"Conèixer la llengua del territori és un avantatge competitiu que encara no es coneix prou", explica a Nació Jordi Serra, president de Sertek Global Technology, una empresa familiar que comercialitza cintes adhesives tècniques, materials aïllants elèctrics i productes d'etiquetatge especial. Sertek té una filial a Mèxic i ha obert oficines comercials a Porto (Portugal) i Porto Alegre (Brasil), alhora que tenen proveïdors a la Xina, Corea del Sud o els Emirats Àrabs Units.
[noticia]264393[/noticia]
Per Jordi Serra, "saber la llengua dels altres és molt útil per obrir un mercat però és també una manera de mostrar respecte per un país i una cultura". El 35-38% de la facturació de Sertek és exportació directa. "Sempre hem tingut clar -explica- que més enllà de l'anglès com a veritable llengua franca dels intercanvis comercials, parlar l'idioma nadiu obre portes. Si obríssim oficina a Alemanya, buscaríem allí algú que conegués l'alemany". Però Serra creu que la posició de Sertek encara té poc predicament: "Hi ha molt camp per córrer".
Sertek treballa molt a Portugal, on l'empresa ha fet un esforç per parlar la llengua dels portuguesos. Un país on estan acostumats a parlar en castellà amb els interlocutors espanyols. Un fet curiós, com apunta Jordi Serra, "perquè el principal esforç l'ha de fer qui vol vendre". Tampoc és molt habitual que les empreses de fora que obren filial a Catalunya facin la seva immersió en llengua catalana: "Entenen que no ho necessiten".
Un exemple polonès
La de Krzysztof Pniewski és una altra història. Comença el 1990, quan s'estableix a Catalunya, amb un potent vincle professional amb Polònia (el seu país natal), Txèquia, Hongria i Rússia. Menys l'hongarès, parla les llengües de tots aquests països. És director gerent de diverses societats i es dedica a la promoció immobiliària. Explica a Nació que uns 10 idiomes i, com a mínim, 7 força bé: "He treballat a països com Espanya, Andorra, Hongria, Polònia, Txèquia... I amb equips formats per espanyols, portuguesos, eslovacs, russos, polonesos o xilens". Per Pniewski, "dominar o si més no conèixer l'idioma d'un país o regió és una qüestió de respecte. Vols comprendre la seva gent? Has de parlar el seu llenguatge!".
Una mancança del sistema educatiu
"Amb l'anglès no n'hi ha prou", assenyala el president de FemCat, David Marín. "La llengua és un element de competitivitat. Si vols obrir negoci a Dinamarca, tard o d'hora hauràs de tenir coneixements de danès". Marín apunta cap al sistema educatiu com un dels motius de l'encara insuficient competència lingüística dels joves de l'estat espanyol. Segons ell, "qui segueix el currículum convencional no culmina els estudis amb prou coneixement d'idiomes, a no ser que pugui fer alguna estada fora, cosa que no està a l'abast de tothom".[noticia]264388[/noticia]
El president de FemCat assegura que les mancances lingüístiques són menys greus en grans empreses, on sempre hi ha qui parla idiomes, però pot ser determinant en les pimes: "En un ecosistema dominat per petites i mitjanes empreses, afrontar aquest tema és important. Si volem ser un país internacionalitzat, els estudis superiors s'han de coronar amb una bona competència lingüística". I les empreses foranes establertes a Catalunya? Marín matisa l'opinió de Jordi Serra: "Hi ha de tot. Potser creuen que per operar a Catalunya n'hi ha prou amb el castellà, però s'equivoquen".
A Europa hi ha 24 llengües oficials. Les empreses catalanes tenen més de 8.300 filials per tot el món, la meitat aproximadament en sòl europeu. El país on hi ha més filials catalanes és Portugal, amb prop de 800. Si se sumen les de Portugal, Bulgària, Romania, Hongria i Polònia ascendeixen a més de 1.320, superiors a les que hi ha a Alemanya, França i el Regne Unit. És un potencial immens que l'empresa catalana té a l'abast i que pot enfortir encara més el lideratge exportador a l'estat espanyol. "No hi ha internacionalització sense multilingüisme", repeteixen a FemCat.
