Agustí Villaronga, un dels cineastes catalans més importants dels nostres temps, estrena aquest divendres El ventre del mar, la seva nova pel·lícula que va fer història al Festival de cinema de Màlaga en rebre sis guardons. Es tracta d'una proposta molt teatral, protagonitzada per Roger Casamajor i Oscar Capoya, que reviu el naufragi de la fragata Alliance del 1816. Villaronga, que aquesta mateixa setmana va revelar que pateix un càncer, afronta amb energia l'arribada del seu nou film a les sales de cinema.

[noticiadiari]2/221215[/noticiadiari]
En una entrevista amb l'ACN, Villaronga afirma que "en situacions crítiques, el pitjor enemic de l'home és el mateix home" i no cal estar en una barca, com al film, per descobrir-ho. Basada en fets reals, la pel·lícula s’inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la Oceà mar, en què l'escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s'enfronta l'ànima humana als conflictes.

La història se situa el juny del 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. L'argument gira entorn de l'horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai, d'uns 12 metres de llarg per 6 d'ample, a la deriva al mig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç El rai de la Medusa, conservat al Museu del Louvre.

Després dels premis rebuts amb aquest film, en l’especial al Festival de cinema de Màlaga, Villaronga admet que els guardons a la pel·lícula els viu "amb molta alegria". Creu que El ventre del mar ha connectat amb els crítics i el públic per la història en si que tracta sobre la supervivència. "Parlar de supervivència en un naufragi té molt a veure amb el fet que passa avui dia a la Mediterrània i això interessa al públic".

Al film es porta els personatges a un límit i segons el director "en situacions crítiques veus que el pitjor enemic de l'home és el mateix home. No fa falta arribar a una barca enmig del mar, a vegades es veu com es mengen els uns als altres per qüestions empresarials o per una herència". En aquest context, manifesta que "el mal existeix i s'ha de fer-hi front i mirar de prop".

Villaronga explica que El ventre del mar és un film amb baix pressupost. Admet que li agraden grans pel·lícules com el clàssic Titanic de James Cameron, però també li agraden els films més petits com aquesta. De fet, reconeix que "la senzillesa i humilitat" de la proposta li han permès ser "molt lliure" pel que fa a la creativitat. Explica que en produccions més grans s'han de passar molts filtres com per exemple les productores o les plataformes i en el cas d'El ventre del mar hi ha hagut menys controls.

[h3]Proposta teatral[/h3]
Villaronga que la proposta de la pel·lícula és molt teatral. "Fa molts anys vaig començar a treballar el text, que és un capítol d'una novel·la de Baricco. El que vaig fer en un principi era una obra de teatre amb dos monòlegs compartits, un oficial metge i un mariner ras i cadascú descriuen com va ser el naufragi de la fragata Alliance en fets reals".

Quan Villaronga va escriure el guió cinematogràfic durant la pandèmia de la Covid-19, es va dir a si mateix que no havia d'amagar aquesta part teatral de la història, que l'havia de mantenir, entre altres qüestions, perquè narrar la pel·lícula enmig del mar era impossible per una qüestió pressupostària.
 
De fet, Roger Casamajor i Oscar Capoya interpreten els dos protagonistes, que representen dos punts de vista oposats a l'hora d'enfrontar-se al naufragi: un oficial i un mariner, i l'actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Thérèse. Villaronga va anunciar fa uns dies que té càncer. "De salut estic una mica tocat. Fa uns mesos em van detectar la malaltia, un càncer i, tot i que no tinc metàstasi, m’hauré de sotmetre a una operació", va explicar.

[plantillaseries]