Kaufman, però, no s’estrena en la direcció, ja que va encarregar-se de dirigir Synecdoche, New York, també amb un guió seu de fons, i amb el magistral treball del llegendari actor Philip Seymour Hoffman en un dels seus papers més desesperats i megalòmans. Tot i la unió d’aquests dos gegants del cinema, la pel·lícula no va acabar de convèncer en el seu moment. En canvi, Anomalisa, codirigida per Kaufman i per Duke Johnson, arriba a Sitges com a triomfadora i rere una catifa de bones crítiques que no faran sinó augmentar.
De ben segur que el palmarès del Festival d’aquesta edició reconeixerà el talent d’un tità creatiu com Kaufman, que ja ha aconseguit l’Òscar al millor guió per Eternal Sunshine of the Spotless Mind i el Gran Premi del Jurat del Festival de Venècia, precisament per a aquesta meravellosa Anomalisa, una delícia audiovisual.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=NYbKJfls6WM[/youtube]
El somni impossible fet realitat
Des del principi, Anomalisa es va veure immersa en una sèrie de complicacions de producció degut a la seva ambició tècnica. Els responsables volien fer servir algunes de les tecnologies més avançades en “stop-motion” perquè les figuretes protagonistes fossin més reals que mai, tot i que els grans estudis de Hollywood no compartien el mateix entusiasme.
Per aconseguir arribar a obtenir un pressupost digne, els productors varen recórrer a la plataforma digital Kickstarter de micromecenatge. A través d’una intel·ligent campanya, i amb la proposta de sucoses recompenses, en poques setmanes Anomalisa es va convertir en el projecte més ben recompensat de la història del portal. Convertir els onírics universos de Kaufman en material animat ja podia començar.
Un monument a la tendresa
La història descriu les peripècies d’un motivador professional que, com més èxit té, més s’enfonsa en un pou de monotonia des d’on cada cop és més difícil sortir. En un moment en què tot està a punt de semblar-li clònic, idèntic i mediocre, sent la veu d’una dona que el desperta i que l’obliga a lluitar per aconseguir la felicitat.
La crítica de tot el món s’ha rendit davant d’aquesta exquisida peça d’orfebreria. Alguns periodistes, rendits davant l’evidència de la mestria d’aquest film, ja han arribat a declarar que Anomalisa és “Bergman amb ninotets”. El film és una tendra faula construïda amb originalitat i amor. I segurament esdevindrà la joia secreta d’aquest Festival de Sitges 2015.
Fotograma d'«Anomalisa»
