La Gabriela Calvar va deixar la seva vida a Castelldefels després de la pandèmia i es va traslladar a Gósol amb la seva mare i els seus dos fills. La seva nova ocupació va ser a la botiga del poble, de la qual es va fer responsable per la jubilació de l'aleshores mestressa. Ara, tres anys després, la seva família és l'única que queda dels veïns nouvinguts durant la pandèmia, ja que el municipi de l'Alt Berguedà va guanyar un 10% de residents per la Covid, una casuística que va portar el poble a ser portada del New York Times com a exemple d'un poble petit que havia aconseguit sobreviure precisament per efecte de la Covid.

Però d'aquella realitat en queda molt poc, ja que menys la família de la Gabriela Calvar (que continua portant la botiga i fins i tot ha concorregut a les eleccions municipals i és regidora d'Habitatge) la resta de persones han acabat marxant, bé perquè no s'han adaptat al poble o bé perquè no tenen lloc on viure. I és que el context de segones residències i apartaments turístics d'aquesta població (on de 300 cases només viuen tot l'any en un centenar) donen poc marge per instal·lar-se a llarg termini al municipi, frenant l'arribada de noves famílies i, de retruc, posant en perill la supervivència de l'escola.

"El seu futur pinta negre i sense escola, els pobles moren", lamenta l'alcalde, Rafel López, que referma que "el problema no és que no hi hagi gent que no vulgui viure a Gósol, el problema és que no tenen lloc on viure". I Calvar n'és un bon exemple, ja que el seu futur al poble està amenaçat perquè, tot i que ja paga 800 euros al mes de lloguer (en un poble amb dues botigues, amb quatre hores setmanals de metge i un servei de transport públic anecdòtic), aviat ha de renovar el contracte i sospita que la propietat "voldrà fer un altre tipus de negoci i no em renovaran".
 

L'escola, en alerta

Des de l'Ajuntament de Gósol lamenten que tenen poc marge de maniobra respecte d'aquesta casuística amb l'habitatge, però estan convençuts que el centre educatiu del poble tornarà a perillar si la població en edat escolar continua baixant. Aquest curs són 13 alumnes comptant els de la llar d'infants, una xifra molt inferior als anys de pandèmia, quan es va arribar als 25. "Des de llavors, cada any hem anat patint un degoteig fins a arribar a uns números que són preocupants", lamenta la seva directora, Clara Pautas.

[noticia]25698[/noticia]

Pautas també adverteix que "escola petita, recursos petits", argumentant que "és molt idíl·lic entrar en una aula i veure un mestre per sis infants, però també tenim les mateixes necessitats que d'altres escoles". En aquest sentit, la directora posa d'exemple que "no tenim mestre d'educació especial". A més, també explica que hi ha infants que no tenen companys de la mateixa edat amb qui jugar, i això comporta problemes a l'hora de socialitzar.

L'Àura i la Carolina són dues mares de la llar d'infants. Els seus petits encara tenen tota la vida escolar al davant i, per aquest motiu, tenen por que els tanquin l'escola. "Si es tanca l'escola, aquests pobles estan abocats a ser de segona residència i sense cap futur", subratllen, tot criticant la manca de polítiques per part del Govern en pobles poc habitats.