Catalunya creix, però ha d’entomar uns reptes urgents que obliguen a revisar el model econòmic, com l’estat de les infraestructures, la millora de la productivitat i l’agilitació dels procediments burocràtics. Ho ha dit Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes (CEC) en la inauguració de la 30 Jornada dels Economistes, que havia d’obrir el president Salvador Illa, però que s’ha excusat per la situació d’alerta meteorològica. Catalunya té una “gran oportunitat”, ha assenyalat el degà, però ha de demostrar que pot créixer amb responsabilitat.

La necessitat d’unir creixement i prosperitat, d’una banda, sense cedir terreny a les desigualtats de l’altra, ha estat el denominador comú de totes les intervencions. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha exposat les bones dades de l’economia catalana, amb un creixement interanual del 2,4%, que pot ser del 2,7 o 2,8% l’any vinent, “però amb això no en tenim prou”, esmentant les dades preocupants que també hi ha, com un PIB per càpita estancat, una productivitat que no creix i un 33% de pobresa infantil.  

Romero: “Uns pressupostos lligats al nou finançament”

La consellera Romero ha explicat que confien en l’aprovació d’uns “bons pressupostos”, uns comptes d’una economia que creix i que han de permetre consolidar totes les reformes necessàries. I uns pressupostos que “han d’estar lligats a nou sistema de finançament que superi l’actual model, que és ineficaç i injust”, per assolir un model “més madur, més modern i eficient”.

Romero s’ha referit a l’atracció de talent com una de les claus d’un sistema d’innovació “que encara no està articulat”, el talent que surt de les universitats però també el forjat en la formació professional. Amb un 99% d’empreses que són pimes i moltes d’elles amb menys de deu treballadors, “falta dimensió empresarial i cal dissenyar estratègies per assolir-ho”, esmentant la necessitat de capital risc, finançament i més integracions, i amb més grans infraestructures, com l’Hospital Clínic, que requereixen més col·laboració pública-privada. Romero ha assenyalat que el Govern destinarà 3.000 milions d’inversió directa després d’anys en què s’hi han destinat menys de 1.000 milions.  

El tinent d’alcalde de Barcelona Jordi Valls ha advertit del gran canvi que suposa la IA en un context de desglobalització, una IA “que ho sap tot però no està clar que ho entengui tot”. Ha defensat la necessitat d’una regulació que no afecti el creixement, però que sigui capaç d’afrontar amb èxit un problema com el de l’habitatge. “Si els nostres joves no poden viure a la ciutat no retindrem el talent“, ha assegurat, situant l’habitatge al costat de la immigració i la demografia com a grans reptes a debatre. Valls ha esmentat que la urgència del tema de l’habitatge explica els resultats electorals en molts països, des dels Països Baixos a Nova York.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha parlat d’equilibris entre la sostenibilitat econòmica, la social i la territorial. Moret ha afirmat que no hi ha creixement sense cohesió social i equilibri territorial, recordant que a les comarques de Barcelona hi ha cent municipis amb menys de 1.000 habitants que reclamen posseir els mateixos serveis que la resta del país. 

El triomf del nacionalisme econòmic

Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, ha exposat la tesi majoritària entre els economistes en una conferència sobre Productivitat, política industrial i canvi productiu a Catalunya. Oliver ha explicat com s’ha passat del neoliberalisme inaugurat per Reagan i Thatcher, i continuat per Clinton i Blair, a una nova versió del nacionalisme econòmic que troba la seva expressió en la política de l’Administració Trump. Ha qualificat de “era del desordre” la incerta transició de la globalització des de la fortalesa anterior a la feblesa actual, amb un enduriment de les condicions de competència global.

Oliver ha considerat l’acord entre la Xina i els Estats Units són tan sols una “treva”. Els aranzels de Trump són una part tan sols d’un intent de reindustrialització manufacturera nord-americana. S’ha referit als informes de Mario Draghi i Enrico Letta com a base d’actuació de la nova Comissió Europea, avançant en un nou marc d’ajudes a la indústria, l’anomenada brúixola de la competitivitat i la inversió en defensa. Europa ha passat de l’èmfasi en l’economia verda a l’aposta clara per la competitivitat, en un procés encara no conclòs, i en què es vol reduir el gruix d’unes regulacions que estan impedint créixer. Això en una deriva nacionalista clara que ha admès que li preocupa. 

Terciarització i envelliment

Pel que fa a l’economia catalana, ha subratllat elements estructurals coneguts com l’escàs capital risc o el finançament insuficient, però ha donat èmfasi a altres factors negatius com una  desindustrialització prematura, la conversió en una economia de serveis no favorable a l’increment de la renda, una “terciarització” basada en ocupació de baixa qualitat. Tot i una petita recuperació entre el 2018 i el 2024, la indústria ha perdut en els darrers anys prop de vint punts, molt pitjor que les grans regions europees. “Estem molt lluny de les regions holandeses, britàniques, italianes, amb un valor d’innovació de 110 amb una mitjana europea de 100, però lluny de la Llombardia, amb prop de 150”. 

La població s’ha envellit molt, ha destacat Oliver, que reflecteix estrictament la caiguda de la natalitat. Una dada: els residents a Catalunya, comptant els immigrants, de 16 a 34 anys han passat de 1,8 milions a 1,6 milions. El 65% dels nous llocs de treball l’han agafat persones no nascudes a l’estat espanyol, en un procés no culminat. Al Barcelonès, el 58% dels treballadors són immigrants. Un quadre que planteja també el problema de la integració.        

Oliver: "Acabar amb les subvencions fiscals a l'hostaleria"

Joan Oliver ha considerat que el canvi cap al nacionalisme econòmic és un factor estructural que no canviarà amb la derrota de Trump i alterarà l’economia. Ha aconsellat retirar part de la subvenció fiscal específica al sector de l’hostaleria, amb un IVA subvencionat i passar de focalitzar l’atenció en el creixement de l’ocupació a fer-ho en la productivitat. Ha criticat un model educatiu “insuficient i ineficient”, amb un baix nivell en matemàtiques. Un "full de ruta creïble" sobre el canvi de model productiu ha d'incloure un canvi estructural en l'educació i una modificació de la política fiscal en sectors com l'hoteler.