de gent i els darrers anys hi vam detectar una davallada d'usuaris", explica Castaño. 

A partir de llavors, els celonins van haver de fer ús de les piscines cobertes situades a l’equipament del Centre Municipal d'Esports Sot de les Granotes, que s’havia inaugurat l’octubre de 2005. “La idea era construir-ne quan es disposés de terrenys municipals, hem de tenir en compte que l’espai on es fa la piscina descoberta actual era un camp de futbol”, assegura Castaño.

El febrer de 2009 la llar d’infants de Sant Celoni ja estava acabada i la inauguració va comptar amb la presència del llavors conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall. L’alcalde d’aleshores, Francesc Deulofeu, de Convergència i Unió, reconeix que l’escola bressol era un equipament imprescindible i coincideix amb Castaño en la idea que l'antiga piscina descoberta era petita per les dimensions de la ciutat.

“Era un període de crisi i la construcció d’una piscina municipal descoberta no era prioritària”, recorda Deulofeu.  En aquell moment, explica, es va optar per “obres de municipi” com la construcció de passos soterrats, l’escola de la Batllòria, la Sax Sala o una millora en les entrades i l’accessibilitat. “Vam trobar un dèficit d’equipaments”, diu.

Josep Belfort va ser regidor de Convergència i Unió i membre del govern municipal durant la construcció de la primera piscina municipal el mandat 1983-1987. Belfort recorda que, en un principi, la piscina va tenir molt bona acollida i que era un equipament essencial per assegurar que tothom pogués gaudir de les vacances a la ciutat. 

L'exregidor convergent no va estar d'acord amb el tancament de les instal·lacions. "Penso que no s'hauria d'haver tapat, s'hauria d'haver restaurat com un equipament complementari", diu.

En aquesta línia, Deulofeu assegura que no es va fer una bona planificació urbanística durant el mandat dels socialistes. “S’havia previst un creixement poblacional, però no s’havien previst correctament els equipaments necessaris. Si ha costat tant ubicar la nova piscina municipal és per aquesta manca de terrenys”, afirma l’exalcalde.