L'art és un concepte abstracte, sovint infravalorat, tot i que bell en la seva essència i explicatiu si se sap interpretar. A Avià, dins del projecte AviArt, s'ha intentat transmetre aquest filosofia, tot i que si bé s'ha treballat perquè fos així, el resultat mediàtic s'ha menjat el contingut. Aquest ha estat el cas de la Vaca de Capolat, el ja popularment conegut Toro d'Osborne d'Avià, que ha envaït l'atenció de la ciutadania, deixant en un segon terme les dues obres que han completat el projecte. Aquestes, realitzades a mà especialment per a l'ocasió, tenen un gran contingut artístic i ideològic.

El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola. Vingut d'Errenteria el mes d'octubre, s'ha bolcat en cos i ànima en aquest projecte tutoritzat pel Konvent de Cal Rosal i subvencionat per la Diputació de Barcelona. Olaizola, tal com ha explicat a NacióBerguedà, treballa la pedra des de diferents punts de vista. És picapedrer de professió, txalapartí d'afició i artista, sobretot, en l'àmbit de l'escultura. 
 
"Per a mi és un regal haver pogut fer aquestes dues escultures", ha explicat a aquest diari, just pocs dies després d'acabar-les. Un resultat del qual se sent "satisfet", i no només per haver pogut portar-les a terme, sinó també per l'acollida artística i humana que li ha prestat el municipi d'Avià. Durant el mes de desembre, Olaizola ha portat a terme dues peces escultòriques plenes de significat. La primera és "Aborigen", situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. Mentre que la segona, "Ahotsa", que vol dir veu, es pot veure a l'exterior del cementiri. 

"Aborigen", segons ha explicat, és una escultura que vincula l'entorn i la terra. S'inspira, tal com ha relatat, en els colors de l'entorn. Part d'aquesta està construida amb rajola, intentant "buscar el color de la terra", mentre que l'altra banda està feta amb fusta, recordant els boscos de pi de la comarca: "És fer una mica d'homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans". La peça s'encotilla amb un una estructura rodona de ferro que ho engloba tot. Un cercle, ha dit, que simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts: "L'aborigen és la persona de la terra, que no ha d'haver nascut aquí, això no té res a veure, simplement que la mima, la cuida i ho fa amb l'estima i el respecte cap a la naturalesa". 
 
Per altra banda, "Ahotsa" és, directament, un homenatge a les víctimes del Franquisme. Es tracta, segons ha explicat, d'una escultura sonora que, en el seu sentit final, busca "tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar". Està construida amb unes bigues de roure i, interiorment, porta una estructura de ferro que la travessa i de la qual pengen 13 barres de ferro. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons que combinen estètica i simbolisme: "A mi, personalment, és una peça que em va atrapar; no és un encàrrec i prou, sinó una ideologia, i m'identifico amb la gent que encara està intentant recuperar la memòria d'aquestes persones". 

En els propers dies, ha relatat Olaizola, aquestes escultures s'acompanyaran d'una placa on també es podrà llegir un poema de l'artista casserrenc Josep Grifoll. En el cas de la primera serà: "Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés". Mentre que amb la segona: "Dansa sense braços per unir persones".

La virtut de l'art; la interpretació

La virtut d'aquestes dues escultures que ja decoren espais d'Avià és que, més enllà del seu simbolisme inicial, poden generar diverses interpretacions. Això també és el que ha buscat l'artista, segons ha explicat, obrint-les a la ment de qui les vulgui veure, estimar o bé odiar. "M'interessa que cadascú en faci la seva pròpia interpretació", ha relatat, tot indicant que, segons el seu punt de vista, l'art és lliure, i no cal que sigui sempre explicatiu. 

En aquest punt, ha indicat que se sentirà satisfet si la gent que les veu "s'emociona una mica", tot i que també entén que no seran a gust de tothom. L'art, però, és necessari, i celebra que hi hagi ajuntaments com el d'Avià que hagin decidit apostar-hi. En aquest cas, segons va precisar el regidor de Medi Ambient, Josep Subirana, aquestes tres escultures no s'haguessin pogut portar a terme sense la subvenció de 15.000 euros de la Diputació, que s'ha compartit amb el projecte de vila florida. Una ajuda que anava únicament destinada a aquest projecte, i que no es podia invertir en cap altra qüestió.