Dues persones han perdut la vida aquest 2014 en dos accidents de trànsit al Berguedà. Es tracta d'una xifra sensiblement inferior a la que es va assolir el 2013, quan n'hi va haver cinc, tot i que superior al 2012, quan no n'hi va haver cap. 

A diferència d'altres anys, i malgrat els nombrosos ensurts que hi ha hagut en el tram de Cercs de la carretera C-16 entre Berga i Bagà, aquest 2014 no s'ha registrat cap sinistre mortal en aquest punt, ja que tots han tingut lloc a l'altura de Berga o a l'autovia al seu pas per Puig-reig. 

El primer va ser dimecres 28 de maig al voltant de les 20.00 hores del vespre al punt quilomètric 99 de la C-16, a Berga. En aquest, un turisme va xocar frontalment amb un camió, un fet que va provocar la mort de José D.B. de 49 anys i veí de Malgrat de Mar. Pel que fa al segon succés, es va produir dimarts 25 de novembre a l'autovia C-16, entre Navàs i Puig-reig, en sentit Berga. L'accident va tenir lloc quan una furgoneta va sortir de la via, va saltar la barrera de seguretat i va xocar contra el talús. Com a conseqüència d'això, va morir un home de 32 anys i d'origen estranger. 

Pel que fa al 2013, la major part dels accidents mortals es van produir a la C-16 passant per Cercs -tres de cinc-, i el 2011 van ser gairebé tots, ja que dos van ser a l'altura de Cercs i un al trencant de la Nou de Berguedà. 

La sinistralitat al conjunt de Catalunya

Les carreteres i autopistes catalanes van registrar l'any 2014 un total de 140 morts, un 17,6% menys que l'any anterior, quan es van produir 170 víctimes mortals. La reducció respecte l'any 2010 encara és més important, un 43%, i això, segons el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, indica que el model català de seguretat viària "dóna resultats positius".

Tot i que Catalunya està al capdavant de l'estat i la Unió Europea en reducció de sinistralitat, el conseller no vol caure en el "triomfalisme" i ha alertat que la primera causa de mort és la manipulació de telèfons mòbils al volant. Per això, el 2015 se centrarà en aquest aspecte, així com la mobilitat laboral i els majors de 74 anys.

Mentre que el 2010 hi va haver 246 morts en accidents de trànsit interurbans, la reducció des d'aleshores ha estat constant. També els ferits greus han baixat dels 1.278 de fa quatre anys a 935, amb alguns augments i descensos entremig.

Per demarcacions, l'única que augmenta els morts és Tarragona, amb 34 víctimes, respecte les 29 del 2013, tot i que els ferits greus han baixat. Això es deu principalment a dues vies: la N-340 a les Terres de l'Ebre, passant de 9 a 12 morts -la xifra més alta de totes les carreteres catalanes-, i la C-37 a Valls, que ha passat de cap víctima mortal a quatre. De fet, dos dels accidents més greus de tot el país, amb tres morts cadascun, han tingut lloc a les carreteres de Tarragona: un a l'AP-7 amb tres turistes francesos morts, i un altre a la N-340 a Sant Carles de la Ràpita, amb tres turistes alemanys morts.

Les comarques on ha disminuït més la sinistralitat són les de Girona i les de Barcelona. A la primera s'han registrat 20 morts, davant dels 35 de l'any anterior, cosa que suposa un descens del 42%, tot i que han augmentat els ferits greus. Espadaler ho ha atribuït en part a la millora a la N-II, on l'any passat es va prohibir la circulació de camions.

A Barcelona s'han reduït les xifres un 21%, passant de 76 a 60 morts. En aquesta zona una de les vies amb més sinistralitat és la C-55, amb vuit morts, el doble que el 2013. Pel que fa a Lleida s'ha passat de 30 a 26 morts, un 13% menys.