El Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor està portant a terme prospeccions arqueològiques a la zona del castell de Vilamajor. De fet, durant aquest mes de novembre s'està redactant la memòria dels treballs fets durant els mesos de setembre i octubre amb el vist-i-plau del departement de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que tenien l'objectiu de conèixer l’estat dels fonaments de la Torre Roja i de l’església de Sant Pere de Vilamajor i tenir un major coneixement dels estrats de la zona castral. Aquesta primera fase s’ha centrat en un espai controlat de 3 per 3 metres, a l’espai entre la torre i l’església.

Properament, es vol començar una segona fase d’intervencions en base al que s’ha descobert en la primera fase i es preveu que tingui una duració més prolongada en el temps. L’equip d'arqueòlegs col·laboradors del CESPV està format per Jordi Nogués, Lluís Campuzano, Virgínia Cepero i Ma Teresa Verdaguer, tots ells de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor.

Segons el coordinador del Centre d’Estudis, Higini Herrero, properament, segurament durant el mes de gener, es realitzarà una exposició pública dels resultats de les actuacions i d’on i perquè es preveu actuar els propers mesos. S'informarà amb antelació a través delo web municipal.

La forma urbana

La Força de Vilamajor ja havia estat estudiada per insignes historiadors, com Mercè Aventín, per exemple, gràcies a la nombrosa informació documental de les estades dels comtes reis catalans al castell.

Fa uns anys, el nucli antic de Vilamajor també fou estudiat des d’una nova disciplina: la forma urbana. L’estudi, dirigit pel catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC), Josep Muntañola, va poder distingir allà on hi havia hagut les muralles, les torres, els recintes, els fossats, els accessos i altres elements, fet que va permetre imaginar, per primera vegada, com havia estat l’antic palau comtal de Vilamajor.

Aquestes actuacions compten amb el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i la parròquia.