Rafael Luna, membre del Partit Popular de Catalunya, ha saltat al “ruedo” de la Brunete, com si fos un “espontáneo” d’aquells que tan els alegren les tardes de sol, sombra, sang i fetge. La seva aparició, tipus Jimmy Jump (però amb un estil diametralment diferent) ha deixat gairebé mut César Vidal en persona que, en realitat, era qui oficiava de “maestro” al “coso” d’Esradio i qui s’emporta sempre, sense excepció, el “rabo”, les orelles, les vísceres i uns quants litres de sang de tots els catalans que tingui a tret. Luna, conscient que aquesta podia ser la seva “alternativa” s’ha lluït, però ben lluït esgrimint tota mena d’opinions més recalcitrants encara que les del propi Vidal.

Ha dit que a Catalunya vivim a Matrix, en una realitat inventada on es discuteix de “cuestiones identidarias” (sí, diu i repeteix “identidarias” per a deixar clar que desconeix el mot “identitarias”) i que els “independistas” (sí, diu i repeteix “independistas” per a deixar clar que ignora moltes més coses que “identitarias”) són el gran perill. S’embarbussa quan intenta citar Guifre el Pilós i, quan Vidal el corregeix, ho remata dient que “Yo le llamo el peluso”. Es fa creus que el Conseller Huguet parli de Sant Jaume per comptes de Santiago, cosa que aconsegueix arrencar un conat de rialla irònica de Don César. Per cert que, al Conseller Huguet li retreu que vagi pel món venent les rutes del Císter i altres atractius cultuirals del país: “Venda usted sol y playa” li diu.

“Pero qué está usted vendiendo fuera de Cataluña si la gente no sabe ni lo que es”, li diu. En un altre moment instrueix l’audiència dient que que fomentar el consum de productes catalans “genera enemistades que nunca han existido”. Tot, per acabar amb un “alarde identidario” espanyol que faria emocionar Millan Astray i que César Vidal no ha pogut menys que rubricar amb un “No tengo ninguna duda”.