D’entrada, Anímic sorprèn amb un tio que no saps què fa a l’esquerra de l’escenari tocant botons, un noiet baixet i senzill amb una guitarreta, una noia amb els cabells curts rere els teclats i la percussió, un monstruós baixista amb bigoti, i una tia amb aires grunge a la guitarra elèctrica. I no es diuen la família Addams, es diuen Anímic i són molt bons.
De fet, el seu nou disc 'Hannibal' (BCore/Les Petites Coses) està rebent molt bones crítiques. L’electrònica hi és més present que en l’anterior treball, i es combina la gran veu de Louise Samson (en anglès) amb la veu més tènue de Ferran Palau (en català). A més, pel camí turbulent d’aquest nou disc, amb problemes de salut de la cantant i molt suport rebut per part d’altres companys de professió, també van perdre al seu bateria i productor, i això els va fer redissenyar la seva sonoritat.
Al concert d’ahir a la nit, emotiu per ells amb la pèrdua d’un amic que van conèixer just poc abans del bolo, va ser profund, breu però contundent. Els temes es van anar desgranant un rere l’altre amb un respecte gairebé místic, sempre sota la veu d’un o altra cantant que compungia gairebé a qui ho escoltava, i amb un aire més industrial i fosc que en els altres discos. Per cert, que d’altres músics importants dins el Mercat d’aquest any com Maria Coma, Pau Vallvé i Marc Lloret no se’l van voler perdre, i tot i que era dels tardans de la nit de dissabte, va comptar amb prou públic.
Caldrà doncs seguir de nou els renovats Anímic, que tot i que a vegades sembla que es tanquin en l’obscuritat d’una capella gòtica i no són fàcils d’escoltar a nivell comercial, és innegable que estan fent molt bona música d’aquella que se’n sol dir d’orfebreria, i que no es rendeixen tot i les adversitats passades. Música que surt de les cendres, fosca i malaltissa, que va resseguint nous camins, i que de ben segur ens sorprendrà amb nous horitzons creatius. Si busquem Anímic al diccionari, ens diu “Que té ànima” doncs això... No podem dir que sigui una música molt animada, tot i la contundent percussió, però sí amb una profunditat que arriba fins l’ànima dels oients.
