L'advocat de Sixena accedeix al MNAC per revisar les obres

El museu rebutja la demanda d'Español d'interrogar tècnics i inspeccionar les reserves internes

Publicat el 04 de novembre de 2025 a les 15:46
Actualitzat el 05 de novembre de 2025 a les 19:01

L'advocat del consistori de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha entrat aquest dimarts, 4 de novembre, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acompanyat dels seus tècnics amb l'objectiu d'examinar les pintures murals procedents del monestir de Sixena. Segons ha avançat El Periódico de Catalunya i han confirmat fonts del museu a l'ACN, Español pretenia interrogar els tècnics del MNAC i accedir a les reserves del museu, però el MNAC s'hi ha oposat rotundament.

El MNAC considera que la sentència judicial específica amb precisió quines obres estan incloses: les pintures murals que s'exposen a les sales 16 i 17 del museu. Per aquest motiu, considera que no té sentit obrir les reserves per buscar altres fragments ni permetre que els seus tècnics siguin interrogats. Segons fonts del museu, Jorge Español sospita que hi podria haver més peces de Sixena guardades fora de l'exposició, ja que creu que els metres quadrats de pintura que van ser arrencats del monestir i traslladats per Josep Gudiol no coincideixen amb els que es mostren actualment al públic.

Un conflicte que escalfa les relacions institucionals

Aquest episodi va començar el divendres 31 d’octubre, enmig d’un clima de tensió creixent entre el govern d’Aragó i les institucions catalanes. El director general de Cultura de l’Aragó, Pedro Olloqui, va acusar el govern espanyol de prendre partit en el conflicte de Sixena, qualificant-ho d’“inacceptable”. Les seves declaracions van arribar després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, defensés públicament els tècnics del MNAC davant les crítiques rebudes pel trasllat de les obres.

“Qualsevol crítica està completament fora de lloc”, va afirmar Urtasun en resposta a les acusacions del govern aragonès. Olloqui, per la seva banda, va insistir que la responsabilitat de la “falta de diligència” en la conservació de les obres recau en la direcció del museu, que no hauria de protegir-se darrere de “falsos relats” que posen en primer pla els tècnics de l’equipament català.