El recull de poemes que ha estat guardonat amb el premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March 2025. Neuma és un viatge sensorial on la paraula esdevé alè i silenci, matèria i llum, ritme i revelació. Al llarg dels versos, l'autora dibuixa un paisatge on el poema s'expandeix i es recull, on la veu esdevé murmuri. És una dansa entre les paraules i els silencis, són poemes en moviment, i la cadència que l'autora ha imposat en els versos conviden a una lectura relaxada, quasi meditativa, que et suggereix el ritme de la respiració.

Al llarg dels seus versos, l'autora ens guia per una construcció acurada del llenguatge, on cada mot és triat amb precisió. L'escriptura amb què l'autora ha guarnit els poemes no es limita a ser un vehicle de significats sinó que, amb destresa, ens porta per camins sensorials en què cada paraula, pesadament calculada, contribueix a donar forma al poema. Cada vers respira amb intenció; cada pausa conté un munt de significats latents. La gramàtica es converteix en el fil conductor. Ritmes i silencis conviuen com un de sol.

Amanda Bassa ha fet de manera magistral un joc amb el qual convida el lector a formar part. A partir del títol, que ja ens evoca els tempos de la respiració, l'autora va fent que, a mesura que avancem amb la lectura, també ens marquem un ritme per inhalar i exhalar. Ens diu, sense estridència, els moments en què hem de prendre aire, on hem de fer les pauses i on hem de donar èmfasi al vers. Com una experiència immersiva, la lectura de Neuma influeix en el ritme intern amb què processem les paraules.

L'autora utilitza un llenguatge poètic molt concís i delicat, amb imatges que transmeten sensacions: fred, aïllament o fragilitat. Trobem contrastos interessants entre la bellesa de flors perpètues i la duresa d'entorns inhòspits. Al llarg dels poemes ens aboca amb delicadesa multitud d’imatges, com si cada vers fos fet de cristall a punt de trencar-se, plens de fragilitat. Però alhora, resistint en un entorn inhòspit, ens transporta a paisatges on la bellesa i la supervivència entren en conflicte, un espai on la natura és implacable i també capaç de moments de pura poesia. És com si ens volgués recordar que el més sublim sovint es troba en els llocs més extrems, en aquells instants en què la vida penja d'un fil.

A la vegada, l'autora sembla explorar la idea d'una veritat essencial o un misteri profund que resideix en llocs inesperats i íntims. Versos encauats en els gestos més simples o en les parts més íntimes de l'experiència de l'autora. Amb Neuma, Amanda Bassa ha creat una tensió i ens convida a reflexionar sobre els misteris en allò que sembla quotidià i les veritats que es guarden i maduren internament.

Neuma és un llibre de poemes fet amb una estructura verbal precisa i elegant. És un llibre que potser no canviarà el món, però que ens farà la vida una mica més poètica.